Alguns pares i mares els costa parlar de sexualitat amb els seus fills i filles, el simple fet de sentir anomenar les zones genitals per part dels seus fills els incomode i no saben massa com actuar. És important que deixem de banda les nostres pròpies inseguretats o pors i afrontem de manera ben directe l’educació sexual dels nostres fills i filles. És un tema molt important que no podem deixar que sigui l’atzar, els seus amics o internet qui es converteixin en els seus transmissors en matèria d’educació sexual. Comencem per llegir, per informar-nos per conèixer de quina manera podem anar introduint l’educació sexual a les nostres vides d’una manera normalitzada, si sentim que no sabem com fer-ho, busquem informació. Els infants tenen curiositat, escolten, miren, i allò que no entenen ho pregunten, però si no troben les respostes a casa, les buscaran a d’altres llocs. I ara tenen una finestra oberta al món que segurament molts de nosaltres no vam tenir, internet. A Internet trobaran contingut, que si nosaltres no som consumidors de pornografia, desconeixem. Deixaràs al teu fill o filla amb la capacitat de veure qualsevol cosa i et taparàs els ulls perquè et fa vergonya parlar-ne?
No serveix de res defugir del tema, per complicat que ens resulti, encara que la pregunti ens deixi totalment descol·locats, hem de ser nosaltres qui acompanyem als nostres fills i filles en la seva educació sexual. L’accés a la pornografia per part d’infants es produeix cada vegada abans, els infants busquen el que els resulta curiós, el que perceben que deu ser superinteressant si els adults ens posem nerviosos i no en parlem obertament. És important per tant poder acompanyar en l’accés a internet a casa dels nostres fills i filles, però això no evitarà que si va a casa d’un amic que no tingui control parental o acompanyament accedeixi a contingut pornogràfic. L’accés a la pornografia per part d’infants des dels 8 anys és nefast per moltíssims aspectes de la vida d’aquest nen o nena. La normalització de conductes vexatòries vers les dones, actes sexuals violents, sense consentiment, cossos estereotipats, i un seguit d’aspectes que un infant no està preparat per veure. Per aquest motiu és molt important intentar evitar que els infants petits accedeixin a aquest contingut, però si en algun cas no ho hem pogut evitar, aprofitem per parlar del que és la pornografia. No els esbronquem, ens horroritzem i els castiguem un mes sense jaguar a la nintendo, perquè no servirà de res, si ell o ella volen hi tornaran a accedir. És molt important que els protegim acompanyant-los, explicant-los la diferència entre pornografia i realitat i el perquè és tant nociu per ella o ella veure’l.
És important distingir realitat de pornografia, perquè els efectes que s’estan veient en infants i joves que han rebut la seva educació sexual a través de les pel·lícules pornogràfiques és molt preocupant. A través de la pornografia heterosexual, hi ha infants i joves que han normalitzat el sotmetiment de la dona perquè és el paper que generalment ocupen a les pel·lícules, els insults vers ella, la negació d’ella que en realitat no importa, els actes grupals, les conductes violentes i de risc, com a simbologia del poder masculí i vinculat a l’exitació. Això ho veuen ells i ho veuen elles. I en alguns casos es converteix en els seus únics models i en la pròpia construcció del seu imaginari sexual.
Actes sexuals completament genitalitzats, on les carícies, els petons i els preàmbuls no tenen lloc, han desaparegut, i amb ells la comprensió global de les relacions sexuals, com a vincle amb l’altre més enllà de la cerca del propi plaer com a única fita. Per això és essencial que seiem amb els nostres fills i filles adolescents a veure pornografia . Si en parlen, si sabem que en veuen, proposem-los de veure una pel·lícula plegats. Segur que ens resulta complicat o violent, però és la manera més directe de poder anar explicant als nostres fills que el que estan veient no és la realitat, que és una fantasia construïda sobre preceptes masclistes, abusius, violents i que en absolut reflexen el que son les relacions sexuals. Donem-los nous referents, cerquem pel·lícules o llibres que parlin o mostrin relacions sexuals acord amb el que nosaltres creiem. Igual que triem els seus llibres o jocs quan són petits, i potser veu decidir no comprar un determinat joc per sexista o violent, no podem obviar que cal que ho continuem fent. Estiguem oberts a que ens facin preguntes, sinó les sabem, ho busquem, intentem no emetre judicis de valor sobre el que ens pregunti, sinó mirar de ser el màxim d’objectius, informar-los és donar-los eines perquè tinguin esperit crític, perquè construeixin la seva pròpia opinió sobre les coses, perquè aprenguin a qüestionar-se-les. També podem aconsellar-los que nosaltres creiem que no els convé veure pornografia de manera habitual, que si un dia tenen curiositat, tenint en compte el que els haurem explicat ho poden fer, però els hem d’explicar els riscos de normalitzar el visionat d’aquest tipus de pel·lícules. Alguns d’aquests són, necessitar consumir-ne de manera més freqüent, associar el plaer al visionat de les pel·lícules, incrementar la duresa del que es veu quan deixa de provocar excitació el que estem veient, assimilar com a veraç el que es veu i perdre capacitat per jutjar i discriminar els actes poc ètics o degradants.
Si vol, el nostre fill o filla continuarà accedint a aquest tipus de contingut, però almenys ho farà amb una nova informació, amb una mirada crítica que l’ajudi a tamisar el que veu i a no donar-lo per vàlid sense filtres. Ens hi jugem massa per no ser tenir un paper actiu en la construcció de la sexualitat dels nostres fills i filles.
