DISCIPLINA POSITIVA

La disciplina positiva, és una corrent educativa creada per la psicòlogaJane Nelsen que parteix d’alguns preceptes que ens semblen molt de sentit comú, però en canvi que sovint ens costen d’aplicar a casaLa Disciplina positiva advoca per relacions d’igualtat, no cal tenir una posició de poder sobre els nostres fills per educar-los. I sovint ens passa que quan no ens en sortim amb arguments utilitzem el poder que ens dona els ser els seus pares per imposar el nostre criteri. Un altre pilar fonamental és defugir dels càstigs com a xantatges per aconseguir que els nostres fills facin el que nosaltres volem. Això funciona a curt termini, però quan desapareix l’amenaça del càstig la conducta que volem modificar torna a aparèixerCaldria que ens orientéssim més a resultats i a conseqüències naturals. Sovint els càstigs que posem als nostres fills no tenen relació amb l’acte que no volem que faci. Si la nena no vol menjar, li direm que després tindrà gana, no que no veurà la tele per exemple. Quan un nen té un comportament disruptiu hem de poder anar al fons de l’emoció que genera el comportament i no quedar-nos en el comportament només i voler anul·lar-loPer tant contra més connectats estiguem amb els nostres fills i filles, més fàcil ens serà entendre que li passa i perquè ens ho expressa d’aquella manera.  Això no vol dir que si el seu comportament ha comportat conseqüències no el fem responsables de les mateixes, però no el castiguem ni el culpabilitzem des d’un sentit represor. Contra més treballem perquè s’adoni del que està sentint quan fa certes coses, abans ell tindrà les estratègies per verbalitzar-nos el sentiment sense haver de passar a l’acció. La Disciplina positiva parla de posar límits amb amor, dóna molta importància a que hi ha hagi regles a casa, que cadascú posi les seves, però que siguin poques, estables en el temps i fermes. I que expliquem les conseqüències de saltar-se-lesquan posem aquests límits no cal posar-se a cridar, ho podem fer igualment amb amor i fermesa. 

Un altre principi d’aquesta teoria és que els errors són grans oportunitats d’aprenentatge, i això que ja ho sabem tots, sovint ens costa aplicar-ho als nostres fills, no els permetem equivocar-se, no els permetem que s’adonin de les conseqüències de les seves errades, perquè no els deixem equivocar-se i per tant aprendre per ells mateixos. Costa molt, és cert, veure com el teu fill està a punt d’equivocar-se i no fer res… però quan ho proves i veus el gran aprenentatge que suposa per a ell, et tornes fan de l’assaig error, evidentment sempre que no corri risc ni ell mateix ni ningú altre. Un aspecte que m’agrada d’aquesta corrent és que cal  motivar en comptes d’adular, és veritat que sovint afalaguem als nostres fills, dient-los coses boniques i està bé, però crec que encara és millor si el que els hi diem l’anima a créixer, a millorar, a tornar-ho a intentar, perquè l’afalag et deixa complagut amb tu mateix i no et genera les ganes de créixer que et dona la motivació. Us animem a que poseu en pràctica alguna d’aquestes coses. Comenceu primer per una, i quan la tingueu integrada en la vostra manera de fer, seguiu per un altre. Jo començo per la de canviar els càstigs per les conseqüències naturals i la responsabilitat i tu?  

 

 

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

GELOSIA ENTRE GERMANS

La gelosia és un sentiment per la pèrdua d’atenció i estima d’algú important per nosaltres, sigui real o fictici, és un sentiment que no hem de jutjar ni treure-li importància. Sovint la gelosia entre germans és una dificultat que afrontem les mares i els pares que ens genera molt malestar.

Llegir més →

EL GRAN, LA MITJANA, EL PETIT… ens condiciona?

La posició que ocupem a la nostra família ens condiciona, és un fet, i cal tenir-ho en compte com a pares i mares dels nostres fills i filles. Tant si son fills únics com si tenim família nombrosa ja sabem que la posició que ocupem a la família ens condiciona

Llegir més →

SOC UNA MALA MARE

Sovint després d’haver fet un crit o de començar a llençar amenaces en bucle o de sentir-nos dir aquella frase que sempre ens havia fet tanta ràbia que ens diguessin a nosaltres quan érem petites… ens envaeix un sentiment de culpa. Sovint la reacció de ràbia o impotència a la

Llegir més →

EL MEU FILL ÉS PORTER

L’altre dia llegia un tuit d’una mare que felicitava al seu fill per ser el porter de l’equip, ella li retornava aspectes que sovint no veiem, que la posició de porter és la més desagraïda de totes, si el teu equip guanya el partit, és gràcies als davanters que han fet els gols, i si els perden és perquè

Llegir més →

JO TAMBÉ ET NECESSITO

Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells.

Llegir més →

LÍMITS O CÀSTIGS

Posar límits als nostres fills i filles vol dir, estrictament, dir-los que la seva activitat pot arribar fins a un lloc determinat i no el pot traspassar. Per tant, quan utilitzem la paraula límit com a eufemisme de càstig no podríem dir que sigui gaire encertat. Si no ens agrada

Llegir més →