EDUCAR AMB ANSIOLÍTICS

El 30% de dones al nostre país consumeixen antidepressius i ansiolítics de manera habitual. Destaco que son dones perquè representen el 70% del total de persones que les consumeixen.  

Les dones tendim a reconèixer abans les nostres malalties que els homes i a buscar solucions, per tant no és que les dones estiguem pitjor en quan a salut mental sinó que anem més al metge per aquest tipus de problemes i sortim amb receptes sota el braç.  O comentem els problemes amb amigues que ens recomanen unes pastilles que a elles els hi ha anat molt bé i ens les prenem sense saber-ne els efectes secundaris greus que poden portar-nos. 

L’augment exponencial que han tingut aquests medicaments, en els últims 20 anys té a veure amb un canvi cultural, que es basa en la negació de les emocions i sensacions negatives que ens suposen un malestar. Busquem la via ràpida per aconseguir sentir-nos millor, ens prenem una pastilla i ens relaxem, podem dormir o se’ns passen els nervis. Però no ens adonem que la pastilla ens ofereix un benestar fictici, que no soluciona el problema de fons.  Caldria que treballéssim per entrenar estratègies d’afrontament de les pròpies dificultats. D’acceptació de les situacions que a vegades no podem canviar. Com podrem acompanyar als nostres fills i filles si no ho sabem fer ni amb nosaltres mateixes? Aquest 70% de doneque prenen ansiolítics i antidepressius són segurament també mares de nens i nenes. La negació daquestes emocions i problemes converteixen emocions quotidianes, tristesa, por al fracàs i timidesa en problemes psiquiàtrics, depressió, angoixes i fòbies. L’ús reiterat d’algunes d’aquestes medicacions té un efecte similar al de les drogues i converteix en qui les pren en persones dependents. Cal tenir en compte que l’ús reiterat i durador de psicofàrmacs provoca trastorns com certa confusió mental o efecte rebots en el cas que es deixin de prendre de manera brusca. No són innocus com molta gent pensa.  No parlem de les persones que tenen  trastorns mentals que necessiten prendre aquesta medicació com  apart del seu tractament. Sino de les que tenen problemes d’afrontament de situacions de dificultat emocional. Volem destacar l’efecte negatiu que té per un infant, al veure com els pares i mares no sabem afrontar les situacions de dificultat i preferim en el seu lloc prendre’ns una pastilla. Cal ser models, cal poder aprendre a gestionar aquestes emocions, i potser no està de moda, perquè el que s’imposa davant d’un problema és passar pàgina ràpid i buscar la felicitat permanent. Però això no és el que és millor per nosaltres ni molt menys pels nostres fills. Cal poder passar el dol d’una mort o d’una separació, respectant el temps que necessitem nosaltres i donar-los també el temps a ells per afrontar que potser estarem tristos 1 any, i que és normal i ho hem de passar… Cal que aprenguem a afrontar situacions que ens provoquin nervis, neguit, tenint estratègies, respirar, tenir vàlvules de descompressió com l’esport o una bona xarxa d’amics. Cal aprendre a estar tristos i no buscar estar amb el somriure permanentment perquè no sempre ens sentim així i hem de poder deixar-nos que cos  i sentiment siguin coherents i es mostrin tal i com se senten sense tapar res. Cal aprendre a mostrar les nostres debilitats, si hi ha quelcom que ens costa, si ens posem nerviosos en una entrevista de feina, parlem-ne, busquem consell , preparem-nos bé, entrenem amb un amic. Només així podrem acompanyar a la nostra filla quan tingui un exàmen important i estigui molt nerviosa, perquè tots tenim clar que no li recomanaríem que prengués res per passar-se els nervis oi? 

 

 

 

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

NECESSITEM REFERENTS DIVERSOS I

Cada nit llegim  a casa un conte de  Contes de Bona nit per a nenes rebels i un de Contes per a nens que somien canviar el món. Creiem que és important que els nostres fills i filles tinguin referents, dones i homes amb els que emmirallar-se, saber que és

Llegir més →

GELOSIA ENTRE GERMANS

La gelosia és un sentiment per la pèrdua d’atenció i estima d’algú important per nosaltres, sigui real o fictici, és un sentiment que no hem de jutjar ni treure-li importància. Sovint la gelosia entre germans és una dificultat que afrontem les mares i els pares que ens genera molt malestar.

Llegir més →

EL GRAN, LA MITJANA, EL PETIT… ens condiciona?

La posició que ocupem a la nostra família ens condiciona, és un fet, i cal tenir-ho en compte com a pares i mares dels nostres fills i filles. Tant si son fills únics com si tenim família nombrosa ja sabem que la posició que ocupem a la família ens condiciona

Llegir més →

SOC UNA MALA MARE

Sovint després d’haver fet un crit o de començar a llençar amenaces en bucle o de sentir-nos dir aquella frase que sempre ens havia fet tanta ràbia que ens diguessin a nosaltres quan érem petites… ens envaeix un sentiment de culpa. Sovint la reacció de ràbia o impotència a la

Llegir més →

EL MEU FILL ÉS PORTER

L’altre dia llegia un tuit d’una mare que felicitava al seu fill per ser el porter de l’equip, ella li retornava aspectes que sovint no veiem, que la posició de porter és la més desagraïda de totes, si el teu equip guanya el partit, és gràcies als davanters que han fet els gols, i si els perden és perquè

Llegir més →

JO TAMBÉ ET NECESSITO

Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells.

Llegir més →