DE XANTATGES I ALTRES RECURSOS 

És important que reflexionem profundament sobre com ens comuniquem i relacionem amb els nostres fills i filles. Massa sovint acabem acudint a recursos fàcils, apresos potser en la nostra infància i que hem acabat normalitzant sense posar-hi una mica de sentit crític.  

Comencem pels xantatges… Són aquelles condicions que posem als nostres fills i filles per tal que facin allò que volem en aquell moment. Aquestes condicions normalment no tenen a veure amb les conseqüències lògiques d’allò que estan fent o deixant de fer, sinó que van dirigides a la part emocional dels nostres infants, normalment els xantatges apel·len a la por a perdre allò que els agrada. Frases com: si no t’acabes el plat no et menjaràs el gelat, si no t’estàs quieta no tornarem mai més, tu si vols queda’t… nosaltres marxem… i un llarg etcètera de frases i situacions en les que amenacem i fem xantatges als nostres fills i filles per tal que facin allò que nosaltres volem. Quan deixem anar aquest tipus d’amenaces el que estem fent és, per una banda, manipular les criatures i, per l’altra no responsabilitzar-los dels seus actes ja que les seves actuacions no acaben tenint una conseqüència o unes repercussions que se’n deriven. A més, establint aquest tipus de xantatge el que estem és aportant model i no ens haurà d’estranyar que si utilitzem freqüentment aquest recurs el nostre fill o filla acabi intentant manipular i fent xantatge als altres. A nosaltres els primers. Hauran après que és la millor manera d’aconseguir allò que es vol de l’altre. Un altra repercussió directa d’utilitzar xantatges i amenaces és la que té a veure amb l’autoestima dels infants, sobretot si utilitzem xantatges de caire emocional, amb la nostra estimació, protecció o presència com a moneda de canvi. Si no et portes bé ja no t’estimaré, si no fas això marxaré i et quedaràs sol, etc. La fragilitat i la inseguretat que els crea sentir aquestes paraules de les persones que precisament els han de proporcionar amor i seguretat és molt gran. Demanem-nos, a més, si és veritat allò que estem expressant. Realment deixarem d’estimar al nostre fill o filla perquè s’ha portat malament? Veritat que no? Doncs no ho diguem més. No apel·lem a la seva por o inseguretat sinó que intentem afavorir la seva autoestima, reforçant aquells bons comportaments que sí que tenen, expliquem les conseqüències lògiques dels seus actes, és a dir les repercussions directes d’allò que estan fent, negociem, posem límits clars, i fem de model per a complir-los i així aconseguirem que es puguin responsabilitzar dels seus actes i no culpabilitzar-se dels mateixos. 

A banda del xantatge, sovint podem estar utilitzant altres recursos per relacionar-nos amb els infants que no tenen una base en el respecte i l’amor cap a ells. Realment no acabem de comprendre d’on sorgeixen determinats models de relació amb els nens  i nenes que se situen en una pugna o competició o en una falta total de respecte i empatia cap als infants. Com a pares i mares som hereus d’aquests models i cal que puguem ser prou crítics i reflexius per tal de canviar-losAquesta manera de relacionar-nos passa per empipar els nens i nenes perquè sí, fer-los bromes de mal gust, menystenir-ne les seves emocions, ridiculitzar-los, fer-los treure de polleguera per després subestimar-ne les seves reaccions…  

Posem consciència en com ens estem relacionant amb els nostres fills i filles i qüestionem-nos des d’on ho fem i quines conseqüències se’n deriven. Els xantatges, les manipulacions o les ridiculitzacions mai seran la via per a acompanyar els nostres infants cap a una autoestima i un autoconcepte positius. 

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

GELOSIA ENTRE GERMANS

La gelosia és un sentiment per la pèrdua d’atenció i estima d’algú important per nosaltres, sigui real o fictici, és un sentiment que no hem de jutjar ni treure-li importància. Sovint la gelosia entre germans és una dificultat que afrontem les mares i els pares que ens genera molt malestar.

Llegir més →

EL GRAN, LA MITJANA, EL PETIT… ens condiciona?

La posició que ocupem a la nostra família ens condiciona, és un fet, i cal tenir-ho en compte com a pares i mares dels nostres fills i filles. Tant si son fills únics com si tenim família nombrosa ja sabem que la posició que ocupem a la família ens condiciona

Llegir més →

SOC UNA MALA MARE

Sovint després d’haver fet un crit o de començar a llençar amenaces en bucle o de sentir-nos dir aquella frase que sempre ens havia fet tanta ràbia que ens diguessin a nosaltres quan érem petites… ens envaeix un sentiment de culpa. Sovint la reacció de ràbia o impotència a la

Llegir més →

EL MEU FILL ÉS PORTER

L’altre dia llegia un tuit d’una mare que felicitava al seu fill per ser el porter de l’equip, ella li retornava aspectes que sovint no veiem, que la posició de porter és la més desagraïda de totes, si el teu equip guanya el partit, és gràcies als davanters que han fet els gols, i si els perden és perquè

Llegir més →

JO TAMBÉ ET NECESSITO

Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells.

Llegir més →

LÍMITS O CÀSTIGS

Posar límits als nostres fills i filles vol dir, estrictament, dir-los que la seva activitat pot arribar fins a un lloc determinat i no el pot traspassar. Per tant, quan utilitzem la paraula límit com a eufemisme de càstig no podríem dir que sigui gaire encertat. Si no ens agrada

Llegir més →