En el joc i en la vida, guanyem i perdem i aprenem a base d’aquestes experiències. Totes les vivències són font d’aprenentatge, tant siguin positives com negatives. De les positives podem aprendre que allò que hem fet té una bona recompensa, i de les dolentes que no tot és fàcil, que a vegades ens cal esforç, tornar-ho a provar, intentar i idear noves estratègies per aconseguir alguna cosa, sabent quins són els passos que hem d’evitar. En els casos que hem guanyat després de perdre moltes vegades abans, la satisfacció és més gran, sobretot si ens hi hem esforçat, si hem intentat posar-hi cap per provar coses noves. Si guanyem d’entrada, la satisfacció és immediata i aquesta també és potent, però no compta potser amb tot l’aprenentatge que ens ha portat el camí de l’esforç i de la sensació que acompanya l’assoliment d’un repte que hagi comportat una superació personal.
En la criança dels nens i nenes és important treballar aquests conceptes. Quan veiem que el nostre fill o filla no tolera bé perdre o es frustra molt ràpid quan allò que està intentant li costa una mica més del què es pensava. Hauríem de poder fomentar la constància i l’esforç i el fet que perdre no suposi una deshonra ni un fracàs. Com es diu sovint, la gràcia està en el camí, en el procés, en l’activitat i no tant en el resultat final.
En aquest sentit, cal que siguem curoses en com juguem amb ells i com treballem el guanyar o el perdre. Deixar-los guanyar en un joc de taula perquè no s’enfadi si perd pot fer que se senti satisfeta una estona però no li aporta res gaire positiu perquè no ha guanyat perquè hagi jugat millor, hagi fet una més bona estratègia o hagi tingut més sort, sinó perquè l’hem deixat guanyar o, fins i tot, li hem permès fer trampes per sortir-se amb la seva.
En el joc, com en la vida, hi entren diversos factors, l’esforç que dediques a assolir els teus objectius, la manera com encares les possibles dificultats, les habilitats que tinguis i també hi tenen un paper l’atzar i la sort. En aquest sentit, jugar també et prepara per la vida, en com vas fent el camí per assolir els teus reptes i en com els assoleixes. Si ens frustrem amb la primera dificultat que ens trobem perquè no hem guanyat a la primera potser ens farà tirar la tovallola massa ràpid. Si hem après a perdre, i entenem el perdre com una possibilitat per tornar-ho a intentar i aquest cop fer-ho millor, això també ens donarà eines per al futur poder encarar la vida.
Vivim en una època molt competitiva i això també es tradueix en el que viuen els nostres infants. Sembla que el perdre o fracassar en alguna cosa sigui el pitjor que pugui passar quan, en realitat, són aquests factors el que ens fan créixer i millorar més que no pas les victòries que haguem obtingut sense esforç. En aquest sentit, dir també que és important saber guanyar. A vegades, determinats triomfs són provinents de l’atzar o de la sort i no volen dir que siguis millor que un altre. És lícit estar feliç quan es guanya i celebrar-ho, però cal tenir sempre empatia amb qui perd i, per això, per a posar-nos a la seva pell, cal que haguem perdut abans alguna vegada.
