FOMENTAR L’AUTONOMIA

Des de ben petits els nostres fills i filles reclamen ser autònoms, molts no saben ni parlar però ja demanen menjar sols, no els agrada que els peixem nosaltres o que els vestim nosaltres i ho volen fer per ells mateixos.  

Nosaltres a vegades per comoditat, perquè no ens deixi la cuina com un quadre de Picasso o perquè tenim pressa no els potenciem aquesta autonomia, i preferim ser pràctics i fer-ho nosaltres per ells. És important que en la mesura que puguem els deixem fer, els deixem intentar-ho, perquè aquesta és la seva principal font d’aprenentatge, l’assaig i error. Però és que a més de l’aprenentatge d’habilitats o destreses, també aprenen coses com la tolerància a la frustració quan no s’en surten. Augmenta la seva autoestima amb cada nova conquesta, se senten bé aconseguint fer coses per ells mateixos, sense necessitar de la nostra ajuda. A mida que van aconseguint noves fites l’autonomia va donant pas també a la responsabilitat, saben que quan una cosa l’han de fer per ells mateixos, ningú vindrà a fer-la pera ells. I tot el que haguem fet per fomentar aquesta autonomia de petits, seran fruits que recollirem quan amb 10 anys no haguem de perseguir-los perquè recordin agafar el llibre de l’escola per estudiar per l’examen de l’endemà i evitarem demanar per whatsapp a altres mares que ens passin les fotos de les pàgines que “ entren” a l’examenDe ben petits amb 3 o 4 anys ja podem penjar el calendari de l’escola amb imatges perquè recordin quin dia tenen psicomotricitat i cal que portin xandall, o tallers i han de portar la bata per poder-se embrutar a gust. Els podem preguntar cada dia a la tarda, quina activitat tenen l’endemà per preparar amb ells el que calgui i a mida que es van fent grans retirar la nostra presència. Quan surten de l’escola podem demanar-los que  mirin si tenen alguna cosa anotada a l’agenda, encara que siguin molt petits, agafaran l’hàbit de fer-ho, per quan siguin grans no calgui que els hi recordem nosaltres. Petits exercicis com aquests, cadascú que pensi els que millor funcionin pel seu fill o filla, ajuden a treballar l’hàbit de l’autonomia en companyia dels pares i internalitzar l’autoresponsabilitat com a part d’aquesta autonomia personal. Una gran part d’aquestes conquestes personals depenen de nosaltres, els adults. Com dèiem en un article que parlava de Disciplina Positiva, que les seves accions tinguin conseqüències naturals i els hi permetem descobrir-les és clau per què aprenguin a ser autònoms.  Cadascú que les apliqui amb la rigorositat que vulgui, sinó volen vestir-se és l’hora de marxar a l’escola, els podem portar en pijama, portar la roba a la bossa perquè es vesteixin pel cotxe o ajudar-los a vestir-se. També és molt important que nosaltres respectem la seva manera de fer les coses, no pretenguem imposar el procés i el resultat. Ells tindran els seus criteris i les seves preferències, tot allò que no sigui una norma, han de tenir el marge de llibertat per fer-ho com vulguin. Sobretot recordeu que la norma és prèvia a l’acció, sinó és un missatge que mina l’autonomia dels vostres fills. Si no ho han fet com vosaltres voleu, i els hi dieu després que els hi ha costat un gran esforç aconseguir-ho, la propera vegada potser ni ho intentaran! 

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

SOC UNA MALA MARE

Sovint després d’haver fet un crit o de començar a llençar amenaces en bucle o de sentir-nos dir aquella frase que sempre ens havia fet tanta ràbia que ens diguessin a nosaltres quan érem petites… ens envaeix un sentiment de culpa. Sovint la reacció de ràbia o impotència a la

Llegir més →

JO TAMBÉ ET NECESSITO

Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells.

Llegir més →

LÍMITS O CÀSTIGS

Posar límits als nostres fills i filles vol dir, estrictament, dir-los que la seva activitat pot arribar fins a un lloc determinat i no el pot traspassar. Per tant, quan utilitzem la paraula límit com a eufemisme de càstig no podríem dir que sigui gaire encertat. Si no ens agrada

Llegir més →

REUNIONS FAMILIARS

Amb el nou any i els nous propòsits, avui us donem una eina que creiem que us pot ser de gran utilitat per un 2020, amb molta més pau… a casa! Una eina molt útil per resoldre dubtes o buscar recursos sobres educació i criança és llegir. Hi ha infinitat

Llegir més →

LA MEVA FILLA VOL SER UNA BEBÉ

Dilluns passat va començar l’escola, i amb ella  un munt d’emocions positives pels nostres fills i filles, retrobament dels seus amics i amigues, de les seves Mestres, d’un espai conegut on se senten com a casa, protegits,.. Però a la vegada també per molts infants és una situació de nervis

Llegir més →

SER LLESTA O ESFORÇAR-SE

Sentía al Xavier Sala i Martín parlar sobre com d’important és potenciar el valor de l’esforç en els infants i de quina manera això està afectant en aspectes claus de l’economia dels països i en les relacions laborals a les empreses. Els adults tenim la clau de volta per potenciar

Llegir més →