Quan observem els infants a l’escola bressol o a casa, sovint ens crida l’atenció que repeteixen una mateixa acció una vegada i una altra: omplen i buiden una galleda, fan rodar una pilota sense parar, s’amaguen darrere una cortina, o apilen peces fins que cauen.
Lluny de ser simples jocs, aquestes accions repetitives responen al que la psicòloga britànica Chris Athey va descriure com a esquemes d’acció: patrons de pensament i moviment que ajuden els infants a entendre el món i a construir nous aprenentatges.
Què són els esquemes d’acció?
Els esquemes són maneres d’explorar la realitat. Són repeticions d’una mateixa acció que permeten a l’infant experimentar, comprovar hipòtesis i donar sentit al que l’envolta. A través d’aquests patrons, els infants desenvolupen capacitats cognitives, motrius i emocionals, i posen les bases de futurs aprenentatges més complexos.
Per què són importants?
Els esquemes d’acció són el llenguatge natural del joc dels infants. Quan repetim una cançó, llegim un conte preferit o donem oportunitat de tornar a fer una construcció, estem respectant aquesta necessitat de reiteració i consolidació. A més:
- Afavoreixen la concentració i l’autonomia.
- Estimulen la creativitat i la resolució de problemes.
- Donen seguretat, ja que l’infant pot anticipar resultats.
- Creen moments d’interacció amb l’adult, que pot acompanyar sense dirigir.
Esquemes d’acció i competències que es poden potenciar
Quan observem i acompanyem els esquemes d’acció, no només estem respectant la manera natural que té l’infant d’aprendre, sinó que també estem afavorint el desenvolupament de diverses competències en aquesta etapa 0-3 relacionades amb el pensament científic i matemàtic però també amb competències motrius, emocionals i socials.
A continuació llistem alguns dels aprenentatges vinculats als diversos esquemes per tal d’observar l’alt valor educatiu que té la seva realització i com podem acompanyar-los per tal d’extreure’n el màxim aprenentatge per als infants.
1. Esquema de contenció (omplir, buidar, amagar dins-fora)

- Comprensió de la relació dins/fora, inici del pensament lògic.
- Coordinació ull-mà, precisió en els moviments.
- Vivència de seguretat en veure que l’objecte “no desapareix”, base de la permanència de l’objecte.
2. Esquema de transportar (moure objectes d’un lloc a un altre, carregar)
- Força, equilibri i orientació espacial.
- Cooperació (portar junts un objecte), aprendre a esperar i a compartir.
- Planificació i organització (decidir què i on portar).
3. Esquema de posició (fer files, seqüències, ordenar determinats materials)
- Pensament lògic, simetria, seqüències, criteri d’ordre.
- Classificacions, ordenacions, agrupacions, seriacions,…
- Noció d’ordre i temporal (primer, abans, després)
4. Esquema de rotació (girar, rodar, enroscar)
- Descoberta de relacions de causa-efecte.
- Nocions de moviment circular i energia.
- Precisió i força dels dits i del canell.
5. Esquema de trajectòria (llençar, fer lliscar, desplaçar-se amunt i avall)
- Control del moviment i percepció espacial.
- Anticipació (què passarà quan llenci la pilota?).
- Noció de direccionalitat, distància i velocitat.
- Exploració de la gravetat, velocitat, pes,…
6. Esquema de transformació (barrejar, deformar, canviar estats)
- Exploració de materials i de canvis físics (sec/humit, sòlid/líquid).
- Experimentar i inventar noves combinacions.
- Formular hipòtesis o prediccions.
7. Esquema d’embolcall (tapar, embolicar, amagar dins de capes)
- Inici del joc de representació (el que s’amaga pot ser protegit o desaparèixer).
- Seguretat i vinculació (relacionat amb la idea de refugi, de cura).
- Nocions de volum i superfície.
8. Esquema de connexió (ajuntar, separar, enganxar, des/unir objectes)
- Comprendre relacions de part-tot i connexions lògiques.
- Establir vincles simbòlics amb altres.
- Processos i materials que s’uneixen o no, conceptes de força i magnetisme.
Com podem acompanyar-los?
L’educadora té un paper clau: observar i identificar els esquemes que apareixen en els infants i potenciar la seva necessitat d’explorar-los mitjançant escenaris i contextos educatius que ajudin a posar en joc els diversos aprenentatges que comporten els esquemes d’acció, a partir del joc autònom i l’acompanyament i mirada de les educadores en la construcció d’un pensament cada vegada més elaborat. Us proposem llistats de materials que poden acompanyar els processos de realització dels esquemes, enriquint-los i desenvolupant les oportunitats educatives que contenen:
Esquema de contenció
- Galledes, pots transparents, ampolles amb sorra o aigua.
- Caixes de cartró grans on l’infant pugui entrar i sortir.
- Bols i recipients per traspassar amb cullerots.
- Bosses de roba amb objectes dins.
Esquema de transportar
- Bolquets, carretons, cistelles amb nanses.
- Motxilles petites i bosses de roba.
- Caixes amb rodes o capses lleugeres per empènyer.
- Objectes quotidians fàcils de carregar (coixins, blocs de fusta, peces grans).
Esquema de posició
- Animals
- Safates o cistelles de classificació
- Materials naturals com pinyes, pedres, fustes,…
- Materials de construcció
Esquema de rotació
- Rodes, molinets de vent.
- Taps d’enroscar i desenroscar.
- Volants de joguina, pilotes, baldufes.
- Rodets de cuina, cilindres, tubs que girin.
Esquema de trajectòria
- Rampes i tobogans de diferents mides.
- Pilotes de diverses textures i grandàries.
- Cotxes i camions per fer baixar per pendents.
- Cintes penjades, globus, teles lleugeres per llençar a l’aire.
- Circuits de boles.

Esquema de transformació
- Aigua amb recipients per transvasar.
- Sorra, terra, farina, sal i altres materials tous.
- Pasta de sal, fang, plastilina.
- Pintura de dits i esponges.
- Taules de llum amb materials translúcids per veure canvis.
Esquema d’embolcall
- Teles grans, llençols, mocadors, cortines.
- Caixes de cartró i tubs grans on amagar-se.
- Paper de diari, paper de seda o papers grans per embolicar objectes.
- Pots i recipients amb tapes.
- Cistelles amb tapa o cofres petits.
Esquema de connexió
- Peces de construcció que encaixin (Lego Duplo, blocs de fusta amb ranures).
- Cordills, llanes, cintes per fer nusos o lligar.
- Clips, imants, velcro.
- Tubets i connectors.
- Materials naturals: branquetes per ajuntar, pedres que es poden apilar.
Entendre els esquemes d’acció ens ajuda a valorar el joc espontani i a deixar de veure’l com una simple repetició sense sentit. Al contrari: és en aquestes repeticions on es construeixen les primeres bases del pensament lògic, la imaginació i la creativitat.
Acompanyar els infants de 0 a 3 anys vol dir reconèixer la força d’aquestes exploracions i donar-los el temps i l’espai perquè puguin seguir repetint, descobrint i creixent.