ELS VALORS DEL COOPERATIVISME A L’AULA

En motiu del dia internacional del cooperativisme volem fer una reflexió de com els valors i principis cooperatius estan presents a l’aula en forma de nous mètodes d’aprenentatge col·laboratiu on es posa en joc la participació i la cocreació en pro d’un objectiu comú.

Les organitzacions i empreses cooperatives es constitueixen i desenvolupen la seva activitat partint d’uns principis i valors cooperatius que impregnen les seves estructures i el seu desenvolupament.

El model de gestió d’una cooperativa, doncs, es basa en principis i no en la cerca del lucre a qualsevol preu. També es basa en la participació activa dels seus membres i en el compromís amb el territori, cercant i innovant per donar resposta a les necessitats de l’entorn i de les persones que hi viuen per tal de construir una societat millor.

Actualment, ens trobem que aquests principis i valors entren a l’aula en forma de nous mètodes d’ensenyament-aprenentatge, els quals busquen en la participació activa de l’alumnat i en l’intercanvi i cocreació entre iguals noves fonts d’aprenentatge més democràtiques, enriquidores i inclusives.

VALORS DEL COOPERATIVISME

Autoajuda

A través d’aquests mètodes es busca la millora individual i grupal tant en l’assoliment de nous aprenentatges com en aspectes de relació, empatia i connexió emocional amb un mateix i amb ditsabracats-500x375l’altre. El treball cooperatiu no està imprès genèticament, és una habilitat que s’ha d’aprendre. La cooperació porta a l’aprenentatge d’habilitats socials que es posen en evidència treballant amb altres: comunicació, resolució de conflictes, empatia, consens, etc.

Responsabilitat

La feina o tasca compartida implica una assumpció de responsabilitat envers un mateix però i, sobretot, envers la resta del grup, el que comporta entendre com cadascú aporta en benefici del grup i de l’assoliment de l’objectiu o finalitat plantejada. És molt important que cada membre assumeixi aquesta responsabilitat i visualitzi que la resta de l’equip també s’ha de comportar de manera responsable envers el grup i la tasca.

Democràcia

El treball en equip permet posar en joc habilitats i actituds bàsiques en relació als altres en situacions reals per al desenvolupament de la vida comunitària democràtica. Algunes d’aquestes habilidad2_590habilitats socials complexes són: delimitar responsabilitats, assignar-se i distribuir-se càrrecs per a una òptima organització, establir moments de diàleg, intercanvi, resolució de conflictes, negociacions, acords i consensos, ser crític, fomentar l’escolta activa, oferir, demanar i acceptar ajudes, acceptar altres punts de vista o empatitzar per avançar en el treball iniciat. Anant més enllà, el treball en equip també permet als alumnes experimentar la cooperació com a instrument per a la creació de col·lectius de transformació social.

Igualtat/Equitat

Dins del grup hi ha igualtat de tots els membres, entre totes les opinions expressades i en les aportacions al grup. De fet, el treball cooperatiu consisteix en la creació de comunitats on totes i cada una de les persones involucrades se senten reconegudes i amb oportunitats reals de participar i aprendre. Aquests grups parteixen de l’heterogeneïtat com un requisit imprescindible per tal d’establir relacions d’ajuda mútua i on l’aportació al grup es realitza des de les possibilitats i capacitats de cadascú, aprofitant la diversitat per a un enriquiment i contribució des de diferents habilitats i òptiques.

Solidaritat

L’èxit de cada membre de l’equip va lligat a l’èxit de tot l’equip. Això ha de comportar que s’assumeixin responsabilitats no solament envers el propi aprenentatge, sinó també envers el dels clase-ninos2-110913-gettycompanys. La creació d’una interdependència positiva i solidària no és espontània i requereix d’una planificació on es clarifiquin els objectius de l’equip i on es prevegin elements de feedback i reconeixement individual i de grup. És important també, estructurar les interaccions i aportacions al treball grupal per tal de saber sol·licitar ajuda de forma adequada i agrair-la, però també per rebutjar-la, de forma correcta, quan no és necessària.

Categories:

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Entrades relacionades

PROGRAMAR LA VIDA QUOTIDIANA

Sovint, la vida quotidiana a les escoles bressol queda relegada de les programacions educatives, centrant-nos en aquelles activitats més “productives” o més “formals”. Dediquem esforços i energia en pensar objectius i continguts d’aquestes activitats que realitzem de 10 a 11 del matí i ens oblidem de la resta de coses

Llegir més →

COM ORGANITZAR EFICAÇMENT UN SERVEI

En aquest post volíem poder apuntar algunes idees de com organitzar eficaçment i racionalment un servei d’atenció a persones. Sovint ens és complicat tenir una organització que ens ajudi en la seva gestió. Hem de tenir en compte que molt sovint la direcció o coordinació del servei és una professional

Llegir més →

DISSENYAR AMBIENTS D’APRENENTATGE

Maria Montessori entenia l’espai d’aprenentatge com: “un ambient d’aprenentatge segur, estructurat i organitzat basat en un profund respecte pels nens i en la comprensió i l’amor docents com a motor de creixement i desenvolupament infantil ” i per això creia fermament que calia tenir extrema cura dels detalls per tal

Llegir més →

COM IMPLANTAR UNA NOVA METODOLOGIA AL NOSTRE CENTRE

En el serveis d’atenció a les persones existeix un cert debat permanent sobre com millorar i dotar de qualitat les intervencions professionals per tal de poder posar la persona al centre de totes les nostres accions educatives o assistencials. És per això que intentem estar al dia sobre nous mètodes,

Llegir més →

LA MEMÒRIA ANUAL COM A EINA DE MILLORA CONTÍNUA

La memòria anual ens serveix per tenir els espais suficients d’anàlisi i reflexió sobre els fets ocorreguts. Les memòries anuals a les escoles, serveis a la gent gran o centres oberts,  normalment es realitzen al juny/juliol com a acabament de curs, o al desembre com a tancament de l’any. És

Llegir més →

TREURE ELS BOLQUERS

Treure el bolquer i el control d’esfínters no són el mateix. El primer fa referència a l’acció decidida de no posar el bolquer, en canvi el segon va vinculat al desenvolupament maduratiu de cada infant. Controlar el pipi/caca no és un procés d’ensenyament-aprenentatge on l’adult hagi d’ensenyar a l’infant a

Llegir més →