A través de les rutines i de l’atenció i cures bàsiques als nens i nenes posem en joc certes capacitats d’autonomia, d’autoconeixement, motrius, de vinculació,… Aquestes capacitats són les essencials per, a través de la seguretat i de l’afectivitat que proporcionen, construir un desenvolupament harmònic de l’infant. Les activitats de la vida quotidiana, els moments i espais dedicats a les rutines i els hàbits, es redimensionen i es doten d’un component altament educatiu a partir del qual es construeix coneixement.
Per tal que aquestes activitats quotidianes siguin significatives educativament, ens referenciem a alguns principis de la pedagogia de Pikler-Lóczy:
Valor de l'activitat autònoma
Deixar fer als nens i nenes, no fer per ells/es el que puguin fer sols. Aquest principi el vinculem amb la flexibilitat i la paciència perquè els infants puguin disposar del temps que necessitin (sense interferir en les dinàmiques i en l’organització de l’escola) per realitzar una rutina. Deixem aquest temps sense interferir perquè els infants provin i ho tornin a provar els cops que els faci falta. Els aprenentatges de qualitat es donen quan s’han realitzat autònomament, quan han après per ells mateixos els recursos i estratègies que necessiten per a assolir-ho. Els podem guiar, pautar, indicar, però no fer-ho per ells i menys si no ens demanen ajuda. Aquests moments poden tenir un valor educatiu molt més alt que no pas altres activitats que tinguem plantejades i que són les que “toquen” fer en aquell moment. Per tant, intentem no donar pressa, esperar i respectar.
Valor d'una relació afectiva privilegiada
Quan les mestres ens relacionem amb els infants hem de fer-ho sempre des del respecte i l’afectivitat. En el moment de les rutines això es tradueix en anticipar i explicar sempre els nostres actes cap a ells (ara anirem a canviar-te el bolquer, pel que t’agafaré en braços), a respectar-los en tot moment i a donar la cura necessària als nostres actes i gestos per crear un vincle i una connexió amb l’infant. Els moments de cura i atenció són els idonis per a crear aquesta relació afectiva ja que ens estem relacionant individualment amb cadascun dels infants. Mirant, tocant, parlant, somrient, acaronant, calmant, establim aquest vincle afectiu que els proporciona la seguretat que estarem presents quan ens necessitin. Aquest vincle també es reforça en la confiança i el respecte que tinguem cap a ells/es. Confiem i respectem que són ells els que saben quan tenen gana i quan no, quan tenen calor o quan tenen son.
Necessitat d'afavorir en l’infant la presa de consciència de si mateix i del seu entorn
Mitjançant l’actuació autònoma i la lliure circulació en l’espai l’infant va prenent consciència de si mateix. En els moments de vida quotidiana, aprèn a reconèixer les seves necessitats vitals, a tenir recursos per satisfer-les i, paulatinament, a cert autodomini i autocontrol en aquests impulsos. Com comentàvem abans, el respecte i confiança cap a l’infant faran que, de manera autònoma, prengui el domini d’ell mateix i dels seus processos.
Desenvolupament del moviment de l’infant autònomament i segons la seva iniciativa
El que s’entén com a motricitat lliure o lliure moviment. Es tracta de no forçar moviments ni postures en els infants petits quan encara no tenen un control real sobre aquesta postura o moviment. Amb això estem afavorint també el respecte cap a ella i l’autoconeixement de les seves pròpies limitacions i de l’esforç per superar-les. És important doncs que en els moments de cura i de rutines no forcem postures en els infants, com per exemple: Si encara no s’aguanta assegut no el posem en una trona per menjar, si el canviador té escales no el forcem a pujar si encara no n’està segur, etc. Així mateix, aprofundim en el que sí saben fer i dominen, demanem-los la seva col·laboració en aquestes activitats de la vida quotidiana i tinguem paciència per esperar la seva iniciativa i participació en les mateixes.
