ALIMENTACIÓ I DESENVOLUPAMENT MENTAL

Fa uns mesos va venir el doctor Jorge L. Tizón a Manresa a fer una xerrada sobre Salut mental infantil, és una persona interessantíssima d’escoltar i de llegir. Va ser una xerrada d’aquelles que et deixa enganxat a la cadira perquè cada idea era una bomba a la línia de flotació de la  nostra vida tranquil·la i benestant. Una de les coses que va dir i que més ens va impactar és que  hi ha mes de  260.00nenes i nens que passen gana a Catalunya cada dia. Passar gana quan ets petit pot portar trastorns en el desenvolupament neurològic permanents. El cervell està en procés de construcció fins als  20 anys, però naixem amb totes les neurones que tindrem d’adults no se’n generen de noves. El que passa és que desenvolupem més o menys connexions entre elles, i això és el que marca la diferència  i d’això se n’encarrega el procés de mielinització. La mielina es crea a partir del que mengem, el ferro, l’àcid fòlic i les vitamines B12, C i D en són alguns dels més importants.  Per tant aquells infants que mengen poc i malament de manera continuada i greu tindran un desenvolupament neurològic més precari que un infant ben alimentat. I Aquest fet pot ser irreversible. Primer aspecte que ens va sorprendre, hem lligat sempre el binomi alimentació saludable a salud general però almenys nosaltres desconeixíem aquesta conseqüència tant important i permanent en el cervell dels nostres fills i filles, cosa que ens hauria d’omplir d’arguments i paciència per intentar que els nostres fills mengin de tot i garantir que tenen una alimentació realment saludable.  

Segon element que ens va fer pensar i ens va preocupar molt, com podem garantir una educació de qualitat quan hi ha infants que van a l’escola amb gana? Com podem parlar de nous paradigmes educatius sense incloure en la primera línia de treball garantir un alimentació universal dels 0 als 16 anys com a mínim. Parlem de l’escola com un element equiparador de desigualtats socials, com un element que hauria de suposar un ascensor social per a tots aquells que es troben a la planta soterrani. Però com pot fer-ho sense garantir el més bàsic? Que cap infant passa gana entre les seves parets. Creiem a més que aquest no hauria de ser un servei assistencialista, com per exemple en el millors dels casos es dona en els instituts, que van deixar d’oferir el servei de menjador ja fa uns anys. Els nens que no poden menjar a casa  tenen una beca i es queden a menjar a l’institut, la resta marxen a casa. Demanem un servei universal que garanteixi una alimentació sana per a tots els infants de Catalunya, perquè les desigualtats ja seran insalvables si un infant ha passat gana durant un temps prolongat. O Com deia en Tizón l’estat garanteix tractaments pel TDH a tots els nens però no un plat de menjar. Aquest no és l’estat del benestar que volem. 

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

GELOSIA ENTRE GERMANS

La gelosia és un sentiment per la pèrdua d’atenció i estima d’algú important per nosaltres, sigui real o fictici, és un sentiment que no hem de jutjar ni treure-li importància. Sovint la gelosia entre germans és una dificultat que afrontem les mares i els pares que ens genera molt malestar.

Llegir més →

EL GRAN, LA MITJANA, EL PETIT… ens condiciona?

La posició que ocupem a la nostra família ens condiciona, és un fet, i cal tenir-ho en compte com a pares i mares dels nostres fills i filles. Tant si son fills únics com si tenim família nombrosa ja sabem que la posició que ocupem a la família ens condiciona

Llegir més →

SOC UNA MALA MARE

Sovint després d’haver fet un crit o de començar a llençar amenaces en bucle o de sentir-nos dir aquella frase que sempre ens havia fet tanta ràbia que ens diguessin a nosaltres quan érem petites… ens envaeix un sentiment de culpa. Sovint la reacció de ràbia o impotència a la

Llegir més →

EL MEU FILL ÉS PORTER

L’altre dia llegia un tuit d’una mare que felicitava al seu fill per ser el porter de l’equip, ella li retornava aspectes que sovint no veiem, que la posició de porter és la més desagraïda de totes, si el teu equip guanya el partit, és gràcies als davanters que han fet els gols, i si els perden és perquè

Llegir més →

JO TAMBÉ ET NECESSITO

Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells.

Llegir més →

REUNIONS FAMILIARS

Amb el nou any i els nous propòsits, avui us donem una eina que creiem que us pot ser de gran utilitat per un 2020, amb molta més pau… a casa! Una eina molt útil per resoldre dubtes o buscar recursos sobres educació i criança és llegir. Hi ha infinitat

Llegir més →