Des de ben petits els nostres fills i filles reclamen ser autònoms, molts no saben ni parlar però ja demanen menjar sols, no els agrada que els peixem nosaltres o que els vestim nosaltres i ho volen fer per ells mateixos.
Nosaltres a vegades per comoditat, perquè no ens deixi la cuina com un quadre de Picasso o perquè tenim pressa no els potenciem aquesta autonomia, i preferim ser pràctics i fer-ho nosaltres per ells. És important que en la mesura que puguem els deixem fer, els deixem intentar-ho, perquè aquesta és la seva principal font d’aprenentatge, l’assaig i error. Però és que a més de l’aprenentatge d’habilitats o destreses, també aprenen coses com la tolerància a la frustració quan no s’en surten. Augmenta la seva autoestima amb cada nova conquesta, se senten bé aconseguint fer coses per ells mateixos, sense necessitar de la nostra ajuda. A mida que van aconseguint noves fites l’autonomia va donant pas també a la responsabilitat, saben que quan una cosa l’han de fer per ells mateixos, ningú vindrà a fer-la pera ells. I tot el que haguem fet per fomentar aquesta autonomia de petits, seran fruits que recollirem quan amb 10 anys no haguem de perseguir-los perquè recordin agafar el llibre de l’escola per estudiar per l’examen de l’endemà i evitarem demanar per whatsapp a altres mares que ens passin les fotos de les pàgines que “ entren” a l’examen. De ben petits amb 3 o 4 anys ja podem penjar el calendari de l’escola amb imatges perquè recordin quin dia tenen psicomotricitat i cal que portin xandall, o tallers i han de portar la bata per poder-se embrutar a gust. Els podem preguntar cada dia a la tarda, quina activitat tenen l’endemà per preparar amb ells el que calgui i a mida que es van fent grans retirar la nostra presència. Quan surten de l’escola podem demanar-los que mirin si tenen alguna cosa anotada a l’agenda, encara que siguin molt petits, agafaran l’hàbit de fer-ho, per quan siguin grans no calgui que els hi recordem nosaltres. Petits exercicis com aquests, cadascú que pensi els que millor funcionin pel seu fill o filla, ajuden a treballar l’hàbit de l’autonomia en companyia dels pares i internalitzar l’autoresponsabilitat com a part d’aquesta autonomia personal. Una gran part d’aquestes conquestes personals depenen de nosaltres, els adults. Com dèiem en un article que parlava de Disciplina Positiva, que les seves accions tinguin conseqüències naturals i els hi permetem descobrir-les és clau per què aprenguin a ser autònoms. Cadascú que les apliqui amb la rigorositat que vulgui, sinó volen vestir-se i és l’hora de marxar a l’escola, els podem portar en pijama, portar la roba a la bossa perquè es vesteixin pel cotxe o ajudar-los a vestir-se. També és molt important que nosaltres respectem la seva manera de fer les coses, no pretenguem imposar el procés i el resultat. Ells tindran els seus criteris i les seves preferències, tot allò que no sigui una norma, han de tenir el marge de llibertat per fer-ho com vulguin. Sobretot recordeu que la norma és prèvia a l’acció, sinó és un missatge que mina l’autonomia dels vostres fills. Si no ho han fet com vosaltres voleu, i els hi dieu després que els hi ha costat un gran esforç aconseguir-ho, la propera vegada potser ni ho intentaran!
