LES NEURONES MIRALL

Que els infants aprenen per imitació és quelcom que coneixem, però fins a quin punt és important conèixer com funciona el procés d’imitació? Doncs és bàsic en l’aprenentatge dels infants.

Proveu de fer l’exercici de dir-li  a algú que us imiti dient-li que faci quelcom com per exemple posa’t la ma de manera horitzontal al nas i tu fes-ho però posant la ma vertical . Que creus que passarà? Doncs que segurament t’imitarà el gest i no farà cas del que li has dit.

Els infants  ho aprenen gairebé tot per imitació, als que teniu més d’un fill o filla us haurà passat que recordeu que el primer dels vostres fills li va costar aprendre a fer una certa cosa i en canvi el segon ho va fer amb la meitat del temps i el tercer creieu que ja va néixer sabent-ho fer. I no és que vosaltres milloreu l’espècie amb cada naixement és que les neurones mirall funcionen en els infants especialment entre ells perquè s’hi afegeix la motivació de voler ser com els germans grans.

Els infants no ens escolten, ens aprenen mentre nosaltres fem. Per això és tant fonamental ser-ne conscients, i pensar que som models pels nostres fills. Ser coherents, és molt important, entre el que diem i el que fem.Donar-los lliçons sobre no dir paraulotes o voler que saludin a l’entrar als llocs si nosaltres insultem mentre conduïm i no diem res a l’entrar a les botigues, no té cap sentit. Les neurones mirall són la base fisiològica de l’empatia, són les que ens permeten plorar quan un amic ens explica que li ha passat una desgràcia i sentir-la com a pròpia. Són les que ens permeten emocionar-nos amb una pel·lícula o un llibre. Les neurones mirall són com l’efecte de llegir el cervell de l’altre, això vol dir que val la pena tenir present que els infants són grans observadors, de tot el que comuniquem, i si tenim en compte que comuniquem en un 80% pel llenguatge no verbal, no serveix de res voler mentir o amagar una situació a un infant, la percebrà. Per això diem sempre als nostres articles que expliquem les coses als infants, perquè tenen una capacitat de percepció molt superior a la nostra, i com que tenen major mancança en la interpretació, si els deixem sols interpretant perquè els amaguem les coses sovint treuen conclusions equivocades. Aprenen per exemple a amagar els seus sentiments o a no expressar-los o que sentir certes coses està malament o no serà acceptat.

Els infants com ja hem explicat en els articles anteriors estan governats bàsicament pel cervell reptilià i el límbic, són incapaços biològicament parlant de fer servir el raonament en la majoria de situacions . som els adults que tenim aquesta capacitat perquè tenim les 3 parts del cervell completament  desenvolupades. I és gràcies a les neurones mirall que els nostres fills i filles poden empatitzar amb nosaltres, aprendre del nostre comportament lògic i racional. Per això quan ens posem a cridar, els agafem físicament perquè cedeixi en un comportament, en realitat estem deixant que ens governi el cervell  límbic, l’emocional i el reptilià, el més primari, quan ens posem agressius. Que creieu que farà el nen?  Tenir un comportament racional? Ell que no hi està preparat? Doncs no es clar, cridarà més que nosaltres si pot. I aquí és quan podem aprofitar les neurones mirall per posar-les en contra nostra i continuar cridant. O a favor nostre i deixar que sigui el nostre neocòrtex qui dicti les normes, i esperar que les neurones mirall del nostre fill facin la seva part i deixi de cridar per poder parlar. Els adults som nosaltres, som els únics que podem escollir sobre quina part del nostre cervell actua en cada cas, els infants encara no poden, estant bàsicament governats per les emocions. Però deixem també que les nostres neurones mirall s’emmirallin en ells perquè  podem aprendre moltes coses  també.

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

SOC UNA MALA MARE

Sovint després d’haver fet un crit o de començar a llençar amenaces en bucle o de sentir-nos dir aquella frase que sempre ens havia fet tanta ràbia que ens diguessin a nosaltres quan érem petites… ens envaeix un sentiment de culpa. Sovint la reacció de ràbia o impotència a la

Llegir més →

JO TAMBÉ ET NECESSITO

Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells.

Llegir més →

LÍMITS O CÀSTIGS

Posar límits als nostres fills i filles vol dir, estrictament, dir-los que la seva activitat pot arribar fins a un lloc determinat i no el pot traspassar. Per tant, quan utilitzem la paraula límit com a eufemisme de càstig no podríem dir que sigui gaire encertat. Si no ens agrada

Llegir més →

REUNIONS FAMILIARS

Amb el nou any i els nous propòsits, avui us donem una eina que creiem que us pot ser de gran utilitat per un 2020, amb molta més pau… a casa! Una eina molt útil per resoldre dubtes o buscar recursos sobres educació i criança és llegir. Hi ha infinitat

Llegir més →

LA MEVA FILLA VOL SER UNA BEBÉ

Dilluns passat va començar l’escola, i amb ella  un munt d’emocions positives pels nostres fills i filles, retrobament dels seus amics i amigues, de les seves Mestres, d’un espai conegut on se senten com a casa, protegits,.. Però a la vegada també per molts infants és una situació de nervis

Llegir més →

SER LLESTA O ESFORÇAR-SE

Sentía al Xavier Sala i Martín parlar sobre com d’important és potenciar el valor de l’esforç en els infants i de quina manera això està afectant en aspectes claus de l’economia dels països i en les relacions laborals a les empreses. Els adults tenim la clau de volta per potenciar

Llegir més →