En la nostra societat, aquest continua sent un tema del que ens costa parlar, continua sent un tràngol molt difícil de posar-hi paraules entre els adults, doncs imagineu-vos quan ho hem d’explicar als nostres fills i filles. S’ha mort l’avi… i ara que li diem? Que els nostres fills i filles sàpiguen que poden parlar amb nosaltres de qualsevol cosa. Sovint hi ha temes tabús a casa, o dels que defugim parlar, els infants ho capten de seguida. Hem d’estar oberts a escoltar, i això vol dir a deixar que parlin i preguntin el que vulguin. Que les converses comencin arrel d’una pregunta seva, no prepararem una conferencia sobre el tema, contestem al que ells volen saber quan ho necessiten saber. Ells tenen els seus processos de comprensió i assimilació de la informació, deixem-los que ho facin a la seva manera. Siguem sincers sempre, no vulguem endolcir la informació pensant que els estem protegint de patir perquè en realitat els hi fem un flac favor, no els estem ajudant a entendre i a preparar-se per altres morts. L’avi no està dormint, o ha marxat, l’avi s’ha mort. Posem les paraules concretes, deixar coses en abstracte o que poden portar a dubtes només pot provocar que tingui por a l’hora d’anar a dormir o que pensi que quan nosaltres marxem no tornarem mes. Si considerem que és millor que el nostre fill o filla no vagi a l’enterrament expliquem-los que hi passarà i perquè pensem que és millor que no hi vagin. Pensem amb un ritual de comiat per a ells, preguntem-los-hi què volen fer per acomiadar-se de l’avi i preparem-lo amb ells. No passa res si quan en parlem plorem amb ells, que els nostres fills i filles ens vegin plorar no és cap signe de debilitat, al contrari, els hi estem ensenyant que els sentiments de tristesa són normals i que si ens surt exterioritzar-los amb el plor doncs no passa res. Recordem que som model per a ells, si nosaltres ens amaguem, ells també ho faran. Els infants aprenen quan juguen, podem aprofitar el joc per explicar-los la mort també, quan juguem a metges i pacients o amb una pista de cotxes si hi ha un accident. No estem trivialitzant la mort, l’estem apropant al seu llenguatge també, el joc simbòlic és un llenguatge d’infant que els hi fa tot plegat més comprensible. Pensem en alguna manera d’acompanyar el dol d’un infant, quan tingui ganes de parlar amb l’avi, podem escriure-li una carta o fer-li un dibuix. Quan vulgui parlar d’ell per recordar-lo podem fer un àlbum amb les seves fotos perquè el pugui mirar i es senti més connectat a ell. Podem fer la “caixa de l’avi” i guarda-hi records que tinguem d’ell. Podem posar una foto de l’avi i l’infant a la seva habitació. Podem fer una petita celebració cada any en record seu, fer alguna activitat que ens agradava fer junts. Al contrari del que acostumem a fer els adults, que és no parlar-ne, o amagar els sentiments de dol, tristesa o enyor, exterioritzar-los i acompanyar als infants a que també ho facin, els ajudarà a viure la mort de l’esser estimat sentint-se acompanyats i compresos i estimats. I a més els estarà preparant amb molts aspectes, per afrontar situacions de patiment que viurà en un futur amb eines per gestionar-ho millor.
