ARTICLES PUBLICATS EN PREMSA

L’ACOMPANYAMENT ALS INFANTS EN ACTIVITATS DE LLEURE

Les activitats de lleure dirigides als infants són moltes i variades. Depenent dels nostres interessos i els dels nostres fills i filles (tot i que sempre haurien de prevaldre els d’ells i elles), els infants acaben tenint unes quantes tardes ocupades a la setmana en activitats extraescolars de diferents índoles: esportives, artístiques, d’idiomes,…

Ens agradaria posar el focus en alguns aspectes que trobem importants en relació a aquestes activitats i a les famílies. Per una banda, ens agradaria reivindicar com s’acompanya als infants i famílies en aquestes activitats, sobretot parlant de famílies amb infants petits. Massa sovint ens trobem amb mètodes que imposen una manera de fer homogènia, que no té en compte en absolut a l’infant, perquè s’aplica per a tots igual. Aquests mètodes poden ser deixar els nens i nenes a la porta de l’espai on es fa l’activitat, no poder acompanyar-los dins i restar amb ells i elles l’estona que ho necessitin, per exemple. O no atendre certs moments d’angoixa davant d’una nova activitat. Creiem que si, actualment, hi ha certa sensibilització en el respecte a la infància, s’han estès a la majoria d’escoles els períodes d’adaptació o s’estan buscant noves maneres de fer en educació que centrin la mirada en l’infant, des de les activitats extraescolars, s’hauria també d’anar incorporant aquesta mirada.

Cal que s’atenguin les famílies, que hi pugui haver cert coneixement previ de l’infant, mitjançant una entrevista o formulari o una primera jornada d’activitat conjunta infants i famílies per tal de conèixer el grup i les individualitats que el conformen, així com saber de quina manera es vol fer l’entrada en l’activitat. Per suposat, entenem els límits que suposa realitzar activitats grupals amb diferents tipus d’infants i, sovint, també amb edats diferenciades, però creiem que és viable deixar cert marge per tal que les famílies i, sobretot els infants, se sentin acompanyats i còmodes en els nous espais on realitzaran noves activitats. Cal tenir en compte que, sovint, aquestes activitats impliquen que les famílies deixen als nens i nenes a càrrec d’algú a quin no han vist mai. Caldria garantir que hi ha una mínima relació de confiança i de traspàs d’informació entre pares i professionals.

Volem deixar clar que en cap cas es tracta d’una manca de confiança vers els professionals, al contrari, només volem reivindicar respecte cap als processos de separació de l’infant, és entendre com un nen o nena s’ha de vincular necessàriament a un altre adult com a pas previ per a confiar-hi i això requereix de temps i certs processos que s’han d’acompanyar. És no donar per vàlid que els infants puguin plorar i patir com un pas natural i necessari, perquè és evitable.

 

Compartir

Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en linkedin
Compartició en telegram
Compartició en whatsapp
Compartició en email
Compartició en print