Segurament molts pares i mares creuen que xantatge és una paraula massa gruixuda per descriure el que ells o elles fan amb els seus fills i filles. Però és el que és en realitat, i posar nom a les coses també ajuda a no amagar el xantatge sota una suposada estratègia educativa.
Fem xantatge als nostres fills i filles quan vinculem un acte amb una conseqüència que no té res a veure per aconseguir que faci o deixi de fer allò que nosaltres volem. Si no t’acabes el sopar demà no anirem al parc, això és un xantatge, no és educar. I potser algú es sorprèn, perquè pensa que això s’ha fet sempre, al final els nens són petits i d’alguna manera se’ls ha de fer entendre les coses. Si no els hi poso una conseqüència què faig? No puc deixar que la meva filla no faci els deures i no passi res, no? No, és clar, això tampoc seria educatiu.
Les accions dels nostres fills i filles han de tenir conseqüències naturals i lògiques, conseqüències que es derivin dels seus actes o omissions. No conseqüències deslligades totalment dels fets que només cerquen imposar el nostre poder d’adults sobre ells o elles. Què passa si fem servir el xantatge? Que és quelcom que mostra als nostres fills una relació entre un acte i una conseqüència que no té res a veure i, per tant, no estem reforçant l’aprenentatge sobre allò que volem que faci, sinó reforçant la idea que per obtenir un premi o evitar un càstig cal fer el que nosaltres li diem. Què passarà quan aquest premi o càstig desaparegui? Que ja no tindrà la motivació extrínseca per fer-ho, encara que anomenem motivació al que en realitat és un acte coercitiu. Quan perdi interès en allò que fem servir per pressionar, què farem? Canviarem a un altre tema que sabem que li importa a ella però que continua sense tenir res a veure amb el fet que volem potenciar o evitar?
El xantatge no serveix de res a llarg termini, aconsegueix de manera puntual i força ràpida doblegar la voluntat del nostre fill o filla cap al que nosaltres volem. Per això ens sembla efectiva i fa que no pensem més enllà. Però no és una estratègia educativa i es torna nociva a llarg termini. A més, quan els infants es fan grans aquesta estratègia deixa de funcionar, cada vegada tenim menys elements per portar a terme aquest xantatge, perquè tenim menys poder sobre ells i elles. Per això és tant important utilitzar altres estratègies que no fomentin l’abús de poder vers els infants petits.
Si abusem dels xantatges, els infants poden acostumar-se a necessitar una recompensa o una amenaça per fer tot allò que no li agrada o li suposa un esforç. És preferible que ens costi més ara obtenir la resposta que volem, per treballar a llarg termini i que aprenguin que les conseqüències dels seus actes no venen de l’exterior, d’algú que se les inventa, sinó que son conseqüència seva. Sinó agafo l’esmorzar i me’l poso a la motxilla no tindré esmorzar avui a l’escola i tindré gana. Hem de canviar algunes de les estratègies que fem servir, deixar de perseguir o repetir incansablement certes coses, per acabar fent-ho nosaltres i llavors amenaçar que sinó es prepara la motxilla a la tarda no veurà la tele. I deixar que aprenguin per ells o elles mateixes les pròpies conseqüències, encara que això ens costi perquè sovint ens fa por quedar com a mals pares o mares a l’escola o amb d’altres famílies. Però, això sí que els educa per la vida i és molt més respectuós cap als nostres infants.
