Fa uns mesos va venir el doctor Jorge L. Tizón a Manresa a fer una xerrada sobre Salut mental infantil, és una persona interessantíssima d’escoltar i de llegir. Va ser una xerrada d’aquelles que et deixa enganxat a la cadira perquè cada idea era una bomba a la línia de flotació de la nostra vida tranquil·la i benestant. Una de les coses que va dir i que més ens va impactar és que hi ha mes de 260.000 nenes i nens que passen gana a Catalunya cada dia. Passar gana quan ets petit pot portar trastorns en el desenvolupament neurològic permanents. El cervell està en procés de construcció fins als 20 anys, però naixem amb totes les neurones que tindrem d’adults no se’n generen de noves. El que passa és que desenvolupem més o menys connexions entre elles, i això és el que marca la diferència i d’això se n’encarrega el procés de mielinització. La mielina es crea a partir del que mengem, el ferro, l’àcid fòlic i les vitamines B12, C i D en són alguns dels més importants. Per tant aquells infants que mengen poc i malament de manera continuada i greu tindran un desenvolupament neurològic més precari que un infant ben alimentat. I Aquest fet pot ser irreversible. Primer aspecte que ens va sorprendre, hem lligat sempre el binomi alimentació saludable a salud general però almenys nosaltres desconeixíem aquesta conseqüència tant important i permanent en el cervell dels nostres fills i filles, cosa que ens hauria d’omplir d’arguments i paciència per intentar que els nostres fills mengin de tot i garantir que tenen una alimentació realment saludable.
Segon element que ens va fer pensar i ens va preocupar molt, com podem garantir una educació de qualitat quan hi ha infants que van a l’escola amb gana? Com podem parlar de nous paradigmes educatius sense incloure en la primera línia de treball garantir un alimentació universal dels 0 als 16 anys com a mínim. Parlem de l’escola com un element equiparador de desigualtats socials, com un element que hauria de suposar un ascensor social per a tots aquells que es troben a la planta soterrani. Però com pot fer-ho sense garantir el més bàsic? Que cap infant passa gana entre les seves parets. Creiem a més que aquest no hauria de ser un servei assistencialista, com per exemple en el millors dels casos es dona en els instituts, que van deixar d’oferir el servei de menjador ja fa uns anys. Els nens que no poden menjar a casa tenen una beca i es queden a menjar a l’institut, la resta marxen a casa. Demanem un servei universal que garanteixi una alimentació sana per a tots els infants de Catalunya, perquè les desigualtats ja seran insalvables si un infant ha passat gana durant un temps prolongat. O Com deia en Tizón l’estat garanteix tractaments pel TDH a tots els nens però no un plat de menjar. Aquest no és l’estat del benestar que volem.