ARTICLES PUBLICATS EN PREMSA

DELS 3 ALS 12 ANYS (II): LES RELACIONS

Un dels aspectes més importants que es dona en aquestes edats té a veure amb les relacions humanes. S’inicien en la construcció i gestió de les amistats i relacions entre iguals. Aquest fet pot comportar haver de viure situacions d’afecte, de vincle que no sempre es corresponen i poden causar sentiments de rebuig, si no s’és correspost,  de dependència o de frustració si l’altre no respon a les expectatives o exigències. Aquest element és molt important en aquestes edats on es construeix la base per a les relacions futures i les mares i pares hem de poder tenir eines i recursos per poder acompanyar els nostres fills i filles en aquestes vivències per tal que puguin gestionar-les sense ferir-se o ferir als altres. Ens podem trobar infants més líders, més dependents, més a la seva,… però cal que els acompanyem en l’establiment de relacions sanes i equilibrades que els permetin reproduir esquemes més endavant en relacions afectives futures.

Cal poder conèixer en profunditat els nostres fills i filles i contrastar les nostres impressions amb l’escola. Pot ser que ens doni la sensació que el nostre fill es deixa portar pels altres, que té un tarannà més aviat conformista però, després, quan parlem amb la mestra ens digui que davant del grup es mostra amb les idees clares i que si no vol fer alguna cosa, no la fa. Així, ens podem anar confegint una idea de com són els nostres fills i filles en relació amb els altres i els companys i companyes i podem entendre com viu aquestes relacions en funció del seu caràcter, dels seus interessos i de la manera d’expressar-los.

A partir d’aquí, cal escoltar i acompanyar, sobretot les emocions que sovint acompanyen les relacions humanes. Es poden sentir ferits perquè un amic seu no ha volgut jugar amb ell a l’hora del pati o perquè no s’ha assegut al seu costat a l’hora de dinar. No podem menystenir aquests sentiments sinó que cal acompanyar-los amb diferents reflexions segons l’edat del nostre fill/a. En aquest sentit, tenim la sort que, a mesura que creixen, passen a dominar i a regir-se més pel pensament racional, pel que podem dialogar amb ells/es entrant en conceptes cada vegada més filosòfics, fent raonaments sobre les situacions concretes, practicant l’empatia, etc.

Un dels elements clau i que ens amoïna com a mares i pares és la pressió i la influència del grup en unes edats en la que personalitat i gustos encara s’està construint. Si la majoria de companys i companyes tenen una determinada actitud, com afecta això al nostre fill o filla? Aquí hi entra en joc també la construcció de rols que es fan en el si del grup. Quin rol té la nostra filla? Com la determina aquest rol en l’establiment de relacions?

En totes aquestes situacions, se’ns posa a nosaltres, com a adults, en joc. Podem connectar amb sentiments i vivències pròpies de quan érem nenes, de com ens sentíem quan érem les úniques que no havien vist una determinada pel·lícula o no teníem l’objecte de moda del moment. Aquesta connexió ens ha de permetre empatitzar amb el que estigui passant el nostre fill, però cal que siguem conscients que ell té els seus propis processos, que potser allò que a nosaltres ens va doldre en el seu moment, a ell no li afecta de la mateixa manera o ho viu de forma diferent i ens hem de centrar en ell a l’hora d’actuar o prendre decisions. Hauríem de poder trencar certs cercles i evitar traspassar-los certs sentiments, conductes o estereotips que són nostres i que no han construït des de la seva realitat.

 

Compartir

Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en linkedin
Compartició en telegram
Compartició en whatsapp
Compartició en email
Compartició en print