ARTICLES PUBLICATS EN PREMSA

EL CERVELL D’UN INFANT

La neurociència i la seva aplicació en diversos camps entre els que destaca l’educació està revolucionant la manera d’entendre com aprenen els nens i suposa l’adaptació de moltes de les maneres d’educar que fins ara creiem que eren vàlides. En altres casos conèixer com funciona el cervell humà, només ha refermat les idees que ja tenien alguns pedagogs com Montesori .La fonamentació teòrica ens ajuda a entendre el comportament dels infants, a saber que no podem esperar que es comportin com a adults ni que aprenguin certes coses quan nosaltres ho volem.. En els propers articles anirem desgranant les diferents parts del cervell per conèixer una mica millor com es desenvolupa cadascuna i quines parts controla del nostre comportament.

El primer que hem de tenir en compte és que quan naixem el nostre cervell és molt immadur i que no s’acabarà de formar fins als 25 o 30 anys. Naixem amb totes les neurones però no les tenim connectades entre si. Per tant és biològicament impossible que un infants d’1 any s’esperi, els infants d’un any no poden esperar perquè funcionen amb el cervell reptilià, el primari, el que ens permet sobreviure i que busca satisfer les nostres necessitats bàsiques. O sigui que quan un nadó té gana plora com si s’estigués morint és perquè ho perceb així. Un infant de 4 anys té el cervell més evolucionat i també comença a utilitzar el cervell límbic, on sobretot preval la percepció sensorial, es mouen per sentiments, per la cerca del propi plaer  Fins ben enllà del Segle XX o sigui on la majoria de pares i mares d’avui en dia ens hem criat, es  criava sota el paradigma que calia sotmetre a l’infant a la voluntat de l’adult perquè fos dòcil i obedient. Quan un infant plorava es creia que els pares ho estaven fent malament perquè el plor s’associava a les rabietes d’infant consentit. L’expressió dels sentiments dels infants es produeix de manera molt efusiva, i els adults acostumem a no tolerar gairebé quan es produeixen especialment les negatives. Perquè plora perquè se li ha trencat el plàtan com si s’hagués mort algú? Perquè no pot racionalitzar perquè no té les sinapsis fetes, funciona amb emocions i percepcions.

No és fins als 6 anys que es comença a formar el neocòrtex o la part del cervell racional que ens permet entendre els raonaments i les lògiques . Per tant com és que molt sovint hem pensat que un infant de dos anys ens estava manipulant? És biològicament impossible ja que no té el neocòrtex format que és on es produeix aquesta capacitat. Saber que un infant encara no ha adquirit el pensament lògic ens ha de fer canviar la manera per exemple de com afrontem la seva gestió emocional. No els podem dir no t’enfadis, no ploris, explica’m el que et passa. No ho podrà fer, no hi està preparat. Els 3 cervells conviuen i s’interralacionen, deixant que un o altre porti la veu cantant, també en els adults.  Saber que la majoria dels nostres fills a partir de les 8 del vespre funcionen amb el cervell reptilià, o sigui  tenen gana i estan cansats ens ajudarà a saber que no és el moment dels raonaments ni de els lògiques, és moment de menjar i anar a dormir intentant que el nostre cervell d’adult no passi també a mode reptilià quan ens sobrepassen les emocions dels nostres fills i filles i aquí comencen els crits i els nervis de tothom.

Compartir