L’ADAPTACIÓ ESCOLAR

 

Amb el setembre s’inicia l’activitat escolar i milers de nens i nenes comencen una nova etapa vital sigui en una escola bressol o sigui a l’escola de primària. Aquest inici d’escolarització és un procés que s’anomena adaptació, entenent de manera implícita que els infants i famílies s’han d’adaptar a aquesta nova etapa de la seva vida i que, l’escola, en molts casos, pot facilitar aquest procés o bé deixar que passi i ja arribarà el dia que l’infant s’acabi adaptant a la nova situació. Ara bé, aquest procés, de partida, no és fàcil i, depenent de molts factors, pot suposar un procés de patiment i d’angoixa per als nostres fills i filles i per a nosaltres.

Que l’adaptació, de sempre, comporti plors i patiment, s’ha acabat considerant normal quan no ho hauria de ser. No hauria de ser normal que alguns infants i pares i mares pateixin aquesta situació. Com en tot, cada infant i família és diferent i, per tant, viurà i experimentarà aquest procés també de diferent manera. Hi pot haver infants que s’adaptin ràpidament i no demostrin o expressin cap patiment però n’hi pot haver d’altres que estiguin durant mesos plorant i patint la separació o l’absència dels seus pares o, simplement que no vulguin i no els agradi l’escola.

Hem de tenir present doncs, que en tot aquest procés de l’adaptació escolar, hi pot haver una barreja de sentiments de tristesa, d’ira, d’inseguretat o por que cal que puguem acompanyar per tal que el patiment dels nostres fills i filles sigui el menys traumàtic possible. Per a fer-ho, hem de conèixer primerament que la relació entre pares i fills parteix del que s’anomena vincle d’aferrament. Aquest vincle, en els primers anys de vida, garanteix la seguretat física i emocional dels infants i, per tant, és pertinent pensar que davant la separació i l’absència de la persona o persones amb les que s’ha establert aquest vincle d’aferrament, els infants pateixin i se sentin insegurs, tristos o enfadats, depenent de la vivència de cada infant. Si a l’absència del pare o mare hi afegim un espai nou i desconegut amb tot el que comporta, gegantí a ulls d’un infant, amb persones que no coneixem, el sentiment de desemparament es pot comprendre fàcilment.

I què podem fer com a pares i mares en aquesta situació? Primerament conèixer com es treballa aquest procés a l’escola on anirà el nostre fill o filla. Veure si la seva manera de tractar l’adaptació es correspon amb com nosaltres ho volem fer. Que ens puguin garantir certa flexibilitat segons vagi anant el procés, si el nostre fill s’ha adaptat de manera fàcil i ràpida que no calgui allargar més el procés o, a la inversa. Si el que veiem és que la normativa de l’escola respecte al procés d’adaptació, no és com voldríem ho hem de poder parlar amb l’escola per trobar una solució que sigui la millor pel nostre fill o filla. Però, sobretot, cal que puguem acompanyar al nostre fill o filla en el seu patiment, en les seves emocions, posant paraules al que estan sentint, legitimant aquestes emocions, entenent-los i respectant-los. Entenent que ens necessitaran més durant aquests primers dies o mesos, que ens demandaran atenció i presència i que hem de respondre a aquestes necessitats. Podem ajudar en aquest procés amb diferents recursos que puguin aportar certa seguretat emocional al nostre fill en aquesta nova etapa com un objecte de transició de casa-escola amb el qual perpetuar cert aferrament o bé fer-los imaginar un fil imaginari que ens uneixi a pesar de la distància. Podem  posar fotos nostres a l’agenda perquè les pugui mirar quan ens enyori, dibuixar-hi o escriure-hi coses com un element que ens vincula a tots dos ambients, casa i escola. Demanar a la mestre que ens expliqui amb detall les activitats que faran cada dia, per poder anticipar-les i així saber quan quan s’acabi l’activitat de pintar ja vindrà la mare. Pensem en idees que s’adaptin a nosaltres, més màgiques o més reals, però que els ajudin a sentir que la separació és física però no emocional i que estem amb ells recolzant-los en les seves vivències.

 

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

DIR ADÉU NO ÉS FÀCIL…

Hi ha infants que els costa dir adeu al pare i la mare, a l’hora d’entrar a l’escola, quan es queden amb els avis o quan el grans marxen a sopar i ells es queden a casa. Dir adeu no és fàcil, no ho és per ningú, tampoc per nosaltres els adults. Potser no quan marxem

Llegir més →

JO TAMBÉ ET NECESSITO

Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells.

Llegir més →

LA MEVA FILLA VOL SER UNA BEBÉ

Dilluns passat va començar l’escola, i amb ella  un munt d’emocions positives pels nostres fills i filles, retrobament dels seus amics i amigues, de les seves Mestres, d’un espai conegut on se senten com a casa, protegits,.. Però a la vegada també per molts infants és una situació de nervis

Llegir més →

LA INCERTESA

La incertesa es defineix com l’estat on existeix una manca de coneixement, el qual ens porta al dubte i, més enllà a la inquietud o fins i tot, a l’angoixa. Aquest estat és el que hem viscut i encara vivim en relació a l’actual situació de pandèmia. El desconeixement del

Llegir més →

APATIA

Cada estiu desgranem 4 sentiments o emocions  per poder reconèixer-los i aprofitar tot allò de viure’ls de manera més conscient. Aquest estiu en compartirem alguns que potser heu sentit durant el confinament. L’apatia és un sentiment amb el qual possiblement ens haurem sentit reflectits o reflectides durant aquesta situació de

Llegir més →

CUIDAR-SE PER CUIDAR   

Tot i que vivim en una societat on els valors que imperen són els de la cerca constant de la pròpia felicitat i benestar, aquest passa a un segon terme quan ets pare o mare, però especialment mare. Perquè la cura dels infants ha de ser la nostra prioritat i

Llegir més →