COM PARLEM DE GUERRES I CONFLICTES?

Els infants estan envoltats de notícies, imatges o comentaris que els parlen sobre la guerra, sobre morts, gent que fuig dels seus països, gent que mor ofegada al mar intentant salvar la seva vida i la dels seus fills i filles… Situacions molt greus on es posa en joc la condició humana i els seus límits. Sovint, als adults ens agradaria protegir-los d’aquestes notícies, que ni nosaltres entenem o ens podem explicar, però no és possible. I negar l’evidència només els fa més dèbils per poder tenir eines per afrontar possibles situacions de patiment propi o de generació d’empatia cap al dolor dels altres.

Volem compartir amb vosaltres alguns consells sobre com afrontar aquest tema amb els infants. Tenint en compte el que ja sabem, tots els infants són diferents i tenen necessitats diferents, per tant el millor és conèixer molt bé què necessita l’infant amb el que estem parlant.

Preguntar-los abans que saben del tema: És convenient primer saber que saben ells del tema, no avançar-nos volent-los donar massa informació, amb això podem generar-los pors o preguntes noves que ells no s’havien fet encara. D’aquesta manera també orientem les nostres respostes en el marc del que ells saben.

Preguntar-los què volen saber: No sempre tots els infants volen respostes sobre tots els temes, a vegades amb una resposta molt senzilla estan satisfets i no es fins més endavant que torna sobre la mateixa pregunta i ja demana més, respectem el seu ritme.

Respectar les seves preguntes, per complicades o estranyes que ens semblin: Si els infants es senten jutjats, o creuen que el que estan pensant és una cosa que està malament ens deixaran de preguntar, i buscaran en altres les respostes.

Dir sempre la veritat: No podem mentir-los, podem suavitzar les coses però no mentir, ni enganyar, ni amagar informació que ens estan demanant, ho acabaran sabent i es trencarà la confiança que ens tenen

Simplificar les respostes: Sovint ens és difícil donar una resposta senzilla a un problema greu i que sovint ni nosaltres comprenem, però els nens no busquen en nosaltres  a un catedràtic, busquen a algú que els faci sentir segurs, tranquils i protegits. Per tant les respostes no cal que siguin científiques. I quan no sabem alguna cosa, els hi podem dir que no ho sabem o que no ho entenem tampoc.

Buscar les respostes junts: A partir d’una certa edat, podem buscar la informació que ens demanen i que desconeixem junts, de tal manera que aprenen amb nosaltres quines fonts d’informació son fiables, a interpretar les noticies.  I podem posar un cert filtre segons la cruesa del que estan veient.

En tot cas, cal que siguem honestes i que facilitem que puguin parlar amb nosaltres de qualsevol tema que els pugui inquietar o generar malestar.

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

EL PODER DE LA MIRADA

Parlant amb unes mestres d’escola bressol, em comentaven que els nadons, que no les havien conegut sense mascareta i que no tenien el llenguatge oral per fer-se entendre, només amb la mirada havien après a conèixer-les i a comunicar-se amb ells i elles. Això em va recordar com d’oblidada tenim

Llegir més →

GELOSIA ENTRE GERMANS

La gelosia és un sentiment per la pèrdua d’atenció i estima d’algú important per nosaltres, sigui real o fictici, és un sentiment que no hem de jutjar ni treure-li importància. Sovint la gelosia entre germans és una dificultat que afrontem les mares i els pares que ens genera molt malestar.

Llegir més →

DIR ADÉU NO ÉS FÀCIL…

Hi ha infants que els costa dir adeu al pare i la mare, a l’hora d’entrar a l’escola, quan es queden amb els avis o quan el grans marxen a sopar i ells es queden a casa. Dir adeu no és fàcil, no ho és per ningú, tampoc per nosaltres els adults. Potser no quan marxem

Llegir més →

EL GRAN, LA MITJANA, EL PETIT… ens condiciona?

La posició que ocupem a la nostra família ens condiciona, és un fet, i cal tenir-ho en compte com a pares i mares dels nostres fills i filles. Tant si son fills únics com si tenim família nombrosa ja sabem que la posició que ocupem a la família ens condiciona

Llegir més →

SOC UNA MALA MARE

Sovint després d’haver fet un crit o de començar a llençar amenaces en bucle o de sentir-nos dir aquella frase que sempre ens havia fet tanta ràbia que ens diguessin a nosaltres quan érem petites… ens envaeix un sentiment de culpa. Sovint la reacció de ràbia o impotència a la

Llegir més →

EL MEU FILL ÉS PORTER

L’altre dia llegia un tuit d’una mare que felicitava al seu fill per ser el porter de l’equip, ella li retornava aspectes que sovint no veiem, que la posició de porter és la més desagraïda de totes, si el teu equip guanya el partit, és gràcies als davanters que han fet els gols, i si els perden és perquè

Llegir més →