Amb el final de l’escolarització a primària comença el camí cap a la secundària. Si hem escollit una escola pública, en la majoria dels casos, aquest fet comporta canvi de centre i nous i noves companyes de camí. El pas cap a la secundària és un tràmit que cal passar i, malgrat que moltes veus s’aixequen per dir que els nens i nenes amb 12 anys son encara molt petits per aquests canvis que coincideixen amb els canvis físics i psicològics de l’adolescència, poques modificacions hi ha hagut. Fins al 2010 hi va haver un cert impuls per a la creació dels anomenats instituts-escola (centres integrats de primària i secundària obligatòria) però des de llavors no hi ha hagut una continuïtat. Així doncs, en la majoria de casos, acabar sisè de primària comporta continuar l’educació obligatòria en un institut on el funcionament, organització i prioritats difereixen molt de les escoles de primària.
Aquest canvi és molt significatiu, tant en la vida dels nostres fills i filles com en la mateixa família. D’entrada, la majoria d’instituts tenen horaris compactats o intensius, el que suposa que els joves tenen la tarda lliure però també que canvien les seves rutines i horaris de manera considerable. Els horaris de descans i dels àpats es veuen molt sovint modificats i, no només altera els seus ritmes biològics, sinó també se’n veu afectada l’organització familiar i les seves rutines (més si tenim germans o germanes que encara van a l’escola). En aquest sentit, és bo preveure-ho al màxim i planificar convenientment els temps per tal d’adaptar-nos a aquest canvi, no només a nivell logístic tenint el dinar a punt, per exemple, sinó també a l’hora de pautar les estones i moments per tal de poder modificar les nostres rutines per poder acomplir amb els nous ritmes. Aquest nou horari pot comportar també un major grau de cansament o desajustos en el son o en la gana coincidint, a més, amb els canvis físics i hormonals de l’adolescència. Per tant, quan abans puguem preveure i establir noves rutines que acompanyin aquests nous horaris millor.
Aquest canvi també coincideix amb el canvi de mirada cap als nens i nenes. Així com a l’escola sentien que eren reconeguts per les mestres, ara passen a tenir entre nou i deu professors, un per cada assignatura que fa que hi hagi una diversificació de mirades cap a ells i que la figura del tutor/a intenta aglutinar per tal que hi pugui haver aquest coneixement individualitzat. Abans no es doni, cal que passi un temps on els rols i comportaments es mouen i varien dels que tenien a primària per tal de poder-se anar situant enfront del professorat i del grup de nous companys. Cal doncs que tinguem això també en compte, podem notar canvis de comportament, aproximacions dels nostres fills cap a grups de nens i nenes nous que potser no hauríem imaginat, etc Per tant els que us imaginàveu que els períodes d’adaptació s’acabaven a l’escola bressol, torneu a preparar motors que comença un nou procés d’adaptació per adults i infants.
