EL SISTEMA LÍMBIC O EL CERVELL DE LES EMOCIONS

Continuem aprenent coses sobre el cervell dels nostres fills i filles per poder entendre’ls millor.

Avui li toca al  sistema límbic o el cervell de les emocions. Conèixer com funciona el cervell del nostre fill o filla, ens donarà pistes molt valuoses pel que fa l’aprenentatge també. En el sistema límbic hi trobem les neurones encarregades de gestionar les nostres emocions però també l’aprenentatge, i és molt important saber que els aprenentatges vinculats a emocions són els que perduren. A emocions negatives, si et deixen sense menjar cada vegada que no saps alguna cosa i passes gana segurament no ho tornaràs a oblidar. Però es clar no és la manera com volem que els nostres fills i filles  aprenguin. Per tant tot allò que desperti en els nostres fills una emoció positiva, l’emoció, la descoberta, la sorpresa, la felicitat ho aprendrà i ho recordarà d’una manera molt més permanent que amb el mètode tradicional de la memorització i repetició. Per això si volem que un infant aprengui quelcom és important per exemple motivar-los amb un element de sorpresa, que farà captar la seva atenció i tenir ganes de descobrir que hi ha més…. També vincular el que aprèn amb quelcom que li sigui útil a ell o ella, que pugui aplicar a la seva vida d’infant, que li agradi que li interessi.

El segon aspecte important que cal tenir en compte és que els infants entre els 2 i els 6 anys estan desenvolupant connexions entre les neurones del sistema límbic i que totes elles són importants , també les que no ens agrada veure, el plor, l’enuig, l’expressió de la frustració. Tapar les emocions negatives, no donar peu a que les pateixin perquè intentem enseguida que la situació que li crea malestar desaparegui, no està ajudant als nostre fills a fer les connexions que necessiten i que son un aprenentatge per ella. Hem escrit altres articles sobre emocions, no ens extenem aquí, però si que tinguem en compte que es troben en la fase d’aprendre a gestionar l’emoció el sentiment que els hi genera amb l’acció o resposta. Que aquest aprenentatge pot durar fins als 25 anys i per tant siguem coherents a l’hora de posar expectatives en els nostres fills de 2 , 6 o 14 anys.

El tercer aspecte és que abans dels 6 anys encara no hi ha una connexió gaire madura amb la part del cervell frontal o racional. Hem de saber que durant aquests anys els nostres fills i filles fan connexions entre les necessitats personals i  internes, la gana, la son, la seguretat i les externes del món que els envolta a través del plaer/ displaer. Per tant que aspectes com l’anticipació de resultats, la planificació, la cerca d’estratègies per resoldre conflictes, són coses que segurament no està preparat per fer. Hem de conèixer els límits que el desenvolupament biològic suposen per moltes de les coses que esperem dels nostres fills i filles, comportaments racionals i no tant emocionals, que entenguin quan els hi expliquem les coses des de la vessant lògica quan ells no estan preparats per fer-ho. Que canalitzin les seves emocions amb expressions menys extremistes, que no plorin com si estiguessin patint un dolor extrem quan se’ls hi trenca una galeta . Però és que és necessari que ho facin, és positiu que passin per aquesta faceta si volem que després continuïn evolucionant i connectant amb altres parts més racionals i més acceptades socialment. Us convidem a que llegiu alguna cosa més sobre el cervell dels infants, per entendre que no ho fan perquè són uns malcriats, entendre que no ens estan prenent el pèl. Que ho estan vivint i sentint així i que hem d’acceptar l’etapa que viuen, igual que ens encanta quan veiem com gaudeixen de qualsevol petita cosa.

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

JO TAMBÉ ET NECESSITO

Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells.

Llegir més →

LÍMITS O CÀSTIGS

Posar límits als nostres fills i filles vol dir, estrictament, dir-los que la seva activitat pot arribar fins a un lloc determinat i no el pot traspassar. Per tant, quan utilitzem la paraula límit com a eufemisme de càstig no podríem dir que sigui gaire encertat. Si no ens agrada

Llegir més →

LA MEVA FILLA VOL SER UNA BEBÉ

Dilluns passat va començar l’escola, i amb ella  un munt d’emocions positives pels nostres fills i filles, retrobament dels seus amics i amigues, de les seves Mestres, d’un espai conegut on se senten com a casa, protegits,.. Però a la vegada també per molts infants és una situació de nervis

Llegir més →

LA INCERTESA

La incertesa es defineix com l’estat on existeix una manca de coneixement, el qual ens porta al dubte i, més enllà a la inquietud o fins i tot, a l’angoixa. Aquest estat és el que hem viscut i encara vivim en relació a l’actual situació de pandèmia. El desconeixement del

Llegir més →

APATIA

Cada estiu desgranem 4 sentiments o emocions  per poder reconèixer-los i aprofitar tot allò de viure’ls de manera més conscient. Aquest estiu en compartirem alguns que potser heu sentit durant el confinament. L’apatia és un sentiment amb el qual possiblement ens haurem sentit reflectits o reflectides durant aquesta situació de

Llegir més →

CUIDAR-SE PER CUIDAR   

Tot i que vivim en una societat on els valors que imperen són els de la cerca constant de la pròpia felicitat i benestar, aquest passa a un segon terme quan ets pare o mare, però especialment mare. Perquè la cura dels infants ha de ser la nostra prioritat i

Llegir més →