EL CERVELL REPTILIÀ O L’INSTINT

Com ja us comentàvem en l’anterior article conèixer el nostre cervell, en concret com es forma el cervell d’un infant en pot ajudar molt a millorar la criança dels nostres fills i filles. També en un món amb tanta informació amb tants models de criança a tenir una base científica que ens reforci o bé ens contradigui en algunes de les creences sobre com cal criar als infants o perquè es comporten d’una determinada manera.

Els infants neixen amb molt poques connexions entre les seves neurones i bàsicament aquestes estan orientades a la supervivència. La zona del cervell encarregada de mantenir a l’infant viu o sigui que controla el batec del seu cor, la seva respiració es diu cervell reptilià. Com el seu nom indica és la part del cervell més primària i instintiva. És el que es posa en funcionament quan algú ens llença alguna cosa i l’esquivem per no prendre mal. És instintiu, la reacció del nostre cos no passa per raonar la resposta més adient entre diverses de possibles. Actuem instintivament. Recordem això per entendre com actuen els infants més petits d’un any que necessiten dormir, menjar, sentir-se segurs, nets i no tenir malestar físic. Però també recordem que aquesta part del cervell no deixa de funcionar a mida que ens anem fent grans i anem adquirint noves capacitats . Això vol dir que els infants els primers anys de vida van alternant els comportaments predominants segons les situacions que es van trobant. I saber desxifrar en quin moment es troba el nostre fill o filla ens serà molt útil per adaptar la nostra resposta. Si el nostre infant té por i no vol anar a dormir sol no servirà de res voler raonar amb ell i donar-li explicacions molt lògiques. Si el nostre infant està frustrat o enfadat perquè no anirem al cine com li havíem dit, no vulguem que entengui que cal que accepti d’una manera racional la situació. El millor que podem fer és acceptar i atendre la seva emoció.

Per entendre millor als infants i saber desxifrar-los , el primer és començar per nosaltres mateixos. Sovint creiem que som éssers racionals, però al llarg del dia nosaltres també passem per diferents fases en les que prima el nostre cervell reptilià o emocional. Un bon exercici és anar anotant al llarg d’un dia les coses que ens han passat i com ens han fet sentir i com hem actuat. I a continuació penseu com ens hagués agradat que ens acompanyessin en cadascuna d’aquestes situacions. Si hi pensem veureu com d’equivocades son les nostres respostes als ulls dels nostres infants i perquè sovint no ens entenem. És com si cada cervell parlés un idioma diferent i quan ell ens parla en francès nosaltres responem en xinès. Prendrem prestat del Dr Alvaro Bilbao l’exemple de l’arbre perquè tinguem en compte que el cervell dels humans es composa d’arrels, tronc i branques. Els adults ens ocupem sobretot de les branques, ens preocupa els coneixements , la part racional dels nostres fills i filles. Però cal tenir en compte que l’arbre necessita de les tres parts i que en cada etapa evolutiva cal alimentar la part que necessita l’infant. Quan son petits atendre les seves necessitats primàries i bàsiques de la millor manera possible.  Si volem que els nostres fills siguin persones equilibrades, que sentin pensin i actuïn amb coherència cal que totes les necessitats de les diferents parts dels seus cervells siguin tractades amb igual importància, sobretot perquè unes es construeixen i es connecten amb les altres.

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

JO TAMBÉ ET NECESSITO

Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells.

Llegir més →

LÍMITS O CÀSTIGS

Posar límits als nostres fills i filles vol dir, estrictament, dir-los que la seva activitat pot arribar fins a un lloc determinat i no el pot traspassar. Per tant, quan utilitzem la paraula límit com a eufemisme de càstig no podríem dir que sigui gaire encertat. Si no ens agrada

Llegir més →

LA MEVA FILLA VOL SER UNA BEBÉ

Dilluns passat va començar l’escola, i amb ella  un munt d’emocions positives pels nostres fills i filles, retrobament dels seus amics i amigues, de les seves Mestres, d’un espai conegut on se senten com a casa, protegits,.. Però a la vegada també per molts infants és una situació de nervis

Llegir més →

LA INCERTESA

La incertesa es defineix com l’estat on existeix una manca de coneixement, el qual ens porta al dubte i, més enllà a la inquietud o fins i tot, a l’angoixa. Aquest estat és el que hem viscut i encara vivim en relació a l’actual situació de pandèmia. El desconeixement del

Llegir més →

APATIA

Cada estiu desgranem 4 sentiments o emocions  per poder reconèixer-los i aprofitar tot allò de viure’ls de manera més conscient. Aquest estiu en compartirem alguns que potser heu sentit durant el confinament. L’apatia és un sentiment amb el qual possiblement ens haurem sentit reflectits o reflectides durant aquesta situació de

Llegir més →

CUIDAR-SE PER CUIDAR   

Tot i que vivim en una societat on els valors que imperen són els de la cerca constant de la pròpia felicitat i benestar, aquest passa a un segon terme quan ets pare o mare, però especialment mare. Perquè la cura dels infants ha de ser la nostra prioritat i

Llegir més →