COM T’HA ANAT A L’ESCOLA? 

Segurament aquesta és la pregunta que tota mare i pare fa quan els seus fills i filles surten de l’escola. Com t’ha anat avui? Segurament, la gran majoria de fills i filles responen amb un concís “bé!” i, generalment, amb aquesta resposta s’acaba la conversa que preteníem generar amb els nostres infants sobre el seu dia i les seves vivències a l’escola.   

Realment, què volem aconseguir amb aquesta pregunta? Que ens expliquin què han fet a l’escola? Volem saber si han estat contents, tristos, enyorats, emocionats…? O la fem per compromís, com quan demanem a algú com li va, tot esperant que ens respongui que bé, sense realment pretendre que ens expliqui la seva vida? O quan arriba la parella a casa i li demanem si li ha anat bé a la feina però no esperem que ens expliqui de manera minuciosa tots i cadascun dels detalls del què ha fet en el seu treball? 

Depenent com responguem a aquesta pregunta caldrà que canviem o no d’estratègia, perquè és evident que amb el “bé!” dels nens i nenes a la pregunta no podem pas copsar molt les experiències que haurà tingut aquell dia a l’escola. Com a molt, podrem sobreentendre que no ha tingut cap conflicte prou greu i important com per canviar la seva resposta de “bé” a “malament”.  

Què és, doncs, el que volem saber? Demanem exactament això i siguem el màxim de clars i concisos. Si volem saber com està en la seva relació amb els companys i companyes demanem-li això. Intentant fugir de les preguntes que es puguin respondre amb una sola paraula com sí, no, bé… Per exemple, els podríem demanar: amb qui has jugat avui a l’hora del pati? I a què heu jugat? A partir d’aquí es pot generar una conversa de manera molt més espontània que ens permetrà conèixer molt més del seu dia a l’escola.  

També hem de poder comprendre que hi ha molts i nens i nenes que quan surten de l’escola volen desconnectar-ne realment i fer-los un interrogatori de 3r grau és el que menys els ve de gust de fer. Potser han sortit de l’escola amb una idea determinada al cap: “quan arribi a casa continuaré construint allò que ahir vaig deixar a mitges” i nosaltres, amb les nostres preguntes, l’anem desenfocant del seu objectiu i aconseguim que es vagi irritant. Respectem doncs, també la seva decisió de parlar i explicar-nos coses quan ella vulgui. Podem perfectament esperar a l’hora de sopar per entaular una conversa distesa i relaxada sobre com ens ha anat el dia a cadascú de la família, o podem aprofitar que hem d’anar comprar per anar comentant el tema mentre anem omplint el cistell.  

El que si és recomanable és prestar atenció al que ens expliquin els nostres fills i filles, tant derivat de les preguntes com de manera espontània, no només com a mostra de respecte cap a ells, sinó per saber i conèixer el que estan treballant a l’escola, els projectes que desenvolupen, si hi ha hagut algun conflicte entre els companys,… d’aquesta manera podem ser encara més directes a l’hora de demanar-los sobre aquests aspectes concrets, alhora que a ells també els ajuda a situar-se i a connectar escola amb casa.  

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

DIR ADÉU NO ÉS FÀCIL…

Hi ha infants que els costa dir adeu al pare i la mare, a l’hora d’entrar a l’escola, quan es queden amb els avis o quan el grans marxen a sopar i ells es queden a casa. Dir adeu no és fàcil, no ho és per ningú, tampoc per nosaltres els adults. Potser no quan marxem

Llegir més →

JO TAMBÉ ET NECESSITO

Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells.

Llegir més →

LA MEVA FILLA VOL SER UNA BEBÉ

Dilluns passat va començar l’escola, i amb ella  un munt d’emocions positives pels nostres fills i filles, retrobament dels seus amics i amigues, de les seves Mestres, d’un espai conegut on se senten com a casa, protegits,.. Però a la vegada també per molts infants és una situació de nervis

Llegir més →

LA INCERTESA

La incertesa es defineix com l’estat on existeix una manca de coneixement, el qual ens porta al dubte i, més enllà a la inquietud o fins i tot, a l’angoixa. Aquest estat és el que hem viscut i encara vivim en relació a l’actual situació de pandèmia. El desconeixement del

Llegir més →

APATIA

Cada estiu desgranem 4 sentiments o emocions  per poder reconèixer-los i aprofitar tot allò de viure’ls de manera més conscient. Aquest estiu en compartirem alguns que potser heu sentit durant el confinament. L’apatia és un sentiment amb el qual possiblement ens haurem sentit reflectits o reflectides durant aquesta situació de

Llegir més →

CUIDAR-SE PER CUIDAR   

Tot i que vivim en una societat on els valors que imperen són els de la cerca constant de la pròpia felicitat i benestar, aquest passa a un segon terme quan ets pare o mare, però especialment mare. Perquè la cura dels infants ha de ser la nostra prioritat i

Llegir més →