GUANYAR I PERDRE

En el joc i en la vida, guanyem i perdem i aprenem a base d’aquestes experiències. Totes les vivències són font d’aprenentatge, tant siguin positives com negatives. De les positives podem aprendre que allò que hem fet té una bona recompensa,  i de les dolentes que no tot és fàcil, que a vegades ens cal esforç, tornar-ho a provar, intentar i idear noves estratègies per aconseguir alguna cosa, sabent quins són els passos que hem d’evitar. En els casos que hem guanyat després de perdre moltes vegades abans, la satisfacció és més gran, sobretot si ens hi hem esforçat, si hem intentat posar-hi cap per provar coses noves. Si guanyem d’entrada, la satisfacció és immediata i aquesta també és potent, però no compta potser amb tot l’aprenentatge que ens ha portat el camí de l’esforç i de la sensació que acompanya l’assoliment d’un repte que hagi comportat una superació personal.

En la criança dels nens i nenes és important treballar aquests conceptes. Quan veiem que el nostre fill o filla no tolera bé perdre o es frustra molt ràpid quan allò que està intentant li costa una mica més del què es pensava. Hauríem de poder fomentar la constància i l’esforç i el fet que perdre no suposi una deshonra ni un fracàs. Com es diu sovint, la gràcia està en el camí, en el procés, en l’activitat i no tant en el resultat final.

En aquest sentit, cal que siguem curoses en com juguem amb ells i com treballem el guanyar o el perdre. Deixar-los guanyar en un joc de taula perquè no s’enfadi si perd pot fer que se senti satisfeta una estona però no li aporta res gaire positiu perquè no ha guanyat perquè hagi jugat millor, hagi fet una més bona estratègia o hagi tingut més sort, sinó perquè l’hem deixat guanyar o, fins i tot, li hem permès fer trampes per sortir-se amb la seva.

En el joc, com en la vida, hi entren diversos factors, l’esforç que dediques a assolir els teus objectius, la manera com encares les possibles dificultats, les habilitats que tinguis i també hi tenen un paper l’atzar i la sort. En aquest sentit, jugar també et prepara per la vida, en com vas fent el camí per assolir els teus reptes i en com els assoleixes. Si ens frustrem amb la primera dificultat que ens trobem perquè no hem guanyat a la primera potser ens farà tirar la tovallola massa ràpid. Si hem après a perdre, i entenem el perdre com una possibilitat per tornar-ho a intentar i aquest cop fer-ho millor, això també ens donarà eines per al futur poder encarar la vida.

Vivim en una època molt competitiva i això també es tradueix en el que viuen els nostres infants. Sembla que el perdre o fracassar en alguna cosa sigui el pitjor que pugui passar quan, en realitat, són aquests factors el que ens fan créixer i millorar més que no pas les victòries que haguem obtingut sense esforç. En aquest sentit, dir també que és important saber guanyar. A vegades, determinats triomfs són provinents de l’atzar o de la sort i no volen dir que siguis millor que un altre. És lícit estar feliç quan es guanya i celebrar-ho, però cal tenir sempre empatia amb qui perd i, per això, per a posar-nos a la seva pell, cal que haguem perdut abans alguna vegada.

 

 

 

 

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

DIR ADÉU NO ÉS FÀCIL…

Hi ha infants que els costa dir adeu al pare i la mare, a l’hora d’entrar a l’escola, quan es queden amb els avis o quan el grans marxen a sopar i ells es queden a casa. Dir adeu no és fàcil, no ho és per ningú, tampoc per nosaltres els adults. Potser no quan marxem

Llegir més →

SOC UNA MALA MARE

Sovint després d’haver fet un crit o de començar a llençar amenaces en bucle o de sentir-nos dir aquella frase que sempre ens havia fet tanta ràbia que ens diguessin a nosaltres quan érem petites… ens envaeix un sentiment de culpa. Sovint la reacció de ràbia o impotència a la

Llegir més →

JO TAMBÉ ET NECESSITO

Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells.

Llegir més →

LÍMITS O CÀSTIGS

Posar límits als nostres fills i filles vol dir, estrictament, dir-los que la seva activitat pot arribar fins a un lloc determinat i no el pot traspassar. Per tant, quan utilitzem la paraula límit com a eufemisme de càstig no podríem dir que sigui gaire encertat. Si no ens agrada

Llegir més →

REUNIONS FAMILIARS

Amb el nou any i els nous propòsits, avui us donem una eina que creiem que us pot ser de gran utilitat per un 2020, amb molta més pau… a casa! Una eina molt útil per resoldre dubtes o buscar recursos sobres educació i criança és llegir. Hi ha infinitat

Llegir més →

LA MEVA FILLA VOL SER UNA BEBÉ

Dilluns passat va començar l’escola, i amb ella  un munt d’emocions positives pels nostres fills i filles, retrobament dels seus amics i amigues, de les seves Mestres, d’un espai conegut on se senten com a casa, protegits,.. Però a la vegada també per molts infants és una situació de nervis

Llegir més →