DELS 3 ALS 12 ANYS (I)

Es dona un fenomen curiós que no acabem d’entendre en relació a la informació, documentació i formació relativa a la criança dels infants i és que trobem un volum ingent de continguts, articles, formacions, jornades, etc. referents a la primera infància de 0 a 3 anys i aquest volum d’oferta i d’informació variada no es torna a disparar fins que no arribem als 12 anys i ens trobem amb l’adolescència, tornant-se a generar una quantitat de continguts de tot tipus per tal d’acompanyar a les famílies que es troben amb infants d’aquestes edats i se’ls generen dubtes i ganes de millorar en la seva tasca educativa i d’acompanyament i criança.

Ara bé, què passa entre els 3 i els 12 anys? És que tot flueix de manera pausada i tranquil·la? És que no hi ha cap àmbit en el que les famílies puguin necessitar acompanyament per acompanyar al seu torn als seus fills i filles? És que no hi ha res que generi neguit a les famílies al llarg d’aquestes edats? No és del tot cert que no es trobin articles o formacions sobre aquesta etapa però es relacionen gairebé de manera directa amb la seva escolarització i possibles dificultats derivades com en relació als processos de lectoescriptura, comprensió lectora,… o sobre temes relacionats amb la salut a nivell de detecció o senyals d’alarma davant determinats comportaments o a nivell d’hàbits. Ara bé, trobem a faltar sincerament més continguts que ens ajudin en la reflexió a nivell més global de les diferents dimensions de les persones.

La realitat és que dels 3 als 12 anys passen moltíssimes coses també i cal que les coneguem per tal que puguem acompanyar-les de manera respectuosa, facilitant eines als infants davant determinades situacions, vivències, relacions i emocions noves. En aquestes edats és quan es comencen a construir les creences, els valors, el pensament racional, l’assumpció de responsabilitats, els gustos i interessos, etc. És una etapa clau de la construcció de la personalitat i és obvi que cal acompanyar-la en tant que es creen mil situacions que posen en joc a les mares i pares, els quals hem de raonar les argumentacions que donem, ens hem de posicionar o prendre partit per algunes opcions que condicionen la vida de les nostres filles i fills i, per tant, hem de poder fonamentar les nostres eleccions i actuacions.

En successius articles parlarem d’alguns dels temes de 3 a 12 anys sobre els quals podem tenir cert neguit o ganes de reflexionar-hi per tal que puguem educar els nostres infants des d’uns paràmetres fonamentats en aquesta reflexió i puguem tenir més eines per abordar determinades situacions o decisions que ens ajudin a acompanyar millor els nostres fills i filles.

Volem donar importància i transcendència a aquesta etapa aproximant-nos a diferents dimensions personals que fugin del pla merament escolar per entrar en reflexions sobre les relacions afectives, la creativitat, la llibertat, les influències i pressions externes, la construcció de rols, etc. Elements que ens ajudin en l’educació i acompanyament dels infants de 3 a 12 anys.

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

EL PODER DE LA MIRADA

Parlant amb unes mestres d’escola bressol, em comentaven que els nadons, que no les havien conegut sense mascareta i que no tenien el llenguatge oral per fer-se entendre, només amb la mirada havien après a conèixer-les i a comunicar-se amb ells i elles. Això em va recordar com d’oblidada tenim

Llegir més →

GELOSIA ENTRE GERMANS

La gelosia és un sentiment per la pèrdua d’atenció i estima d’algú important per nosaltres, sigui real o fictici, és un sentiment que no hem de jutjar ni treure-li importància. Sovint la gelosia entre germans és una dificultat que afrontem les mares i els pares que ens genera molt malestar.

Llegir més →

EL GRAN, LA MITJANA, EL PETIT… ens condiciona?

La posició que ocupem a la nostra família ens condiciona, és un fet, i cal tenir-ho en compte com a pares i mares dels nostres fills i filles. Tant si son fills únics com si tenim família nombrosa ja sabem que la posició que ocupem a la família ens condiciona

Llegir més →

SOC UNA MALA MARE

Sovint després d’haver fet un crit o de començar a llençar amenaces en bucle o de sentir-nos dir aquella frase que sempre ens havia fet tanta ràbia que ens diguessin a nosaltres quan érem petites… ens envaeix un sentiment de culpa. Sovint la reacció de ràbia o impotència a la

Llegir més →

EL MEU FILL ÉS PORTER

L’altre dia llegia un tuit d’una mare que felicitava al seu fill per ser el porter de l’equip, ella li retornava aspectes que sovint no veiem, que la posició de porter és la més desagraïda de totes, si el teu equip guanya el partit, és gràcies als davanters que han fet els gols, i si els perden és perquè

Llegir més →

JO TAMBÉ ET NECESSITO

Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells.

Llegir més →