Es dona un fenomen curiós que no acabem d’entendre en relació a la informació, documentació i formació relativa a la criança dels infants i és que trobem un volum ingent de continguts, articles, formacions, jornades, etc. referents a la primera infància de 0 a 3 anys i aquest volum d’oferta i d’informació variada no es torna a disparar fins que no arribem als 12 anys i ens trobem amb l’adolescència, tornant-se a generar una quantitat de continguts de tot tipus per tal d’acompanyar a les famílies que es troben amb infants d’aquestes edats i se’ls generen dubtes i ganes de millorar en la seva tasca educativa i d’acompanyament i criança.
Ara bé, què passa entre els 3 i els 12 anys? És que tot flueix de manera pausada i tranquil·la? És que no hi ha cap àmbit en el que les famílies puguin necessitar acompanyament per acompanyar al seu torn als seus fills i filles? És que no hi ha res que generi neguit a les famílies al llarg d’aquestes edats? No és del tot cert que no es trobin articles o formacions sobre aquesta etapa però es relacionen gairebé de manera directa amb la seva escolarització i possibles dificultats derivades com en relació als processos de lectoescriptura, comprensió lectora,… o sobre temes relacionats amb la salut a nivell de detecció o senyals d’alarma davant determinats comportaments o a nivell d’hàbits. Ara bé, trobem a faltar sincerament més continguts que ens ajudin en la reflexió a nivell més global de les diferents dimensions de les persones.
La realitat és que dels 3 als 12 anys passen moltíssimes coses també i cal que les coneguem per tal que puguem acompanyar-les de manera respectuosa, facilitant eines als infants davant determinades situacions, vivències, relacions i emocions noves. En aquestes edats és quan es comencen a construir les creences, els valors, el pensament racional, l’assumpció de responsabilitats, els gustos i interessos, etc. És una etapa clau de la construcció de la personalitat i és obvi que cal acompanyar-la en tant que es creen mil situacions que posen en joc a les mares i pares, els quals hem de raonar les argumentacions que donem, ens hem de posicionar o prendre partit per algunes opcions que condicionen la vida de les nostres filles i fills i, per tant, hem de poder fonamentar les nostres eleccions i actuacions.
En successius articles parlarem d’alguns dels temes de 3 a 12 anys sobre els quals podem tenir cert neguit o ganes de reflexionar-hi per tal que puguem educar els nostres infants des d’uns paràmetres fonamentats en aquesta reflexió i puguem tenir més eines per abordar determinades situacions o decisions que ens ajudin a acompanyar millor els nostres fills i filles.
Volem donar importància i transcendència a aquesta etapa aproximant-nos a diferents dimensions personals que fugin del pla merament escolar per entrar en reflexions sobre les relacions afectives, la creativitat, la llibertat, les influències i pressions externes, la construcció de rols, etc. Elements que ens ajudin en l’educació i acompanyament dels infants de 3 a 12 anys.
