CUIDAR-SE PER CUIDAR   

Tot i que vivim en una societat on els valors que imperen són els de la cerca constant de la pròpia felicitat i benestar, aquest passa a un segon terme quan ets pare o mare, però especialment mare. Perquè la cura dels infants ha de ser la nostra prioritat i sovint ens sentim culpables o ens en fan sentir pels comentaris que ens fan, quan ens dediquem un temps a nosaltres mateixes. Però cuidar-se és essencial per poder tenir cura dels nostre fills i filles, i encara més perquè ells aprenguin a tenir cura d’ells mateixos, primer han de veure que nosaltres també ho fem i li donem importància. Cuidar el nostre físic, fer esport, menjar bé, anar a la perruqueria o fer-se un massatge, el que cadascú vulgui, pugui o necessiti. Però cuidar el cos és salut i és essencial per poder seguir el ritme que ens imposa la maternitat i que és físicament exigent. Quan ens cuidem físicament és més fàcil que ens conectem amb nosaltres mateixes, que sentim per exemple si ens fa mal alguna cosa, que tinguem temps per pensar en les nostres coses. Com podem donar el missatge als nostre fills i filles que cal menjar bé si ens veuen sempre menjant qualsevol cosa? Cal cuidar-se el pla emocional, quedar amb les amigues per xerrar és un exercici d’autocura molt necessari, que els nostres fills i filles vegin que donem importància a cuidar els nostres amics, que compartim temps amb elles, que les truquem que ens interessem per elles i que elles ens truquen per donar-nos un cop de mà. Això els hi ensenya molt més que mil sermons sobre l’amistat. També és important dedicar un temps a omplir-nos del que més ens agradi, llegir un llibre, escoltar música, anar al teatre, fer una escapada a la muntanya o jugar a rol amb els amics. Contra més siguem, més podrem donar i compartir amb els nostres fills. Si nosaltres estem bé, ens serà molt més fàcil connectar amb ells quan estiguin malament, tenir l’energia suficient per afrontar les situacions de tensió emocional que es donen amb els nostres fills i filles.  Que els teus petits vegin que tú també necessites una estona per tú, els hi mostra la importància d’escoltar-se i d’estimar-se. Sovint al principi els costarà que marxis, no entendran que vulguis anar a sopar amb les teves amigues en comptes d’estar amb ells. I poden posar-t’ho difícil, però és important que els fem entendre que el nostre amor vers ells no disminueix perquè ens estimem a altres persones i a nosaltres mateixes. I a mida que van veien quan tornem de la nostra estona personal estem millor també amb ells, tot serà més fàcil. Sovint no cal marxar de casa per poder tenir el nostre moment, tot i que sempre és més fàcil, podem demanar una estona a la setmana per tancar-nos a l’habitació a llegir o a fer el que vulguem. D’aquesta manera ells també aprenen a respectar els nostres espais i moments i a tenir-los per a ells quan els necessiten. Hi ha mares i pares que s’angoixen per la demanda constant de presència que els fan els seu fills,  en comptes de jugar al gat i a la rata que només fa que augmentar la necessitat dels nostres fills de voler-nos al seu costat si senten que els defugim. És més efectiu pactar les estones que voldrem per nosaltres i les que podrem estar amb ells i llavors si, ser-hi totalment presents per a ells. I tu et ja et cuides?

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

EL PODER DE LA MIRADA

Parlant amb unes mestres d’escola bressol, em comentaven que els nadons, que no les havien conegut sense mascareta i que no tenien el llenguatge oral per fer-se entendre, només amb la mirada havien après a conèixer-les i a comunicar-se amb ells i elles. Això em va recordar com d’oblidada tenim

Llegir més →

GELOSIA ENTRE GERMANS

La gelosia és un sentiment per la pèrdua d’atenció i estima d’algú important per nosaltres, sigui real o fictici, és un sentiment que no hem de jutjar ni treure-li importància. Sovint la gelosia entre germans és una dificultat que afrontem les mares i els pares que ens genera molt malestar.

Llegir més →

DIR ADÉU NO ÉS FÀCIL…

Hi ha infants que els costa dir adeu al pare i la mare, a l’hora d’entrar a l’escola, quan es queden amb els avis o quan el grans marxen a sopar i ells es queden a casa. Dir adeu no és fàcil, no ho és per ningú, tampoc per nosaltres els adults. Potser no quan marxem

Llegir més →

EL GRAN, LA MITJANA, EL PETIT… ens condiciona?

La posició que ocupem a la nostra família ens condiciona, és un fet, i cal tenir-ho en compte com a pares i mares dels nostres fills i filles. Tant si son fills únics com si tenim família nombrosa ja sabem que la posició que ocupem a la família ens condiciona

Llegir més →

SOC UNA MALA MARE

Sovint després d’haver fet un crit o de començar a llençar amenaces en bucle o de sentir-nos dir aquella frase que sempre ens havia fet tanta ràbia que ens diguessin a nosaltres quan érem petites… ens envaeix un sentiment de culpa. Sovint la reacció de ràbia o impotència a la

Llegir més →

EL MEU FILL ÉS PORTER

L’altre dia llegia un tuit d’una mare que felicitava al seu fill per ser el porter de l’equip, ella li retornava aspectes que sovint no veiem, que la posició de porter és la més desagraïda de totes, si el teu equip guanya el partit, és gràcies als davanters que han fet els gols, i si els perden és perquè

Llegir més →