EL GRAN, LA MITJANA, EL PETIT… ens condiciona?

La posició que ocupem a la nostra família ens condiciona, és un fet, i cal tenir-ho en compte com a pares i mares dels nostres fills i filles. Tant si son fills únics com si tenim família nombrosa ja sabem que la posició que ocupem a la família ens condiciona per moltes coses. Saber-ho ens pot ajudar a minorar els condicionants que resultin negatius o limitadors pels nostres infants. La majoria ja sabem que no estimem ni eduquem als nostres fills i filles d’igual manera. Això és important tenir-ho en compte perquè pretendre que no és així, només ens dificulta treballar sobre el fet que molts dels nostres fills reben missatges sovint contraposats, en funció de la posició que tenen a la família. Per tant siguem conscients que amb el primer fill la majoria va estar pendent  dia i nit i preocupat per la cosa més insignificant, en part perquè érem inexperts i per tant insegurs en la criança, si hi va haver un segon, la manera d’educar va ser molt diferent, fruit de l’assaig i error que vam fer amb el primer, però ens vam trobar que el segon fill era diferent i que potser no ens servia el que tant bé ens havia funcionat amb el primer . També vam aprendre a relativitzar, tot allò que potser ens preocupava tant amb el primer, i amb el tercer com diu molta gent, ja el van criar els germans, no teníem temps per fer gairebé res del que vam fer amb el primer i evidentment el que tant ens angoixava amb el primer amb aquest ja ni ens hi fixàvem. Si pensem de quina manera tant diferent hem anat fent les coses, en gran part condicionat per com ens sentíem nosaltres de segurs o insegurs en la seva educació, per quin moment vital, laboral, emocional estàvem, ens adonarem de com de diferent ha estat i és la relació amb cadascun dels nostres fills. És important reflexionar sobre com podem estar condicionant o influenciant en les nostres filles per la posició que ocupen i veure si aquesta és limitadora i canviar-la. Li exigim més al gran ? li demanem que faci coses que potser no li pertocarien per l’edat ? LI fem menys moixaines perquè és el gran? El petit encara tingui 15 anys continua sent el petit? El desresponsbilitzem ? el fem créixer al ritme dels grans i no el deixem gaudir del que li pertocaria per l’edat que té? I la mitjana? Algú se’n recorda del del mig? El fem anar amb el petit o amb el gran segons com ens convingui? Però el que necessita en particular ella ho tenim en compte? Li donem temps només a ella?   A cada família l’ecosistema de relacions serà únic, però aquest cal conèixer-lo, saber com reaccionem davant de cada fill i intentar trobar el perquè ho fem d’aquesta manera, quines expectatives els hi posem a cadascun i com aquestes condicionen el nostre comportament. Autoconeixement és poder per canviar el que no ens agrada, el que no està beneficiant als nostres fills i filles. És obrir noves oportunitats per cadascun dels nostres fills, és lluitar contra el determinisme que sovint la posició en la que hem nascut sembla que ens avoca. I per fer-ho amb els nostres fills, perquè no comencem primer amb nosaltres? Quin lloc ocupes a la teva família? creus que ha aquest lloc et va condicionar? Que demanaries als teus pares que haguessin fet diferent? Obtindràs moltes respostes que et serviran per al pare o a la mare que ets avui.

 

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

GELOSIA ENTRE GERMANS

La gelosia és un sentiment per la pèrdua d’atenció i estima d’algú important per nosaltres, sigui real o fictici, és un sentiment que no hem de jutjar ni treure-li importància. Sovint la gelosia entre germans és una dificultat que afrontem les mares i els pares que ens genera molt malestar.

Llegir més →

SOC UNA MALA MARE

Sovint després d’haver fet un crit o de començar a llençar amenaces en bucle o de sentir-nos dir aquella frase que sempre ens havia fet tanta ràbia que ens diguessin a nosaltres quan érem petites… ens envaeix un sentiment de culpa. Sovint la reacció de ràbia o impotència a la

Llegir més →

EL MEU FILL ÉS PORTER

L’altre dia llegia un tuit d’una mare que felicitava al seu fill per ser el porter de l’equip, ella li retornava aspectes que sovint no veiem, que la posició de porter és la més desagraïda de totes, si el teu equip guanya el partit, és gràcies als davanters que han fet els gols, i si els perden és perquè

Llegir més →

JO TAMBÉ ET NECESSITO

Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells.

Llegir més →

REUNIONS FAMILIARS

Amb el nou any i els nous propòsits, avui us donem una eina que creiem que us pot ser de gran utilitat per un 2020, amb molta més pau… a casa! Una eina molt útil per resoldre dubtes o buscar recursos sobres educació i criança és llegir. Hi ha infinitat

Llegir més →

SER LLESTA O ESFORÇAR-SE

Sentía al Xavier Sala i Martín parlar sobre com d’important és potenciar el valor de l’esforç en els infants i de quina manera això està afectant en aspectes claus de l’economia dels països i en les relacions laborals a les empreses. Els adults tenim la clau de volta per potenciar

Llegir més →