EL MÒBIL O ELS FILLS?

Aquest estiu s’ha fet viral una carta que escrivia un infant a l’escola expressant l’odi que sentia pel mòbil de la seva mare, ja que aquesta passava més estona amb el mòbil que amb ell mateix. I ens ha fet pensar en les vegades que durant el dia escollim mirar al mòbil abans que els nostres fills. Sota el nostre punt de vista estem menystenint als nostres fills moltes vegades al dia.  Els estem dient; Ara és més important el mòbil que tu. És més interessant el que estic mirant al mòbil que el que  m’estàs explicant. Espera que hi ha algú que truca i és més important que tu ara. Això està tenint efectes, els evidents, és que estem sent un model pels nostres fills en l’ús del mòbil, després no ens agradarà veure aquestes mateixes coses en ells , però és ara que hem de deixar de fer-les nosaltres. Els menys evidents, estan aprenent a relacionar-se amb els altres, a no centrar-se el 100% en el present i amb les persones amb qui estàn. A no mirar als ulls mentre parlen, a no connectar amb els altres.  

Per prendre’n consciència i començar a canviar alguns hàbits abans que un dels nostres fills escrigui també una carta com aquesta us deixem algunes preguntes per si us poden ajudar. Portes el mòbil a la butxaca i quan et sona o et vibra no resisteixes a mirar qui és? Estiguis on estiguis el mires?… posant a dormir al teu fills, a l’hora de sopar o mentre t’està explicant alguna cosa? El teu fill et crida, et vol dir alguna cosa i tu estàs tant absort en el mòbil que gairebé no els sents, bé el sents però no l’escoltes, ni el contestes. Saps allò que els passa a ells quan estan mirant la televisió i nosaltres volem alguna cosa i ni ens contesten, com et sents tu llavors? Tens la vida al mòbil, pagues amb el mòbil, cerques informació amb el mòbil, t’orientes amb el mapa del mòbil, fas fotos, les envies, envies missatges, això t’obliga a tenir-lo sempre a la ma, sempre present, com si fos un nou membre de la família. Entres a casa després de treballar parlant per telèfon, i els teus fills et volen saltar al coll contents de veure’t, però tu els apartes amb un gest, la trucada , primer cal atendre la trucada. Com creus que se senten ells? Contestes trucades i missatges mentre mengeu en família? Quan et lleves al matí fas el cafè revisant el mòbil mentre els teus fills esmorzen? Mentre jugues amb els teus fills mires el mòbil, les gronxes mirant al mòbil, t’asseus a un banc al parc i et poses a mirar el mòbil mentre elles juguen. Puges al cotxe de copilot i vas mirant el mòbil tota l’estona que dura el trajecte en comptes de mirar per la finestra, comentant amb els teus fills el que hi veus, aprofitar aquella estona per parlar. El realitat quan un mira el mòbil desapareix, només hi és de cos present i aquestes absències reiterades i sobtades durant el dia tenen conseqüències pels nostres fills. Si has contestat si a més d’una pregunta, és el moment de pensar quines tàctiques poses en marxa per canviar alguns d’aquests hàbits . Desar-lo dins d’un calaix en silenci quan estàs amb els teu fills, configurar un horari en el propi mòbil d’inactivitat. Desactivar els missatges de whatsapp a la pantalla o si el tema és molt greu, comprar una capsa amb obertura retardada i posar-hi el mòbil quan arribes a casa. Però cal començar a fer alguna cosa per tornar a recuperar la presència absoluta quan estem amb els nostres fills. 

 

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

GELOSIA ENTRE GERMANS

La gelosia és un sentiment per la pèrdua d’atenció i estima d’algú important per nosaltres, sigui real o fictici, és un sentiment que no hem de jutjar ni treure-li importància. Sovint la gelosia entre germans és una dificultat que afrontem les mares i els pares que ens genera molt malestar.

Llegir més →

EL GRAN, LA MITJANA, EL PETIT… ens condiciona?

La posició que ocupem a la nostra família ens condiciona, és un fet, i cal tenir-ho en compte com a pares i mares dels nostres fills i filles. Tant si son fills únics com si tenim família nombrosa ja sabem que la posició que ocupem a la família ens condiciona

Llegir més →

SOC UNA MALA MARE

Sovint després d’haver fet un crit o de començar a llençar amenaces en bucle o de sentir-nos dir aquella frase que sempre ens havia fet tanta ràbia que ens diguessin a nosaltres quan érem petites… ens envaeix un sentiment de culpa. Sovint la reacció de ràbia o impotència a la

Llegir més →

EL MEU FILL ÉS PORTER

L’altre dia llegia un tuit d’una mare que felicitava al seu fill per ser el porter de l’equip, ella li retornava aspectes que sovint no veiem, que la posició de porter és la més desagraïda de totes, si el teu equip guanya el partit, és gràcies als davanters que han fet els gols, i si els perden és perquè

Llegir més →

JO TAMBÉ ET NECESSITO

Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells.

Llegir més →

LÍMITS O CÀSTIGS

Posar límits als nostres fills i filles vol dir, estrictament, dir-los que la seva activitat pot arribar fins a un lloc determinat i no el pot traspassar. Per tant, quan utilitzem la paraula límit com a eufemisme de càstig no podríem dir que sigui gaire encertat. Si no ens agrada

Llegir més →