Son molts els articles i campanyes que s’han fet per conscienciar del paper de les famílies en els camps de futbol , pistes de bàsquet i d’altres competicions on participen els nostres fills i filles. En aquest article volem qüestionar-nos el paper dels que potser no cridem des de les grades d’una manera ostentosa i no ens sentim interpel·lats per aquestes campanyes pensant que nosaltres no ho fem , no insultem, no cridem, però…
Com acompanyem als nostres fills i filles abans i després de les competicions que tenen?
Potser sense ser-ne conscients ens convertim en entrenadores a l’ombra? Expliquem als nostres infants que han de fer, com han de jugar? Que podrien fer per millorar? Quina tàctica han de seguir?
Els posem pressió sense saber-ho? Mirem la taula de punts, els diem que estan en tal posició i que si guanyen o perden el següent partit pujaran o baixaran de categoria?
Comparem al nostre infant amb d’altres infants? Els fem referència a les habilitats que tenen d’altres, elogiem o critiquem el joc d’altres infants del seu equip? Critiquem als entrenadors o entrenadores, sobre si el fan jugar més o menys, sobre com dirigeix els entrenaments o partits?
I quan acaba el partit, emetem un judici? Encara que sigui amb un molt bé campiona! O estaves una mica distret avui, no t’has esforçat gaire. El judici extern fa que el nostre infant no reflexioni per ell o ella mateixa i esperi a que siguem nosaltres qui ho fem.
Per acompanyar d’una manera positiva als nostres infants, hauríem de pensar primer de tot, que és important de la pràctica d’un esport? L’activitat física, vinculada amb la salut física i mental, la relació amb els iguals amb un entorn diferent de l’escolar que li permet tenir un rol diferent també. Tots els beneficis vinculats al treball en equip, la cerca de resultats pel grup més enllà de la cerca del benefici individual, aprendre a guanyar i a perdre, a esforçar-se entrenant 3 dies a la setmana per potser jugar només uns quants minuts d’un partit.
Doncs si cerquem aquests beneficis, focalitzem-nos en allò que és important i acompanyem-los en la pràctica de l’esport d’una manera positiva. Que podem fer? Revertir el focus de nosaltres vers ells, quan acabi un partit preguntar-li a ell o ella, si senten satisfetes? Si han jugat bé? Quan son més grans els podem preguntar també, si hi ha alguna cosa en la que creuen que han de millorar?
No posem el focus en el marcador final, ja ho fan prou ells sols, ni ho anomenem, sobretot quan son petits. En canvi preguntem, t’ho has passat bé? Has gaudit?
I no ens passem tot el dia comentant el resultat, parlant de jugades, sobre el que ha fet un o l’altre, a moltes famílies es parla més del partit del cap de setmana que de l’escola i del que està aprenent l’infant allà. Quin és el missatge? Que és allò que valorem i creiem que és important? I que passarà quan no aconsegueixi destacar en aquell esport?
No som ni entrenadores, ni àrbitres, som les mares o pares d’uns infants que obtenen uns beneficis increïbles de practicar un esport, doncs siguem-ho de veritat. Deixem que gaudeixin i aprenguin i res més!
