EDUCACIÓ I EXCLUSIÓ SOCIAL

L’educació pot fer molt en la lluita i en la reducció de les desigualtats socials emparant-se en els principis i valors socials i democràtics que el sustenten. Cal, però, evitar prejudicis respecte famílies i infants en risc d’exclusió i desenvolupar recursos i estratègies no segregadores. Prejudicis com que aquests infants i famílies fan més absentismes i abandonaments prematurs, que les famílies no mostren interès ni participen en l’escola o que són font constant de conflictes, sense límits educatius.

Les estratègies i recursos actuals solen tenir un caràcter segregador, apartant infants que no s’adapten, que no estan motivats i que, sovint, parteixen d’una realitat social i familiar en risc d’exclusió. Recursos com les aules d’acollida o les unitats d’escolarització compartida que, si bé fan una feina encomiable i intenten adaptar-se als interessos i necessitats dels infants i adolescents per buscar-se el seu propi lloc a la societat o al centre escolar, ho fan en un entorn aïllat i exclòs de les dinàmiques quotidianes de l’escola o institut.

Per tal de poder afavorir, doncs, una inclusió social real a les escoles i instituts d’infants i adolescents en risc d’exclusió cal abordar la problemàtica des de diferents àmbits. Per una banda estem davant d’una situació en la que la composició social de moltes escoles no reflecteix la composició social del seu territori, el que esdevé en escoles guetos i en segregació escolar. Un altre factor que influencia en l’exclusió a l’escola és que trobem a faltar la inclusió de diferents grups socials en els continguts i en els exemples i anunciats dels treballats a les aules: si no hi soc en l’imaginari que crea el currículum, tampoc soc visible en el meu dia a dia…

Com ja hem comentat abans, un aspecte que no afavoreix en la inclusió social a les aules és l’agrupar els infants tant per nivell educatiu com per algun altre aspecte prototípic. Aquests agrupaments  poden facilitar la feina de mestres i professors però són una estigmatització brutal pels alumnes que es veuen abocats a una etiqueta sigui per bé o per mal que els condiciona i els limita. En aquest mateix sentit, les intervencions i actuacions que es dediquen a reduir els abandonaments prematurs o a intentar millorar els èxits educatius es fan atenent i posant únicament la mirada en aquests infants i adolescents en risc i no en tot els sistema. Aquest fet suposa aplicar pegats que poden solucionar o atendre casos particulars però que no suposen un canvi de model que permeti i afavoreixi directament la inclusió social a les escoles i instituts.

De tot el que hem anat exposant fins ara, hi ha un element que és bastant clau a l’hora de parlar d’exclusió social en educació i és el de la segregació escolar. Dins d’aquesta situació de segregació escolar, crida l’atenció la diferència entre les escoles i instituts que configuren la xarxa pública de centres educatius. Com pot ser que ja no només dins de la xarxa, sinó dins d’un mateix municipi, existeixen tantes diferències significatives entre les escoles que impliquin que les preinscripcions i matrícules s’encaminin cap a algunes escoles determinades? No haurien de tenir totes les escoles públiques un mateix nivell de qualitat que hauria de permetre que totes les famílies accedissin tranquil·lament al centre que els toca per proximitat? Que cada escola tingui el seu propi projecte educatiu és un aspecte molt positiu d’adaptació al territori, a l’entorn i als infants i famílies, però caldria un paraigües comú que pugui garantir una mateixa qualitat en tots els centres i una transferència i socialització de bones pràctiques o projectes que puguin revertir directament en tot l’alumnat en igualtat de condicions.

 

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

EL MEU FILL ÉS PORTER

L’altre dia llegia un tuit d’una mare que felicitava al seu fill per ser el porter de l’equip, ella li retornava aspectes que sovint no veiem, que la posició de porter és la més desagraïda de totes, si el teu equip guanya el partit, és gràcies als davanters que han fet els gols, i si els perden és perquè

Llegir més →

LÍMITS O CÀSTIGS

Posar límits als nostres fills i filles vol dir, estrictament, dir-los que la seva activitat pot arribar fins a un lloc determinat i no el pot traspassar. Per tant, quan utilitzem la paraula límit com a eufemisme de càstig no podríem dir que sigui gaire encertat. Si no ens agrada

Llegir més →

APATIA

Cada estiu desgranem 4 sentiments o emocions  per poder reconèixer-los i aprofitar tot allò de viure’ls de manera més conscient. Aquest estiu en compartirem alguns que potser heu sentit durant el confinament. L’apatia és un sentiment amb el qual possiblement ens haurem sentit reflectits o reflectides durant aquesta situació de

Llegir més →

NEOCORTEX O CERVELL RACIONAL

Aquesta seria la part del cervell que ens diferencia dels animals però sabeu quanta estona al día fem servir la part racional del nostre cervell? Perquè tot i que l’hem estat explicant per parts, el nostre cervell està interconnectat i el cervell reptilià o primari està ben actiu duran moltes

Llegir més →

EL SISTEMA LÍMBIC O EL CERVELL DE LES EMOCIONS

Continuem aprenent coses sobre el cervell dels nostres fills i filles per poder entendre’ls millor. Avui li toca al  sistema límbic o el cervell de les emocions. Conèixer com funciona el cervell del nostre fill o filla, ens donarà pistes molt valuoses pel que fa l’aprenentatge també. En el sistema

Llegir més →

EL CERVELL REPTILIÀ O L’INSTINT

Com ja us comentàvem en l’anterior article conèixer el nostre cervell, en concret com es forma el cervell d’un infant en pot ajudar molt a millorar la criança dels nostres fills i filles. També en un món amb tanta informació amb tants models de criança a tenir una base científica

Llegir més →