Anar de colònies amb l’escola és una oportunitat única que posa en valor molta de la feina pedagògica que es fa als centres. Alguns dels avantatges i aspectes positius que aporten les colònies als nostres fills i filles són el poder fomentar la seva autonomia personal ja que afavoreix el començar a tenir cura de les pertinences, a espavilar-se per vestir-se i per afrontar petits reptes que es van plantejant i que ajuden en l’adquisició d’aquesta autonomia. Les colònies permeten també realitzar aprenentatges en entorns naturals, rics i plurals, així com fonamentats en l’educació en el lleure, fer una descoberta diferent de l’entorn i cohesionar el grup classe, coneixent les persones en un altre entorn no tant normatiu com pot ser el centre escolar. Tot plegat fa que les colònies siguin una experiència única, plena d’emocions i amb un component significatiu molt alt.
Ara bé, tots aquests nous estímuls com són l’entorn físic, la manera diferent de relació que s’estableix amb les mestres i companys, els monitors i monitores, les activitats, els diferents temps i espais de les colònies poden suposar un aclaparament per a alguns infants que ho poden acabar vivint de manera negativa i angoixant i no com l’experiència meravellosa que se suposa que hauria de ser. Com podem saber si la nostra filla està preparada per anar de colònies? Primer de tot demanem-li, preguntem-li si vol o no i parlem-ne per veure què es pensa ella que és anar de colònies. Pot pensar que sí hi vol anar, però no ser conscient de tot el que significa o, al contrari, veure-ho amb recel perquè no acaba de dimensionar l’experiència. És important doncs poder anticipar i explicar detingudament què vol dir anar de colònies, on i amb qui hi dormirà, com serà la casa, etc. Si es pot és molt recomanable fer una visita prèvia a la casa de colònies. També cal veure si l’infant ha passat per una experiència similar prèvia i com ho ha viscut. Ha dormit mai a casa dels avis o d’algun tiet? Ha estat bé o ho ha viscut molt malament? És important que previ a anar de colònies la separació entre pares i fill es faci de manera tranquil·la i sense que es generi ansietat.
Un cop tinguem clars aquests primers requisits també cal que observem quin és el nivell d’autonomia del nostre fill, tot i que les mestres acostumen a tenir molt present el nivell maduratiu de cada infant i a acompanyar-lo segons necessiti. Així mateix, si el nostre fill o filla fa servir bolquers a la nit, o xumet, o el que sigui que ens pot fer avergonyir cal parlar-ho amb la mestra del nostre fill per acordar com ho farem i com ho viu el nen per tal que la mestra pugui normalitzar la situació i fer-lo sentir còmode.
Si tot i amb això el nostre fill o filla es nega a anar de colònies l’hem de respectar. Els moments plaents que poden proporcionar les colònies es poden convertir en moments d’angoixa o d’inseguretat i pors i fer que, no només no vulgui tornar a sentir parlar de les colònies en anys, sinó que es facin algunes regressions en les separacions amb els pares, vivint amb ansietat moments que fins llavors no tenien aquest component. Que no hi vulgui anar un any no vol dir que el següent curs no ho vegi diferent. A vegades, el veure com els companys parlen de les experiències viscudes pot fer que, si ja està preparat o preparada, vulgui gaudir d’aquesta vivència tant especial.
