ARTICLES PUBLICATS EN PREMSA

EL GRAN, LA MITJANA EL PETIT… ens condiciona?

La posició que ocupem a la nostra família ens condiciona, és un fet, i cal tenir-ho en compte com a pares i mares dels nostres fills i filles. Tant si son fills únics com si tenim família nombrosa ja sabem que la posició que ocupem a la família ens condiciona per moltes coses. Saber-ho ens pot ajudar a minorar els condicionants que resultin negatius o limitadors pels nostres infants. La majoria ja sabem que no estimem ni eduquem als nostres fills i filles d’igual manera. Això és important tenir-ho en compte perquè pretendre que no és així, només ens dificulta treballar sobre el fet que molts dels nostres fills reben missatges sovint contraposats, en funció de la posició que tenen a la família. Per tant siguem conscients que amb el primer fill la majoria va estar pendent  dia i nit i preocupat per la cosa més insignificant, en part perquè érem inexperts i per tant insegurs en la criança, si hi va haver un segon, la manera d’educar va ser molt diferent, fruit de l’assaig i error que vam fer amb el primer, però ens vam trobar que el segon fill era diferent i que potser no ens servia el que tant bé ens havia funcionat amb el primer . També vam aprendre a relativitzar, tot allò que potser ens preocupava tant amb el primer, i amb el tercer com diu molta gent, ja el van criar els germans, no teníem temps per fer gairebé res del que vam fer amb el primer i evidentment el que tant ens angoixava amb el primer amb aquest ja ni ens hi fixàvem. Si pensem de quina manera tant diferent hem anat fent les coses, en gran part condicionat per com ens sentíem nosaltres de segurs o insegurs en la seva educació, per quin moment vital, laboral, emocional estàvem, ens adonarem de com de diferent ha estat i és la relació amb cadascun dels nostres fills. És important reflexionar sobre com podem estar condicionant o influenciant en les nostres filles per la posició que ocupen i veure si aquesta és limitadora i canviar-la. Li exigim més al gran ? li demanem que faci coses que potser no li pertocarien per l’edat ? LI fem menys moixaines perquè és el gran? El petit encara tingui 15 anys continua sent el petit? El desresponsbilitzem ? el fem créixer al ritme dels grans i no el deixem gaudir del que li pertocaria per l’edat que té? I la mitjana? Algú se’n recorda del del mig? El fem anar amb el petit o amb el gran segons com ens convingui? Però el que necessita en particular ella ho tenim en compte? Li donem temps només a ella?   A cada família l’ecosistema de relacions serà únic, però aquest cal conèixer-lo, saber com reaccionem davant de cada fill i intentar trobar el perquè ho fem d’aquesta manera, quines expectatives els hi posem a cadascun i com aquestes condicionen el nostre comportament. Autoconeixement és poder per canviar el que no ens agrada, el que no està beneficiant als nostres fills i filles. És obrir noves oportunitats per cadascun dels nostres fills, és lluitar contra el determinisme que sovint la posició en la que hem nascut sembla que ens avoca. I per fer-ho amb els nostres fills, perquè no comencem primer amb nosaltres? Quin lloc ocupes a la teva família? creus que ha aquest lloc et va condicionar? Que demanaries als teus pares que haguessin fet diferent? Obtindràs moltes respostes que et serviran per al pare o a la mare que ets avui.

 

Compartir

Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en linkedin
Compartició en telegram
Compartició en whatsapp
Compartició en email
Compartició en print