ESCOLTA I INSTINT EN LA CRIANÇA

Quan som mares i pares sentim una barreja d’emocions molt forta. Sobretot els primers mesos i anys de vida tenim un còctel de sentiments que en podríem dir contradictoris però que ens acompanyaran en major o menor mesura al llarg de la criança: amor, passió, tristesa, dubte, por, responsabilitat, angoixa, alegria, patiment,… En aquest estat i marc mental sovint ens podem deixar endur massa per aquests sentiments o, depenent quin tarannà tinguem, podem tornar-nos excessivament racionals i voler criar seguint un manual d’instruccions que no contempli l’esfera humana. Com amb tot, la gràcia està en l’equilibri, mesurar el que sentim, relativitzar determinades situacions, ser més flexibles. El perill principal, però, des del nostre punt de vista, és que en aquesta societat en la que vivim en la que teoritzem i donem explicacions constants de tot i per a tot, on sembla que ens aterri el desconeixement i on cada cop som més lluny de la nostra essència com a éssers humans, el que la criança esdevingui una “ciència” on les coses s’han de fer o deixar de fer seguint directrius pediàtriques, psicològiques o pedagògiques ens allunyem del nostre instint, d’allò que ens diuen les nostres entranyes en relació a com hem d’actuar en relació a la nostra criatura.

En aquest sentit, també hi ha el fet que volem ser millors mares i pares per als nostres infants i en aquest context és molt valuós poder llegir, formar-nos i informar-nos sobre tot allò que ens amoïna. El coneixement mai és sobrer, el que reivindiquem és que el coneixement s’ha de posar de part o ha de combinar-se amb el nostre instint, amb les nostres creences i sentiments més profunds i arrelats.

Es tracta de poder viure una criança coherent amb nosaltres mateixes. Dient-ho sembla fàcil però sovint ens entra el dubte, llegim una informació que contradiu el que nosaltres estem fent, algú ens explica una experiència diferent a la nostra i això ens fa pensar que no ho estem fent bé. Per exemple: llegim sobre la importància dels límits i, immediatament ja ens genera el dubte: ho estaré fent bé? Aquell dia al súper potser hauria d’haver estat més o menys estricta… o com quan ens diuen: doncs el meu fill des del mes que dorm tota la nit i ja pensem que ho devem estar fent tot malament perquè el nostre amb un any es desperta tres i quatre cops cada nit…

El coneixement i la informació haurien de servir per connectar-nos més amb nosaltres mateixes, per desangoixar-nos i per visualitzar que no hi ha una única manera vàlida de criar els nostres infants, sinó que n’hi ha tantes com mares i pares. Que el que ens cal és poder fer aquesta escolta i connexió amb nosaltres amb el que som, amb el que creiem, amb el que sentim i, a partir d’aquí validar tot això per criar de manera conscient i coherent, entenent que la contradicció i el dubte també formen part de la naturalesa humana i que els hem d’acollir i escoltar però sense permetre que envaeixin totes les nostres accions i pensaments.

 

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

DIR ADÉU NO ÉS FÀCIL…

Hi ha infants que els costa dir adeu al pare i la mare, a l’hora d’entrar a l’escola, quan es queden amb els avis o quan el grans marxen a sopar i ells es queden a casa. Dir adeu no és fàcil, no ho és per ningú, tampoc per nosaltres els adults. Potser no quan marxem

Llegir més →

SOC UNA MALA MARE

Sovint després d’haver fet un crit o de començar a llençar amenaces en bucle o de sentir-nos dir aquella frase que sempre ens havia fet tanta ràbia que ens diguessin a nosaltres quan érem petites… ens envaeix un sentiment de culpa. Sovint la reacció de ràbia o impotència a la

Llegir més →

JO TAMBÉ ET NECESSITO

Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells.

Llegir més →

LÍMITS O CÀSTIGS

Posar límits als nostres fills i filles vol dir, estrictament, dir-los que la seva activitat pot arribar fins a un lloc determinat i no el pot traspassar. Per tant, quan utilitzem la paraula límit com a eufemisme de càstig no podríem dir que sigui gaire encertat. Si no ens agrada

Llegir més →

REUNIONS FAMILIARS

Amb el nou any i els nous propòsits, avui us donem una eina que creiem que us pot ser de gran utilitat per un 2020, amb molta més pau… a casa! Una eina molt útil per resoldre dubtes o buscar recursos sobres educació i criança és llegir. Hi ha infinitat

Llegir més →

LA MEVA FILLA VOL SER UNA BEBÉ

Dilluns passat va començar l’escola, i amb ella  un munt d’emocions positives pels nostres fills i filles, retrobament dels seus amics i amigues, de les seves Mestres, d’un espai conegut on se senten com a casa, protegits,.. Però a la vegada també per molts infants és una situació de nervis

Llegir més →