ARTICLES PUBLICATS EN PREMSA

DE XANTATGES I ALTRES RECURSOS

És important que reflexionem profundament sobre com ens comuniquem i relacionem amb els nostres fills i filles. Massa sovint acabem acudint a recursos fàcils, apresos potser en la nostra infància i que hem acabat normalitzant sense posar-hi una mica de sentit crític.

Comencem pels xantatges… Són aquelles condicions que posem als nostres fills i filles per tal que facin allò que volem en aquell moment. Aquestes condicions normalment no tenen a veure amb les conseqüències lògiques d’allò que estan fent o deixant de fer, sinó que van dirigides a la part emocional dels nostres infants, normalment els xantatges apel·len a la por a perdre allò que els agrada. Frases com: si no t’acabes el plat no et menjaràs el gelat, si no t’estàs quieta no tornarem mai més, tu si vols queda’t… nosaltres marxem… i un llarg etcètera de frases i situacions en les que amenacem i fem xantatges als nostres fills i filles per tal que facin allò que nosaltres volem. Quan deixem anar aquest tipus d’amenaces el que estem fent és, per una banda, manipular les criatures i, per l’altra no responsabilitzar-los dels seus actes ja que les seves actuacions no acaben tenint una conseqüència o unes repercussions que se’n deriven. A més, establint aquest tipus de xantatge el que estem és aportant model i no ens haurà d’estranyar que si utilitzem freqüentment aquest recurs el nostre fill o filla acabi intentant manipular i fent xantatge als altres. A nosaltres els primers. Hauran après que és la millor manera d’aconseguir allò que es vol de l’altre. Un altra repercussió directa d’utilitzar xantatges i amenaces és la que té a veure amb l’autoestima dels infants, sobretot si utilitzem xantatges de caire emocional, amb la nostra estimació, protecció o presència com a moneda de canvi. Si no et portes bé ja no t’estimaré, si no fas això marxaré i et quedaràs sol, etc. La fragilitat i la inseguretat que els crea sentir aquestes paraules de les persones que precisament els han de proporcionar amor i seguretat és molt gran. Demanem-nos, a més, si és veritat allò que estem expressant. Realment deixarem d’estimar al nostre fill o filla perquè s’ha portat malament? Veritat que no? Doncs no ho diguem més. No apel·lem a la seva por o inseguretat sinó que intentem afavorir la seva autoestima, reforçant aquells bons comportaments que sí que tenen, expliquem les conseqüències lògiques dels seus actes, és a dir les repercussions directes d’allò que estan fent, negociem, posem límits clars, i fem de model per a complir-los i així aconseguirem que es puguin responsabilitzar dels seus actes i no culpabilitzar-se dels mateixos.

A banda del xantatge, sovint podem estar utilitzant altres recursos per relacionar-nos amb els infants que no tenen una base en el respecte i l’amor cap a ells. Realment no acabem de comprendre d’on sorgeixen determinats models de relació amb els nens  i nenes que se situen en una pugna o competició o en una falta total de respecte i empatia cap als infants. Com a pares i mares som hereus d’aquests models i cal que puguem ser prou crítics i reflexius per tal de canviar-los. Aquesta manera de relacionar-nos passa per empipar els nens i nenes perquè sí, fer-los bromes de mal gust, menystenir-ne les seves emocions, ridiculitzar-los, fer-los treure de polleguera per després subestimar-ne les seves reaccions…

Posem consciència en com ens estem relacionant amb els nostres fills i filles i qüestionem-nos des d’on ho fem i quines conseqüències se’n deriven. Els xantatges, les manipulacions o les ridiculitzacions mai seran la via per a acompanyar els nostres infants cap a una autoestima i un autoconcepte positius.

Compartir

Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en linkedin
Compartició en telegram
Compartició en whatsapp
Compartició en email
Compartició en print