Els infants s’adapten amb molta més facilitat que els adults, és veritat, però això no significa que el confinament no tingui efectes en els infants, al contrari en té i més que pels adults. En el nostre país que s’han pres mesures laxes si ho comparem amb les de Xina sobre el confinament, es pot sortir cada dia a buscar el diari i tornar a casa passejant si ho vols. Creiem que no s’han tingut en compte les necessites que tenen els infants i quins efectes tenen en ells estar tantes setmanes confinats. Hi ha infants que viuen el confinament amb una casa amb jardí o amb un pis amb terrassa, però n’hi ha molts que viuen en un pis petit de menys de 50m i sense ni un balcó, hi ha casos en els que no veuen ni el cel. Els que tenen unes condicions de vida més restrictives de moviment, aire lliure i espai físic estan tenint conseqüències importants. Poden tenir ansietat, irritabilitat, tristesa que deriven en comportaments amb major agressivitat, o sigui llars que poden ser un autèntic polvorí en funció de les habilitats parentals per afrontar la situació dels adults amb qui conviuen.
El sistema nerviós dels infants s’està desenvolupant i que l’element principal per a la seva regulació és el moviment, el joc lliure en espais oberts i la interacció amb els altres. Per tant no és un qüestió d’estar entretinguts, és un qüestió de salut per als infants. Molt països de la unió europea estan seguint les recomanacions de la OMS i deixen sortir als infants de manera restrictiva i controlada. A Alemanya han entès que és una necessitat vital pels infants i han autoritzat mesures com marcar àrees de joc assignades a cada zona i tenir un únic grup d’infants, sempre els mateixos amb els qui poden sortir una hora al dia. Creiem que a Espanya no s’han tingut en compte les necessitats dels infants, algú hauria d’estar pensant en mesures que conjuguessin la necessitat del control de la pandèmia amb la de la salut física i mental dels infants. I darrera d’aquesta falta de consideració, que els infants no estiguin a l’agenda política, marca un cop més la invisibilitat dels més vulnerables, dels que no tenen veu. La consideració de fa segles que els infants són cosa dels seus pares, i no pas de la comunitat. Això no té en compte que hi ha pares i mares amb competències molt desiguals, alguns amb greus mancances parentals. Hi ha noticies que encara no s’estan dient però el número de maltractaments infantils està augmentant, no totes les famílies tenen els recursos psicològics per sostenir aquesta situació i els que surten perdent són els nens i nenes. Han augmentat els casos de violència de gènere, que repercuteix de manera directe en els infants que veuen com el seu pare maltracta a la seva mare. Que la pandèmia no afecta als infants?
Tot i que és el primer cop que estem confinats podem extreure dades de situacions similars, camps de refugiats, països en guerra, i quines conseqüències han tingut per als infants les situacions que han viscut. L’allargament del confinament sí que tindrà conseqüències per molts infants, en la seva salut física i psicològica i en el seu benestar. Hi ha països com Suècia que han posat les polítiques d’infància al capdamunt de la llista en oposició al govern d’Espanya que no ha ni anomenat als nens i les nenes. Suècia ha considerat que el paper que juga l’escola va molt més enllà de l’aprenentatge, és garant de supervivència física i mental per a molts infants. No es poden dictar lleis uniformes que afecten de manera tant desigual als infants. Si realment sabem què hi ha en joc, hauríem de ser creatius i pensar en alternatives, que n’hi ha, que garanteixin la protecció dels infants, cosa que ara no estem fent.
