DELS 3 ALS 12 ANYS (II): LES RELACIONS

Un dels aspectes més importants que es dona en aquestes edats té a veure amb les relacions humanes. S’inicien en la construcció i gestió de les amistats i relacions entre iguals. Aquest fet pot comportar haver de viure situacions d’afecte, de vincle que no sempre es corresponen i poden causar sentiments de rebuig, si no s’és correspost,  de dependència o de frustració si l’altre no respon a les expectatives o exigències. Aquest element és molt important en aquestes edats on es construeix la base per a les relacions futures i les mares i pares hem de poder tenir eines i recursos per poder acompanyar els nostres fills i filles en aquestes vivències per tal que puguin gestionar-les sense ferir-se o ferir als altres. Ens podem trobar infants més líders, més dependents, més a la seva,… però cal que els acompanyem en l’establiment de relacions sanes i equilibrades que els permetin reproduir esquemes més endavant en relacions afectives futures.

Cal poder conèixer en profunditat els nostres fills i filles i contrastar les nostres impressions amb l’escola. Pot ser que ens doni la sensació que el nostre fill es deixa portar pels altres, que té un tarannà més aviat conformista però, després, quan parlem amb la mestra ens digui que davant del grup es mostra amb les idees clares i que si no vol fer alguna cosa, no la fa. Així, ens podem anar confegint una idea de com són els nostres fills i filles en relació amb els altres i els companys i companyes i podem entendre com viu aquestes relacions en funció del seu caràcter, dels seus interessos i de la manera d’expressar-los.

A partir d’aquí, cal escoltar i acompanyar, sobretot les emocions que sovint acompanyen les relacions humanes. Es poden sentir ferits perquè un amic seu no ha volgut jugar amb ell a l’hora del pati o perquè no s’ha assegut al seu costat a l’hora de dinar. No podem menystenir aquests sentiments sinó que cal acompanyar-los amb diferents reflexions segons l’edat del nostre fill/a. En aquest sentit, tenim la sort que, a mesura que creixen, passen a dominar i a regir-se més pel pensament racional, pel que podem dialogar amb ells/es entrant en conceptes cada vegada més filosòfics, fent raonaments sobre les situacions concretes, practicant l’empatia, etc.

Un dels elements clau i que ens amoïna com a mares i pares és la pressió i la influència del grup en unes edats en la que personalitat i gustos encara s’està construint. Si la majoria de companys i companyes tenen una determinada actitud, com afecta això al nostre fill o filla? Aquí hi entra en joc també la construcció de rols que es fan en el si del grup. Quin rol té la nostra filla? Com la determina aquest rol en l’establiment de relacions?

En totes aquestes situacions, se’ns posa a nosaltres, com a adults, en joc. Podem connectar amb sentiments i vivències pròpies de quan érem nenes, de com ens sentíem quan érem les úniques que no havien vist una determinada pel·lícula o no teníem l’objecte de moda del moment. Aquesta connexió ens ha de permetre empatitzar amb el que estigui passant el nostre fill, però cal que siguem conscients que ell té els seus propis processos, que potser allò que a nosaltres ens va doldre en el seu moment, a ell no li afecta de la mateixa manera o ho viu de forma diferent i ens hem de centrar en ell a l’hora d’actuar o prendre decisions. Hauríem de poder trencar certs cercles i evitar traspassar-los certs sentiments, conductes o estereotips que són nostres i que no han construït des de la seva realitat.

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

EL GRAN, LA MITJANA, EL PETIT… ens condiciona?

La posició que ocupem a la nostra família ens condiciona, és un fet, i cal tenir-ho en compte com a pares i mares dels nostres fills i filles. Tant si son fills únics com si tenim família nombrosa ja sabem que la posició que ocupem a la família ens condiciona

Llegir més →

SOC UNA MALA MARE

Sovint després d’haver fet un crit o de començar a llençar amenaces en bucle o de sentir-nos dir aquella frase que sempre ens havia fet tanta ràbia que ens diguessin a nosaltres quan érem petites… ens envaeix un sentiment de culpa. Sovint la reacció de ràbia o impotència a la

Llegir més →

JO TAMBÉ ET NECESSITO

Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells.

Llegir més →

LÍMITS O CÀSTIGS

Posar límits als nostres fills i filles vol dir, estrictament, dir-los que la seva activitat pot arribar fins a un lloc determinat i no el pot traspassar. Per tant, quan utilitzem la paraula límit com a eufemisme de càstig no podríem dir que sigui gaire encertat. Si no ens agrada

Llegir més →

REUNIONS FAMILIARS

Amb el nou any i els nous propòsits, avui us donem una eina que creiem que us pot ser de gran utilitat per un 2020, amb molta més pau… a casa! Una eina molt útil per resoldre dubtes o buscar recursos sobres educació i criança és llegir. Hi ha infinitat

Llegir més →

LA MEVA FILLA VOL SER UNA BEBÉ

Dilluns passat va començar l’escola, i amb ella  un munt d’emocions positives pels nostres fills i filles, retrobament dels seus amics i amigues, de les seves Mestres, d’un espai conegut on se senten com a casa, protegits,.. Però a la vegada també per molts infants és una situació de nervis

Llegir més →