DE QUÈ PARLEM QUAN PARLEM DE GÈNERE?

Per parlar de gènere hem de començar situant el concepte enfront del que és el sexe de les persones. Segons l’IEC sexe és el ”conjunt de peculiaritats biològiques, fisiològiques i orgàniques que divideix els individus d’una espècie en mascles i femelles”. Per la seva banda, el gènere seria el conjunt de característiques i atributs psicològics, socials i culturals que s’assignen a les persones en funció del sexe i que s’adquireixen en el procés de socialització de les diferents cultures al llarg de la seva història. Per tant, podríem suposar que el sexe fa referència a allò biològic i innat i el gènere a allò social i adquirit.

Amb l’aparició del llenguatge els infants comencen a identificar-se en un o altre gènere i, amb el pas del temps, a desenvolupar els rols assignats amb els possibles matisos de la personalitat de cadascú, però amb l’innegable pes del paper associat a cada gènere. Aquests comportaments i rols associats a cada gènere és el que s’anomenen estereotips de gènere, els quals són les expectatives compartides socialment sobre com han de ser i han de comportar-se tant homes com dones. Els estereotips de gènere igual que molts altres aspectes culturals, els assimilem i els incorporem en la nostra socialització pel que estan presents en aquest imaginari col·lectiu que es transmet culturalment.

És molt interessant que com a mares i pares siguem molt conscients i ens fixem en els estereotips de gènere, tant en els que assumim nosaltres com els que transmetem a les nostres filles i fills. Començar a prendre consciència d’això ens ajudarà per poder intentar ser més equitatives i justes en els tractaments diferenciats que fem, a posar la mirada en aquestes diferències per tal d’intentar esmenar-les dins de les nostres possibilitats i també per aprofundir en els condicionants de gènere que tenim i que a vegades poden ser limitadors per a nosaltres o per als nostres fills i filles.

Al voltant del gènere hi ha molt a reflexionar com a pares i mares de criatures: prenc determinades decisions en funció de si és nen o nena? Deixaria que el meu fill fes ballet o la meva filla futbol? Com m’afectaria si els altres nens i nenes es burlessin d’ell/a per aquest fet? Deixaria que el meu fill anés amb un vestit a l’escola? O posar-se arracades amb deu anys? Demano o espero més col·laboració a casa de la meva filla que del meu fill? Em sorprendria que la meva filla em digués que vol ser informàtica? Per què?

Com veiem, són molts els interrogants que ens planteja la qüestió del gènere en l’educació dels nostres fills i filles. Una bona pregunta que ens podem fer davant de determinades decisions que prenem respecte a ells/es és demanar-nos: Això que estic decidint, suma (l’ajuda a créixer, a desenvolupar-se, a reafirmar-se) o resta (li pren autonomia, responsabilitat, el debilita com a persona)? Segurament, moltes de les decisions que prenem de manera inconscient en funció dels estereotips de gènere estaran restant en les nostres filles i fills.

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

NECESSITEM REFERENTS DIVERSOS I

Cada nit llegim  a casa un conte de  Contes de Bona nit per a nenes rebels i un de Contes per a nens que somien canviar el món. Creiem que és important que els nostres fills i filles tinguin referents, dones i homes amb els que emmirallar-se, saber que és

Llegir més →

EDUCAR PER LA IGUALTAT

L’educació al llarg de la història ha estat un dels pilars que els estats i les religions han volgut controlar per manipular a la societat cap als seus propis interessos. Ometen certa informació en els llibres de text, o explicant la història des de la vessant que ha interessat en

Llegir més →

CUIDEM-NOS

És important, i més en moments crítics o de conflicte, que aprenguem a cuidar-nos. Com a adults podem tenir diverses eines que ens poden ajudar en moments de necessitat de calma, de protecció o en que estem preocupats, tristos, enfadats o nerviosos per algun tema. Cal també que ensenyem als

Llegir més →

PRINCESA TIGRE

La majoria de nosaltres, dones, ens hem criat en un entorn on ens deien com ens havíem de comportar, segons el que s’esperava del clixé normatiu per ser una dona. I els comentaris van començar quan érem nenes. No t’espatarris que no és femení, tanca les cames, no ensenyis les

Llegir més →

MICROMASCLISMES O MASCLISMES?

L’altre dia em van passar un enigma que deia… “Un pare i un fill viatgen en cotxe i tenen un greu accident de cotxe, el pare mort i el fill té ferides molt greus i ha de ser operat d’urgència. Truquen a una eminència mèdica perquè l’operi, però quan arriba a l’hospital i veu

Llegir més →

COMPARTIR LA CRIANÇA

Sovint entre dones mares, tenim les mateixes discussions, sobre perquè molts homes i pares de les nostres criatures son capaços d’operar a cor obert però no saben on està la cartera del cole? És perillós generalitzar perquè segur que hi ha homes que són el pal de paller de la criança dels seus

Llegir més →