Els teus fills et fan enfadar, i tu crides perquè ells no et fan cas, t’enfades perquè ja els hi has dit 4 vegades que vagin a dormir i ni cas. Et sona? Doncs avui volem compartir amb tu, dues idees clau, els teus fills no et fan enfadar, qui t’enfades ets tu i els teus fills no tenen la “culpa” de les teves reaccions, està a les teves mans controlar-les. Si, si és una mica indignant quan ho sents o ho llegeixes per primer cop, perquè el primer que et ve al cap és la justificació de les mil i una coses que fan els teus fills que justifiquen que tu t’enfadis i reaccionis d’una determinada manera. Però això que escrivim no és per fer sentir malament a ningú, al contrari en realitat és alliberador quan t’adones de veritat que si el control i la responsabilitat està en tu, pots fer alguna cosa per canviar-ho. Perquè quan ens enfadem amb els nostres fills, ens sentim malament, i aquest sentiment potser dura tot el dia, si només llevar-se hem tingut una baralla, i li hem acabat cridant, segurament passarem un mal dia, a ningú li agrada enfadar-se amb els seus fills. Doncs bé la bona noticia és que pots controlar els teus sentiments, pots no enfadar-te, pots decidir que tot i no agradar-te el comportament que estan tenint les teves filles en aquest moment, no és inevitable que t’enfadis, pots no fer-ho, pots respirar, comptar fins a 10, marxar de la situació abans d’explotar, això serà un altre article, tècniques per controlar la ira… Avui us volem dir només això, pots controlar les teves emocions i cal que ho facis, perquè d’això en dependrà també la teva resposta vers els teus fills. I la derivada d’aquest fet, és deixar de culpabilitzar als teus fills del que tu sents i del que tu fas, que ells trenquin el llum perquè juguen amb la pilota al menjador no està naturalment vinculat a que a tu cridis feta una fúria. Això no vol dir que el que han fet estigui bé, ni que no hagi de tenir conseqüències. Però no és el motiu del teu sentiment de ràbia, frustració o ira i menys dels teus actes. Quan els teus fills fan quelcom que no és el que esperes, concentra’t a pensar quina tecla interna et toquen que et dispara la ira. Et sents desafiada? Sents que perds el control sobre els seus actes perquè creus que els teus fills t’han d’obeir? Sents que no et fan cas perquè no et valoren? Cadascú tindrà els seu motius, i trobar-los és imprescindible per enfrontar-s’hi i treballar-los. Perquè aquest és l’autèntic motiu del que sents no els actes de les teves filles.
Et convidem a pensar, a valorar el que et diem i a començar a fer canvis. En realitat passat el primer moment de sentir-te malament pensant que potser has estat justificant-te en els altres. Arribar a aquesta conclusió et fa més forta, més segura de tu mateixa, perquè t’adones que tens les eines per canviar allò que no t’agrada. I més important encara, tens les eines per no sentir ira per exemple i canviar el tipus de sentiment que et generen els actes dels teus fills. Aquest descobriment és balsàmic per a un mateix i per la família sencera quan es posa en pràctica. No és fàcil i requereix d’un treball intern important, de despullar-se d’excuses i enfrontar-se a una mateixa, però poques coses com aquestes tenen una recompensa tant gran, us animem a intentar-ho!
