Aquest estiu s’ha fet viral una carta que escrivia un infant a l’escola expressant l’odi que sentia pel mòbil de la seva mare, ja que aquesta passava més estona amb el mòbil que amb ell mateix. I ens ha fet pensar en les vegades que durant el dia escollim mirar al mòbil abans que els nostres fills. Sota el nostre punt de vista estem menystenint als nostres fills moltes vegades al dia. Els estem dient; Ara és més important el mòbil que tu. És més interessant el que estic mirant al mòbil que el que tú m’estàs explicant. Espera que hi ha algú que truca i és més important que tu ara. Això està tenint efectes, els evidents, és que estem sent un model pels nostres fills en l’ús del mòbil, després no ens agradarà veure aquestes mateixes coses en ells , però és ara que hem de deixar de fer-les nosaltres. Els menys evidents, estan aprenent a relacionar-se amb els altres, a no centrar-se el 100% en el present i amb les persones amb qui estàn. A no mirar als ulls mentre parlen, a no connectar amb els altres.
Per prendre’n consciència i començar a canviar alguns hàbits abans que un dels nostres fills escrigui també una carta com aquesta us deixem algunes preguntes per si us poden ajudar. Portes el mòbil a la butxaca i quan et sona o et vibra no resisteixes a mirar qui és? Estiguis on estiguis el mires?… posant a dormir al teu fills, a l’hora de sopar o mentre t’està explicant alguna cosa? El teu fill et crida, et vol dir alguna cosa i tu estàs tant absort en el mòbil que gairebé no els sents, bé el sents però no l’escoltes, ni el contestes. Saps allò que els passa a ells quan estan mirant la televisió i nosaltres volem alguna cosa i ni ens contesten, com et sents tu llavors? Tens la vida al mòbil, pagues amb el mòbil, cerques informació amb el mòbil, t’orientes amb el mapa del mòbil, fas fotos, les envies, envies missatges, això t’obliga a tenir-lo sempre a la ma, sempre present, com si fos un nou membre de la família. Entres a casa després de treballar parlant per telèfon, i els teus fills et volen saltar al coll contents de veure’t, però tu els apartes amb un gest, la trucada , primer cal atendre la trucada. Com creus que se senten ells? Contestes trucades i missatges mentre mengeu en família? Quan et lleves al matí fas el cafè revisant el mòbil mentre els teus fills esmorzen? Mentre jugues amb els teus fills mires el mòbil, les gronxes mirant al mòbil, t’asseus a un banc al parc i et poses a mirar el mòbil mentre elles juguen. Puges al cotxe de copilot i vas mirant el mòbil tota l’estona que dura el trajecte en comptes de mirar per la finestra, comentant amb els teus fills el que hi veus, aprofitar aquella estona per parlar. El realitat quan un mira el mòbil desapareix, només hi és de cos present i aquestes absències reiterades i sobtades durant el dia tenen conseqüències pels nostres fills. Si has contestat si a més d’una pregunta, és el moment de pensar quines tàctiques poses en marxa per canviar alguns d’aquests hàbits . Desar-lo dins d’un calaix en silenci quan estàs amb els teu fills, configurar un horari en el propi mòbil d’inactivitat. Desactivar els missatges de whatsapp a la pantalla o si el tema és molt greu, comprar una capsa amb obertura retardada i posar-hi el mòbil quan arribes a casa. Però cal començar a fer alguna cosa per tornar a recuperar la presència absoluta quan estem amb els nostres fills.
