REMOVENT L’ORGANITZACIÓ ESCOLAR: L’EDUCACIÓ A TEMPS COMPLET

Fa un temps que hem començat a escoltar el concepte d’educació a temps complet com a base per a una reforma educativa que contempli aspectes tan cabdals com l’equitat i la qualitat en l’educació.

A partir de pensar una organització escolar que respongui a les necessitats plantejades tant a nivell social, familiar com educatiu, se’ns obre una opció de repensar l’educació i l’escola per poder integrar aquestes necessitats i interessos amb una mirada globalitzadora i àmplia de l’educació que aporti millores significatives a tots nivells, sobretot en l’àmbit de disminuir les desigualtats educatives i en una millora i innovació de les estructures i intervencions educatives.

Per tant, el concepte d’educació a temps complet, no només es centra en una reforma dels criteris d’organització escolar, sinó que aposta fermament per realitzar una reflexió en profunditat sobre el sentit de l’aprenentatge en l’actualitat, tot vinculant les activitats educatives lectives i les no lectives i en interrelació directa amb l’entorn per tal que l’educació traspassi els murs escolars amb una organització i estructuració que doni resposta a la realitat familiar i social de cada territori.

Com bé es diu en l’article sobre els temes educatius del present curs escolar, un repte serà el de l’educació a temps complet per tal de repensar des d’una mirada àmplia i global l’organització escolar donant pas a una equitat educativa real i a un ensenyament i aprenentatge de qualitat. Així mateix, en aquest article, es parla també del repte de la regulació dels menjadors escolars, el qual vinculem amb l’educació a temps complet ja que, amb aquesta proposta, s’aposta per reconsiderar els espais i activitats com l’acollida o el menjador com a espais eminentment educatius, ja que la realitat actual és que aquests serveis complementaris no acaben tenint aquesta consideració i es releguen a un nivell assistencialista i de secundarietat. L’educació a temps complet busca doncs, no tenir unes línies definitòries tan marcades entre horari lectiu i no lectiu, entenent les possibilitats educatives de les activitats extraescolars considerades no formals.

Per resumir de manera més entenedora, l’educació a temps complet es basa en els següents preceptes (basats en l’article del Diari de l’Educació, 10 elements clau per aconseguir una escola a temps complet d’Elena Sintes)

  1. Horari ampli d’obertura del centre escolar. Aquest horari ampli no implica, ans el contrari, que totes les hores d’obertura siguin lectives (és a dir, no estaríem parlant d’una sisena hora) ni que obligatòriament els infants haguessin de romandre en el centre totes les hores d’obertura de l’escola.
  2. Aquest horari ha d’incorporar un espai per dinar, donant un pes educatiu important a aquest servei considerat complementari, tot i que reduint-ne el temps i no fent-lo tan ampli.
  3. Organització flexible dels horaris i calendaris per donar cobertura a una oferta d’activitats més àmplia.
  4. Activitats pedagògiques complementàries: temps de suport addicional, personalització d’aprenentatge a l’alumnat, biblioteca tutoritzada, acompanyament deures,…
  5. Activitats de lleure coordinades i amb una programació coherent i vinculada a la programació curricular, és a dir, projectes educatius on activitats lectives i no lectives estiguin relacionades entre si, formin part d’un mateix marc conceptual i organitzatiu, creant un ambient d’aprenentatge coherent i integrat.
  6. Plantejament d’objectius i itineraris individualitzats entre activitats lectives i no lectives, és a dir, enfocar l’aprenentatge a l’alumne i als seus interessos i necessitats.
  7. Interrelació amb l’entorn per a l’oferta i desenvolupament d’activitats no lectives o de lleure tant dins com fora de l’escola, creant-se una cartera de serveis educatius territorials (poliesportius municipals, centres cívics, escoles de música, entitats de lleure socioeducatiu, etc.).
  8. El programa de cada centre forma part d’un projecte educatiu a temps complet territorial més ampli(municipal, de barri, etc.)
  9. L’organització del temps educatiu es basa en la pregunta “com utilitzem el temps per a fer què” conjugat amb les necessitats i interessos dels alumnes i als aprenentatges.
  10. Aprofita el potencial de la innovació per personalitzar l’oferta a les capacitat i necessitats dels alumnes.

Amb totes aquestes mesures, el que pretén l’educació a temps complet és superar certs reptes educatius i socials plantejats actualment i que es resolen de manera parcial o, simplement, no s’atenen. Per una banda, pretén superar la dicotomia d’educació formal i no formal per tal de no centrar la mirada educativa únicament en l’escola sinó pensar en un sistema educatiu global amb oportunitats dins i fora de l’escola. Així mateix, pretén que les millores i les innovacions educatives no se centrin únicament en el model pedagògic escolar, sinó que abastin la globalitat de l’alumne, vestint un model centrat en ell i en les seves necessitats educatives, per la qual cosa, el debat sobre les jornades escolar (partida o contínua) s’hauria de centrar en aquestes necessitats, atenent també al territori i a les realitats socials i familiars, així com a l’entorn i a les seves possibilitats i oportunitats educatives.

Els beneficis que es deriven de l’educació a temps complet es poden resumir en:

  • Educació integral.
  • Disminució de les desigualtats educatives.
  • Equitat i qualitat.
  • Canalitza interessos i possibilita el canvi de rols socials.
  • Augment de les possibilitats de desenvolupament individual.
  • Coherència i model integral.
  • Centre integrat i interrelacionat amb l’entorn.
  • Creació de xarxes educatives.
  • Adhesió al voltant d’un projecte compartit
Categories:

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Entrades relacionades

SEQÜENCIAR CONTINGUTS I ACTIVITATS EN L’EDUCACIÓ INFANTIL

Així d’entrada, segur que el títol d’aquest post no us ha atret gaire, tot i que segurament és una cosa que realitzeu sovint i que feu de manera intuïtiva, pel coneixement propi de l’etapa i les característiques del desenvolupament dels infants. Com en totes les tasques de programació i avaluació

Llegir més →

LA PRESÈNCIA EN L’EDUCACIÓ INFANTIL

La presencia és un dels elements que influeixen de manera més directa quan estem treballant en l’educació dels infants. Aquest aspecte que tractem, la presència en educació infantil, la vinculem amb la mirada i la paraula, de tal manera que de tots tres elements en puguem anar prenent consciència. Prendre

Llegir més →

HEM D’ENSENYAR RELIGIÓ A LES ESCOLES? article publicat a Protagonistes ja!

Hem d’ensenyar religió a les escoles? Date: 08/01/2021Author: diomiraprotagonistes La Baula proposa no oblidar les dimensions cultural, històrica i artística de la religió, ni perdre el treball de la dimensió transcendent amb els infants, i aposten per parlar del transcendent a l’escola, com un àmbit més de la persona. https://protagonistesja.wordpress.com/2021/01/08/hem-densenyar-religio-a-les-escoles/

Llegir més →

PROGRAMAR LA VIDA QUOTIDIANA

Sovint, la vida quotidiana a les escoles bressol queda relegada de les programacions educatives, centrant-nos en aquelles activitats més “productives” o més “formals”. Dediquem esforços i energia en pensar objectius i continguts d’aquestes activitats que realitzem de 10 a 11 del matí i ens oblidem de la resta de coses

Llegir més →

COM ORGANITZAR EFICAÇMENT UN SERVEI

En aquest post volíem poder apuntar algunes idees de com organitzar eficaçment i racionalment un servei d’atenció a persones. Sovint ens és complicat tenir una organització que ens ajudi en la seva gestió. Hem de tenir en compte que molt sovint la direcció o coordinació del servei és una professional

Llegir més →

DISSENYAR AMBIENTS D’APRENENTATGE

Maria Montessori entenia l’espai d’aprenentatge com: “un ambient d’aprenentatge segur, estructurat i organitzat basat en un profund respecte pels nens i en la comprensió i l’amor docents com a motor de creixement i desenvolupament infantil ” i per això creia fermament que calia tenir extrema cura dels detalls per tal

Llegir més →