El sentiment de gratitud, potser poc estès quan parlem d’educació emocional, creiem que és molt important ja que desperta moltes competències clau en els nostres fills i filles.
La gratitud va més enllà de l’automatisme de dir gràcies quan rebem alguna cosa, que qui mes qui menys inculca als seus fills, a base de repetir-los que les coses es demanen si us plau i es donen les gràcies quan es reben. La gratitud de la que volem parlar aquí, és la que neix amb el reconeixement que reb l’infant de les pròpies capacitats. Quan li diem al nostre fill que bé que fa tal cosa, sempre que sigui veritat, ja hem comentat que l’adulació només porta autocomplaença i no aprenentatge. Quan reconeixem un aprenentatge que ha fet, una millora ren algun aspecte, a part d’altres coses, estem ensenyant a la nostre filla a reconèixer en els altres aquestes bondats també. Per tant a observar i adonar-s’en en els altres de les coses positives que fan, a no passar-les per alt i a reconeìxer-les obertament. Només qui ha rebut pot també donar, ningú pot donar sense haver rebut quelcom dels altres abans. No se si us ha passat que els vostres fills quan es van fent grans, des que aprenen a vestir-se sols, o a menjar sols us diuen jo puc, jo sol, no m’ajudis… No volem que invadiu el seu temps d’aprenentatge individual imposant el vostre suport. Però si que mica en mica aneu explicant que saber rebre és part del saber donar. Que reconèixer les pròpies febleses o limitacions, permanents o temporals ens fa en realitat més forts perquè ens predisposa a la millora i a l’esforç. Que per tant dir gràcies forma part del reconèixer que l’altre ens ha donat alguna cosa, que nosaltres podrem donar més endavant a algú altre també. Per tant la gratitud està lligada també a la humilitat de deixar-se ajudar, i de reconèixer que necessitem de l’altre, que sovint és quelcom que ens costa a tots. Està molt bé la conquesta individual d’algun aprenentatge, el sentiment de plaer que et suposa saber que ho has pogut fer tu sola. Però que també hem de poder combinar-ho amb situacions d’aprenentatges amb els altres, en els que cadascú aporta allò que sap i que es genera aprenentatge compartit.
El segon aspecte important en relació a la gratitud té a veure amb el concepte actual del mindfulness, o sigui prendre consciència del present que ens envolta per poder valorar-ho. El sentiment de gratitud ens ajuda a ser feliços. Perquè quan m’és t’adones del que tens, material o no, de la bellesa que t’envolta quan observes un paisatge, de lo bo que està aquest menjar que menges… més t’inunda la sensació de felicitat. Per tant aquest és un aspecte molt important que hauríem de treballar-nos segurament infants i adults. Saber aturar-nos cada dia alguna estona per valorar allò que estem vivint, pensar que podria ser d’un altra manera i que tenim la sort de viure-ho en positiu. I donar les gràcies als altres en veu alta, o en el teu interior per tu… Hi ha petites coses que podem fer per fomentar aquest donar les gràcies i valorar les coses del dia a dia. Donar les gràcies al pare o a la mare cada dia pel menjar que han fet, fer-ho nosaltres els adults també. Sobretot recordem donar-los les gràcies als nostres fills també. No hi ha millora de fomentar i reconèixer el sentiment de gratitud que quan ho sents a la pròpia pell.
