Els primers dies després de l’estat d’alerta màxima, el món paralitzat, por, malalties, morts, uns infants tancats a casa era el més petit dels problemes que podíem tenir. Però van anar passant els dies i semblava que el confinament es flexibilitzava, menys pels nens i les nenes, que no eren ni citats a les rodes de premsa diàries dels màxim dirigents del govern estatal. I es van començar a sentir algunes veus que deien que els infants necessitaven sortir, necessitaven la llum del sol i moure’s, que era un necessitat vital. I van començar els horaris de sortida. Ara tornem a reivindicar que els infants continuen sent invisibles, que les seves necessitats passats gairebé tres mesos, encara no s’han ni posat a l’agenda pública. Els infants, els nostres fills són invisibles, no son una prioritat de país. S’han obert les escoles per atendre aquells infants que les seves famílies no tenen cap altre lloc on portar-los. Però és que l’escola no complex només la funció de conciliació, l’escola és un lloc d’aprenentatge , de relacions i vida per tots els infants. Un lloc vital per al seu desenvolupament, i totes les funcions que havíem dipositat a l’escola on són ara? Qui les exerceix? Les escoles han obert amb molt poques premisses educatives per no dir gairebé cap, s’ha abandonat als mestres i a les escoles a dissenyar propostes que de ben segur seran insuficients. Ja que la dimensió de les necessitats a atendre són globals, caldrien equips multidisciplinaris territorials que abordessin la política d’infància des de totes les vessants, social, psicològica, de relació, socioeconòmica i educativa. Amb les no propostes i la inacció del govern, han invisibilitat als infants novament.
Tampoc les famílies podem atendre totes les seves necessitats, no podem suplir l’escola ni que ens ho proposem, sense oblidar totes aquelles famílies que no poden atendre als seus fills perquè han d’anar a treballar o perquè simplement no en són capaces. L’escola té un funció de protecció de la infància, que ara mateix no està exercint ningú, hi ha infants que estan sols, aïllats i patint molt. Qui se n’ocupa? La situació actual tindrà conseqüències greus per molts infants que no es solucionaran només amb la reobertura de les escoles, caldrà programes d’atenció específics a aquestes noves necessitats creades, degut a la manca d’atenció durant tota la situació de confinament. I encara resulta més preocupant pensar que a partir del 21 de juny , ni tants sols les mestres que amb els seus telèfons, ordinadors i connexions particulars han estat les úniques que han entrat a les cases de molts infants. No pot passar que fins al setembre hi hagi infants desapareguts dels nostres pobles i ciutats sense que ningú en faci un crit d’alerta. Cal una reivindicació social perquè l’escola, que no són les parets que acullen als infants de 9 a 17 de dilluns a divendres, sinó tot el que hi passa a dins, continuïn obertes. Cal que tot el que garantia l’escola ara ho garantim com a societat i que els diferents organismes públics, però també la societat, deixem d’invisibilitzar els infants i els retornem els seu drets.
