Reprenem el tema que va sorgir l’any passat entorn els deures per intentar aportar alguns elements al debat. Creiem que és important que els mestres reflexionin sobre la finalitat dels deures i ho facin en equip, que això no es deixi a la voluntat individual de cadascú, sinó que com a centre educatiu, s’hagin definit uns criteris sobre els deures. Per a què serveixen els deures? O més ben, dit per què haurien de servir? La majoria de deures són tasques repetitives del que ja s’ha realitzat a classe, si els nens ja ho saben fer, repetir-ho els aporta monotonia, sí, en canvi, no ho han sabut fer a classe, acompanyat del seu mestre, què ens fa pensar que a casa ho faran millor? No podem delegar a les famílies la responsabilitat sense acompanyar-les, que facin de professors particulars sense assegurar-nos que ho sabran fer. No podem generar més desigualtat social per les diferents competències que tenen els pares per jugar aquest paper. Per tant, creiem que el tema dels deures hauria de passar per una reflexió profunda entre pares i mestres i per un acord explícit entre ambdós. També seria important que a l’hora de pensar en els deures ho féssim tenint en compte els diferents contextos, escola i casa, no val el mateix per tots dos.
Compartim primer el que motiva a posar deures: fomentar l’aprenentatge de manera autònoma? Que ampliïn coneixements? Fomentar l’aprenentatge d’hàbits d’estudi? Que connectin els aprenentatges teòrics amb els pràctics? Involucrar a les famílies amb l’aprenentatge escolar dels seus fills? En funció de les respostes que donem a aquestes preguntes, tindrem també la resposta a quin son els deures més adequats per aconseguir l’objectiu que ens hem proposat. Si hem d’utilitzar el temps dels nostres infants que sigui d’una manera responsable, coherent i amb un sentit que els aporti valor, si no deixem que juguin, deixem-los la llibertat per escollir que fer amb el seu temps lliure, deixem que triïn, que provin… Tan nefastes són les conseqüències de deixar a un infant sol durant hores, sense cap adult que el cuidi com que planifiquem la vida dels nostres fills fins a tal punt que no els deixem llibertat per ser ells mateixos. Per descobrir qui són i qui volen ser. Perquè els deures els fem quan acabem les tardes plenes d’activitats extraescolars, mentre el pare o la mare intenten fer el sopar mentre encenen una rentadora, prepararen la bossa per l’endemà i treuen el cap per saber si el nen necessita ajuda. Pares i mestres, deixem-nos temps per estar en família, per jugar junts, per parlar, per fer-nos pessigolles al sofà, que els deures que manem als infants que facin a casa sigui almenys de tant valor com això, si no no cal… Pares i mares demanem als mestres si no entenem les coses, preguntem el sentit dels deures si no hi estem d’acord, debatem, però no suplim als nostres fills, no ens posem a fer els seus deures. Això no els ajuda en res, fer-los nosaltres, perquè l’endemà el mestre no li posi falta a la nena no respon a cap dels motius pels quals un nen hauria de fer deures a casa.
