LES PRIMERES COLÒNIES 

Anar de colònies amb l’escola és una oportunitat única que posa en valor molta de la feina pedagògica que es fa als centres. Alguns dels avantatges i aspectes positius que aporten les colònies als nostres fills i filles són el poder fomentar la seva autonomia personal ja que afavoreix el començar a tenir cura de les pertinences, a espavilar-se per vestir-se i per afrontar petits reptes que es van plantejant i que ajuden en l’adquisició d’aquesta autonomia. Les colònies permeten també realitzar aprenentatges en entorns naturals, rics i plurals, així com fonamentats en l’educació en el lleure, fer una descoberta diferent de l’entorn i cohesionar el grup classe, coneixent les persones en un altre entorn no tant normatiu com pot ser el centre escolar. Tot plegat fa que les colònies siguin una experiència única, plena d’emocions i amb un component significatiu molt alt.  

Ara bé, tots aquests nous estímuls com són l’entorn físic, la manera diferent de relació que s’estableix amb les mestres i companys, els monitors i monitores, les activitats, els diferents temps i espais de les colònies poden suposar un aclaparament per a alguns infants que ho poden acabar vivint de manera negativa i angoixant i no com l’experiència meravellosa que se suposa que hauria de ser. Com podem saber si la nostra filla està preparada per anar de colònies? Primer de tot demanem-li, preguntem-li si vol o no i parlem-ne per veure què es pensa ella que és anar de colònies. Pot pensar que sí hi vol anar, però no ser conscient de tot el que significa o, al contrari, veure-ho amb recel perquè no acaba de dimensionar l’experiència. És important doncs poder anticipar i explicar detingudament què vol dir anar de colònies, on i amb qui hi dormirà, com serà la casa, etc. Si es pot és molt recomanable fer una visita prèvia a la casa de colònies. També cal veure si l’infant ha passat per una experiència similar prèvia i com ho ha viscut. Ha dormit mai a casa dels avis o d’algun tiet? Ha estat bé o ho ha viscut molt malament? És important que previ a anar de colònies la separació entre pares i fill es faci de manera tranquil·la i sense que es generi ansietat.  

Un cop tinguem clars aquests primers requisits també cal que observem quin és el nivell d’autonomia del nostre fill, tot i que les mestres acostumen a tenir molt present el nivell maduratiu de cada infant i a acompanyar-lo segons necessiti. Així mateix, si el nostre fill o filla fa servir bolquers a la nit, o xumet, o el que sigui que ens pot fer avergonyir cal parlar-ho amb la mestra del nostre fill per acordar com ho farem i com ho viu el nen per tal que la mestra pugui normalitzar la situació i fer-lo sentir còmode. 

Si tot i amb això el nostre fill o filla es nega a anar de colònies l’hem de respectar. Els moments plaents que poden proporcionar les colònies es poden convertir en moments d’angoixa o d’inseguretat i pors i fer que, no només no vulgui tornar a sentir parlar de les colònies en anys, sinó que es facin algunes regressions en les separacions amb els pares, vivint amb ansietat moments que fins llavors no tenien aquest component. Que no hi vulgui anar un any no vol dir que el següent curs no ho vegi diferent. A vegades, el veure com els companys parlen de les experiències viscudes pot fer que, si ja està preparat o preparada, vulgui gaudir d’aquesta vivència tant especial. 

 

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

DIR ADÉU NO ÉS FÀCIL…

Hi ha infants que els costa dir adeu al pare i la mare, a l’hora d’entrar a l’escola, quan es queden amb els avis o quan el grans marxen a sopar i ells es queden a casa. Dir adeu no és fàcil, no ho és per ningú, tampoc per nosaltres els adults. Potser no quan marxem

Llegir més →

JO TAMBÉ ET NECESSITO

Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells.

Llegir més →

LA MEVA FILLA VOL SER UNA BEBÉ

Dilluns passat va començar l’escola, i amb ella  un munt d’emocions positives pels nostres fills i filles, retrobament dels seus amics i amigues, de les seves Mestres, d’un espai conegut on se senten com a casa, protegits,.. Però a la vegada també per molts infants és una situació de nervis

Llegir més →

LA INCERTESA

La incertesa es defineix com l’estat on existeix una manca de coneixement, el qual ens porta al dubte i, més enllà a la inquietud o fins i tot, a l’angoixa. Aquest estat és el que hem viscut i encara vivim en relació a l’actual situació de pandèmia. El desconeixement del

Llegir més →

APATIA

Cada estiu desgranem 4 sentiments o emocions  per poder reconèixer-los i aprofitar tot allò de viure’ls de manera més conscient. Aquest estiu en compartirem alguns que potser heu sentit durant el confinament. L’apatia és un sentiment amb el qual possiblement ens haurem sentit reflectits o reflectides durant aquesta situació de

Llegir més →

CUIDAR-SE PER CUIDAR   

Tot i que vivim en una societat on els valors que imperen són els de la cerca constant de la pròpia felicitat i benestar, aquest passa a un segon terme quan ets pare o mare, però especialment mare. Perquè la cura dels infants ha de ser la nostra prioritat i

Llegir més →