DELS 3 ALS 12 ANYS (III): CREATIVITAT I FANTASIA

Un dels elements propis d’aquestes edats, sobretot entre els 3 i els 8 anys és la gestió de la imaginació i de la creativitat. Com podem afavorir la creativitat per tal que sigui font de la seva singularitat i que li permeti explorar nous camins que també li serviran més endavant per trobar solucions imaginatives a nous problemes? Un dia em van comentar una idea que se’m va quedar gravada: Si vols fomentar la creativitat de l’infant, mai li facis un dibuix. Una frase similar que se m’acut és que si vols fomentar la creativitat de l’infant no li demanis mai què ha dibuixat. Quan l’infant està agafant domini i precisió en la psicomotricitat fina i comença a plasmar sobre un full, pot ser que només experimenti amb els colors i els traços sense cap més intencionalitat. Quan ja comença a voler representar alguna cosa a través del dibuix, cal que pugui ser ell/a qui ens digui el què representa i que sigui capaç de mostrar-se content per haver-ho realitzat i no per les lloances que pugui rebre. Si ens demana que li dibuixem una casa, per exemple, la farem des de la nostra perspectiva adulta, amb les detalls que se li suposa ha de tenir una casa, amb més o menor fortuna, depenent de les habilitats que tinguem. Si l’infant volia també reproduir una casa, compararà les dues produccions i se n’adonarà que a la seva potser li falten finestres, o la porta, i que hi ha una manera correcta de fer una casa i que no és la seva.

Aquest és un exemple de com els nens i nenes van tancant les portes i finestres a la seva creativitat, cada cop més cenyint-se al què s’espera d’ells i elles. Aquest factor va molt relacionat també amb l’autoconcepte i l’autoestima i amb la necessitat de reconeixement i acceptació. És per això que com a mares i pares hem de poder anar promovent actituds que no basin la nostra relació amb l’aprovació o el rebuig, amb el molt bé o el molt malament, sinó amb l’acceptació i el reconeixement de per si, pensant que en la creativitat no hi ha excel·lència sinó necessitat d’expressió i cal poder donar ales per tal que aquesta es doni des de la connexió amb l’essència de la persona.

Lligat a la creativitat hi ha la fantasia i la imaginació. Ens podem trobar amb infants molt imaginatius que estan molt connectats amb el seu món de fantasia i com a pares no sapiguem com gestionar-ho. Com li donem sentit de realitat a la nostra filla sense coartar-la ni limitar-li la seva imaginació? És lícit que visqui permanentment en un món de fantasia? Aquest equilibri no és fàcil, però creiem que cal establir certs paràmetres que ens ajudin a nosaltres i als nostres fills i filles a poder regular certes actituds i anar assumint certes responsabilitats i obligacions sense que els suposi sortir del món d’infant connectat amb la creativitat, la imaginació i la fantasia. No es tractaria de coartar l’infant sinó de poder anar assumint gradualment certes petites responsabilitats que el connectin també amb el món adult, intentant cercar, com dèiem un equilibri entre realitat i fantasia, entre joc i obligació. Això ajudarà als nostres fills a anar interioritzant algunes pautes de conducta per el món adult en el que entrarà però donant valor també al seu món d’infant i a la seva energia creativa i imaginativa.

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

GELOSIA ENTRE GERMANS

La gelosia és un sentiment per la pèrdua d’atenció i estima d’algú important per nosaltres, sigui real o fictici, és un sentiment que no hem de jutjar ni treure-li importància. Sovint la gelosia entre germans és una dificultat que afrontem les mares i els pares que ens genera molt malestar.

Llegir més →

EL GRAN, LA MITJANA, EL PETIT… ens condiciona?

La posició que ocupem a la nostra família ens condiciona, és un fet, i cal tenir-ho en compte com a pares i mares dels nostres fills i filles. Tant si son fills únics com si tenim família nombrosa ja sabem que la posició que ocupem a la família ens condiciona

Llegir més →

SOC UNA MALA MARE

Sovint després d’haver fet un crit o de començar a llençar amenaces en bucle o de sentir-nos dir aquella frase que sempre ens havia fet tanta ràbia que ens diguessin a nosaltres quan érem petites… ens envaeix un sentiment de culpa. Sovint la reacció de ràbia o impotència a la

Llegir més →

EL MEU FILL ÉS PORTER

L’altre dia llegia un tuit d’una mare que felicitava al seu fill per ser el porter de l’equip, ella li retornava aspectes que sovint no veiem, que la posició de porter és la més desagraïda de totes, si el teu equip guanya el partit, és gràcies als davanters que han fet els gols, i si els perden és perquè

Llegir més →

JO TAMBÉ ET NECESSITO

Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells.

Llegir més →

LÍMITS O CÀSTIGS

Posar límits als nostres fills i filles vol dir, estrictament, dir-los que la seva activitat pot arribar fins a un lloc determinat i no el pot traspassar. Per tant, quan utilitzem la paraula límit com a eufemisme de càstig no podríem dir que sigui gaire encertat. Si no ens agrada

Llegir més →