GELOSIA ENTRE GERMANS

La gelosia és un sentiment per la pèrdua d’atenció i estima d’algú important per nosaltres, sigui real o fictici, és un sentiment que no hem de jutjar ni treure-li importància. Sovint la gelosia entre germans és una dificultat que afrontem les mares i els pares que ens genera molt malestar. El primer que haurem de fer és intentar trobar-ne els motius, el naixement d’un germà, un canvi de feina d’algun dels progenitors que l’allunya més temps de casa…, la pèrdua d’un referent per l’infant. Analitzar les causes ens pot ajudar a buscar-hi solucions d’una manera més eficient. El segon pas seria observar al nostre fill o filla, veure quines senyals ens està donant del seu malestar, sovint la gelosia es manifesta amb conductes regressives, si abans , quan era més petita em feien més cas, doncs tornaré a fer-me pipi a sobre o deixaré de vestir-me sola. Si el meu germà petit rep més atenció que jo perquè és petit, tornaré a comportar-me com una nena petita. Quan ens trobem davant de regressions, sovint ens enfadem amb els infants, els retraiem que estiguin deixant de fer coses que saben fer perfectament sols, sense analitzar el perquè ho deuen fer. Perquè està necessitant tornar a beure amb biberó? El que és segur és que no ho fa per molestar-nos a nosaltres, per tant no ens enfadem amb ella. Podem remarcar-li els privilegis que té com a germana gran o bé deixar-la un temps que torni a fer aquests comportaments, fins que puguem esbrinar altres maneres de fer-la sentir estimada i segura del nostre amor. També ens podem trobar amb conductes agressives vers el germà o germana, vers objectes i fins i tot vers nosaltres mateixos. Aquestes manifestacions són la manera que té el nostre fill o filla d’expressar el seu malestar, l’infant se sent insegur quan creu que ha perdut l’amor i l’atenció del seu pare o mare. El tercer pas seria parlar amb ella, sense jutjar-la, sense culpabilitzar-la, acollint el que sent, intentant posar-hi paraules, li podem demanar que necessita de nosaltres, que podem fer nosaltres perquè se senti millor. Quan un infant pot parlar, pot canalitzar el seu malestar d’una manera molt més positiva que amb les conductes que he descrit abans. Podem ajudar als nostres fills a minimitzar el seus sentiments de gelosia, deixant de comparar els comportament d’uns fills amb els altres. Podem lloar i potenciar tot allò que el fa especial, podem reforçar els seus comportaments positius. Podem dedicar temps en exclusiva a cada fill i filla, un temps on tenim l’atenció plena en ella, on podem compartir una activitat junts en funció de l’edat de cada infant. Podem potenciar també el vincle familiar, fent activitats tots plegats, activitats on sabem que podem destacar tots i on cadascú tindrem el nostre paper i serem valorat dins de l’estructura familiar. Sovint els gelós tenen el seu origen en una manca d’autoestima, l’infant creu que ha fet alguna cosa per deixar de merèixer l’estima del seu pare o mare, i per tant caldrà reforçar-li l’autoestima però també fer evident que l’estimem, amb mostres d’afecte, paraules i estones d’intimitat. Els gelós no són exclusius de la infantesa, també poden manifestar-se a l’adolescència quan les emocions dels noies i noies prenen bona part del comandament de la seva racionalitat. Les manifestacions seran diferents, i sovint seran contradictòries, i sentirem que ens allunyen, quan en realitat ens estan reclamant més que mai. Com sempre diem, el millor per empatitzar amb els sentiments dels nostres fills i filles és començar per nosaltres. Tu has sentit gelós alguna vegada? Com et senties? Que haguessis necessitat que fessin els teus pares en aquell moment? Aquí tens un bon fil per estirar que segur que t’ajudarà a acompanyar als teus fills i filles de la millor manera. 

 

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

EL GRAN, LA MITJANA, EL PETIT… ens condiciona?

La posició que ocupem a la nostra família ens condiciona, és un fet, i cal tenir-ho en compte com a pares i mares dels nostres fills i filles. Tant si son fills únics com si tenim família nombrosa ja sabem que la posició que ocupem a la família ens condiciona

Llegir més →

SOC UNA MALA MARE

Sovint després d’haver fet un crit o de començar a llençar amenaces en bucle o de sentir-nos dir aquella frase que sempre ens havia fet tanta ràbia que ens diguessin a nosaltres quan érem petites… ens envaeix un sentiment de culpa. Sovint la reacció de ràbia o impotència a la

Llegir més →

EL MEU FILL ÉS PORTER

L’altre dia llegia un tuit d’una mare que felicitava al seu fill per ser el porter de l’equip, ella li retornava aspectes que sovint no veiem, que la posició de porter és la més desagraïda de totes, si el teu equip guanya el partit, és gràcies als davanters que han fet els gols, i si els perden és perquè

Llegir més →

JO TAMBÉ ET NECESSITO

Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells.

Llegir més →

REUNIONS FAMILIARS

Amb el nou any i els nous propòsits, avui us donem una eina que creiem que us pot ser de gran utilitat per un 2020, amb molta més pau… a casa! Una eina molt útil per resoldre dubtes o buscar recursos sobres educació i criança és llegir. Hi ha infinitat

Llegir més →

SER LLESTA O ESFORÇAR-SE

Sentía al Xavier Sala i Martín parlar sobre com d’important és potenciar el valor de l’esforç en els infants i de quina manera això està afectant en aspectes claus de l’economia dels països i en les relacions laborals a les empreses. Els adults tenim la clau de volta per potenciar

Llegir més →