La gelosia és un sentiment per la pèrdua d’atenció i estima d’algú important per nosaltres, sigui real o fictici, és un sentiment que no hem de jutjar ni treure-li importància. Sovint la gelosia entre germans és una dificultat que afrontem les mares i els pares que ens genera molt malestar. El primer que haurem de fer és intentar trobar-ne els motius, el naixement d’un germà, un canvi de feina d’algun dels progenitors que l’allunya més temps de casa…, la pèrdua d’un referent per l’infant. Analitzar les causes ens pot ajudar a buscar-hi solucions d’una manera més eficient. El segon pas seria observar al nostre fill o filla, veure quines senyals ens està donant del seu malestar, sovint la gelosia es manifesta amb conductes regressives, si abans , quan era més petita em feien més cas, doncs tornaré a fer-me pipi a sobre o deixaré de vestir-me sola. Si el meu germà petit rep més atenció que jo perquè és petit, tornaré a comportar-me com una nena petita. Quan ens trobem davant de regressions, sovint ens enfadem amb els infants, els retraiem que estiguin deixant de fer coses que saben fer perfectament sols, sense analitzar el perquè ho deuen fer. Perquè està necessitant tornar a beure amb biberó? El que és segur és que no ho fa per molestar-nos a nosaltres, per tant no ens enfadem amb ella. Podem remarcar-li els privilegis que té com a germana gran o bé deixar-la un temps que torni a fer aquests comportaments, fins que puguem esbrinar altres maneres de fer-la sentir estimada i segura del nostre amor. També ens podem trobar amb conductes agressives vers el germà o germana, vers objectes i fins i tot vers nosaltres mateixos. Aquestes manifestacions són la manera que té el nostre fill o filla d’expressar el seu malestar, l’infant se sent insegur quan creu que ha perdut l’amor i l’atenció del seu pare o mare. El tercer pas seria parlar amb ella, sense jutjar-la, sense culpabilitzar-la, acollint el que sent, intentant posar-hi paraules, li podem demanar que necessita de nosaltres, que podem fer nosaltres perquè se senti millor. Quan un infant pot parlar, pot canalitzar el seu malestar d’una manera molt més positiva que amb les conductes que he descrit abans. Podem ajudar als nostres fills a minimitzar el seus sentiments de gelosia, deixant de comparar els comportament d’uns fills amb els altres. Podem lloar i potenciar tot allò que el fa especial, podem reforçar els seus comportaments positius. Podem dedicar temps en exclusiva a cada fill i filla, un temps on tenim l’atenció plena en ella, on podem compartir una activitat junts en funció de l’edat de cada infant. Podem potenciar també el vincle familiar, fent activitats tots plegats, activitats on sabem que podem destacar tots i on cadascú tindrem el nostre paper i serem valorat dins de l’estructura familiar. Sovint els gelós tenen el seu origen en una manca d’autoestima, l’infant creu que ha fet alguna cosa per deixar de merèixer l’estima del seu pare o mare, i per tant caldrà reforçar-li l’autoestima però també fer evident que l’estimem, amb mostres d’afecte, paraules i estones d’intimitat. Els gelós no són exclusius de la infantesa, també poden manifestar-se a l’adolescència quan les emocions dels noies i noies prenen bona part del comandament de la seva racionalitat. Les manifestacions seran diferents, i sovint seran contradictòries, i sentirem que ens allunyen, quan en realitat ens estan reclamant més que mai. Com sempre diem, el millor per empatitzar amb els sentiments dels nostres fills i filles és començar per nosaltres. Tu has sentit gelós alguna vegada? Com et senties? Que haguessis necessitat que fessin els teus pares en aquell moment? Aquí tens un bon fil per estirar que segur que t’ajudarà a acompanyar als teus fills i filles de la millor manera.
