EL VALOR EDUCATIU DE LES ACTIVITATS QUOTIDIANES

A través de les rutines i de l’atenció i cures bàsiques als nens i nenes posem en joc certes capacitats d’autonomia, d’autoconeixement, motrius, de vinculació,… Aquestes capacitats són les essencials per, a través de la seguretat i de l’afectivitat que proporcionen, construir un desenvolupament harmònic de l’infant. Les activitats de la vida quotidiana, els moments i espais dedicats a les rutines i els hàbits, es redimensionen i es doten d’un component altament educatiu a partir del qual es construeix coneixement.

Per tal que aquestes activitats quotidianes siguin significatives educativament, ens referenciem a alguns principis de la pedagogia de Pikler-Lóczy:

Valor de l'activitat autònoma

Deixar fer als nens i nenes, no fer per ells/es el que puguin fer sols. Aquest principi el vinculem amb la flexibilitat i la paciència perquè els infants puguin disposar del temps que necessitin (sense interferir en les dinàmiques i en l’organització de l’escola) per realitzar una rutina. Deixem aquest temps sense interferir perquè els infants provin i ho tornin a provar els cops que els faci falta. Els aprenentatges de qualitat es donen quan s’han realitzat autònomament, quan han après per ells mateixos els recursos i estratègies que necessiten per a assolir-ho. Els podem guiar, pautar, indicar, però no fer-ho per ells i menys si no ens demanen ajuda. Aquests moments poden tenir un valor educatiu molt més alt que no pas altres activitats que tinguem plantejades i que són les que “toquen” fer en aquell moment. Per tant, intentem no donar pressa, esperar i respectar.

Valor d'una relació afectiva privilegiada

Quan les mestres ens relacionem amb els infants hem de fer-ho sempre des del respecte i l’afectivitat. En el moment de les rutines això es tradueix en anticipar i explicar sempre els nostres actes cap a ells (ara anirem a canviar-te el bolquer, pel que t’agafaré en braços), a respectar-los en tot moment i a donar la cura necessària als nostres actes i gestos per crear un vincle i una connexió amb l’infant. Els moments de cura i atenció són els idonis per a crear aquesta relació afectiva ja que ens estem relacionant individualment amb cadascun dels infants. Mirant, tocant, parlant, somrient, acaronant, calmant, establim aquest vincle afectiu que els proporciona la seguretat que estarem presents quan ens necessitin. Aquest vincle també es reforça en la confiança i el respecte que tinguem cap a ells/es. Confiem i respectem que són ells els que saben quan tenen gana i quan no, quan tenen calor o quan tenen son.

Necessitat d'afavorir en l’infant la presa de consciència de si mateix i del seu entorn

Mitjançant l’actuació autònoma i la lliure circulació en l’espai l’infant va prenent consciència de si mateix. En els moments de vida quotidiana, aprèn a reconèixer les seves necessitats vitals, a tenir recursos per satisfer-les i, paulatinament, a cert autodomini i autocontrol en aquests impulsos. Com comentàvem abans, el respecte i confiança cap a l’infant faran que, de manera autònoma, prengui el domini d’ell mateix i dels seus processos.

Desenvolupament del moviment de l’infant autònomament i segons la seva iniciativa

El que s’entén com a motricitat lliure o lliure moviment. Es tracta de no forçar moviments ni postures en els infants petits quan encara no tenen un control real sobre aquesta postura o moviment. Amb això estem afavorint també el respecte cap a ella i l’autoconeixement de les seves pròpies limitacions i de l’esforç per superar-les. És important doncs que en els moments de cura i de rutines no forcem postures en els infants, com per exemple: Si encara no s’aguanta assegut no el posem en una trona per menjar, si el canviador té escales no el forcem a pujar si encara no n’està segur, etc. Així mateix, aprofundim en el que sí saben fer i dominen, demanem-los la seva col·laboració en aquestes activitats de la vida quotidiana i tinguem paciència per esperar la seva iniciativa i participació en les mateixes.

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Entrades relacionades

DISSENYAR AMBIENTS D’APRENENTATGE

Maria Montessori entenia l’espai d’aprenentatge com: “un ambient d’aprenentatge segur, estructurat i organitzat basat en un profund respecte pels nens i en la comprensió i l’amor docents com a motor de creixement i desenvolupament infantil ” i per això creia fermament que calia tenir extrema cura dels detalls per tal

Llegir més →

COM IMPLANTAR UNA NOVA METODOLOGIA AL NOSTRE CENTRE

En el serveis d’atenció a les persones existeix un cert debat permanent sobre com millorar i dotar de qualitat les intervencions professionals per tal de poder posar la persona al centre de totes les nostres accions educatives o assistencials. És per això que intentem estar al dia sobre nous mètodes,

Llegir més →

LA MEMÒRIA ANUAL COM A EINA DE MILLORA CONTÍNUA

La memòria anual ens serveix per tenir els espais suficients d’anàlisi i reflexió sobre els fets ocorreguts. Les memòries anuals a les escoles, serveis a la gent gran o centres oberts,  normalment es realitzen al juny/juliol com a acabament de curs, o al desembre com a tancament de l’any. És

Llegir més →

TREURE ELS BOLQUERS

Treure el bolquer i el control d’esfínters no són el mateix. El primer fa referència a l’acció decidida de no posar el bolquer, en canvi el segon va vinculat al desenvolupament maduratiu de cada infant. Controlar el pipi/caca no és un procés d’ensenyament-aprenentatge on l’adult hagi d’ensenyar a l’infant a

Llegir més →

MATERIALS EDUCATIUS A L’ESCOLA BRESSOL

Els infants tenen una necessitat innata d’explorar el seu entorn i el material que els envolta, a partir d’una interacció entre el seu cos i l’entorn, van adquirint coneixements per al seu desenvolupament. En aquest sentit, els materials educatius constitueixen una font d’estímuls per a l’infant, fomentant la seva necessitat

Llegir més →

CLAUSULES SOCIALS

Durant una mentoria a una empresa que intentava canviar la manera com s’estaven oferint els serveis a la gent gran fins aquell moment, va sorgir el tema de com de difícil és fer canviar els paradigmes encara que sigui una evidència que aquest canvi és a millor. Sovint ens trobem

Llegir més →