L’aprenentatge de l’anglès a casa nostra, contínua sent l’eterna assignatura pendent per a la majoria de catalans. En una societat on s’entenen i es parlen com a mínim dos idiomes, perquè costa tant introduir-ne un tercer com pot ser l’anglès?
D’inici podríem trobar un tancament cultural sistemàtic contra tot allò que ens és forà, com a forma de reivindicar la pròpia identitat col·lectiva, fet que crea un pòsit d’aversió que, sovint, també creiem endevinar en els infants i que ens condiciona de partida en el seu ensenyament.
Això fa que el nivell d’exigència se situï en un baix llindar on no s’espera que l’aprenentatge d’un altre idioma pugui ser de l’interès dels infants i per fer-lo més atractiu en reduïm l’esforç i intentem convertir el seu aprenentatge en un joc, memoritzant cançons que amb prou feines entenen, dibuixant, pintant i retallant. És com si ens haguéssim de fer perdonar i posar-los-ho tot molt i molt fàcil malgrat el resultat sigui que els ho estem posant difícil per acabar aprenent aquest idioma.
En l’aprenentatge d’una llengua estrangera, com és el cas de l’anglès, partim també d’unes determinades creences com és el factor edat de l’aprenentatge on es diu que quan més petits, els infants tenen més capacitats per a aquest aprenentatge que no pas infants més grans i, sobretot, que els adults.
Com qualsevol creença, però, la idea de la superioritat dels infants en l’aprenentatge de llengües estrangeres es basa en percepcions poc crítiques i analítiques. Principalment, es basa en una extrapolació del procés d’adquisició de la primera llengua al procés d’adquisició de les llengües estrangeres sense abordar altres factors com el context o la motivació que poden diferenciar l’aprenentatge de la llengua primera o materna (o d’una segona llengua en un marc natural), de l’aprenentatge d’una llengua estrangera en un context aliè, formal i limitat en un marc escolar.
En aquest sentit, doncs, podem afirmar que és cert que les capacitats per a l’aprenentatge d’idiomes, en general, estan especialment desenvolupades en edats primerenques, però, per tal que aquest aprenentatge sigui efectiu, s’ha de donar des d’un àmbit de quotidianitat, naturalitat i amb un element de “necessitat” com a imprescindible que és el qual acaba motivant, finalment, el seu aprenentatge. Si “necessitem” i estem exposats constantment en la nostra vida quotidiana a una nova llengua l’aprendrem amb més facilitat i rapidesa. És per això que els infants immigrants aprenen abans i millor que els adults la llengua del país d’acollida però, quan es tracta d’un idioma no necessari en la vida diària del lloc on es viu, com és el cas de l’anglès a casa nostra, el seu nivell d’aprenentatge és igual per als infants tant siguin immigrants com no, malgrat, aquests últims hagin après amb molta facilitat el català i/o el castellà en un curt període de temps.
En aquest sentit doncs, es fa imprescindible introduir l’element de “necessitat” en l’aprenentatge de l’anglès, considerant-lo com un mitjà i no com una finalitat en si mateix. És a dir, cal pensar en l’aprenentatge de l’anglès no com una finalitat on cal acabar adquirint-ne el seu coneixement, sinó com a un instrument o recurs que n’ha de motivar el seu desenvolupament. Quan parlem en anglès a les aules ho vivim com un artifici o un fer comèdia ja que, en realitat, no tenim la “necessitat” d’utilitzar-lo per a comunicar-nos i se’ns fa estrany i forçat.
Els corrents d’ensenyament de l’anglès busquen reproduir a classe el procés que fa un infant en l’aprenentatge de la seva primera llengua. Pel que hem anat veient, l’aprenentatge d’una primera llengua o llengua materna no es pot assimilar a l’aprenentatge d’una segona o tercera sense el factor de quotidianitat i “necessitat” que ens porta indefectiblement a l’aprenentatge del que serà el nostre idioma, sinó que, a més, cal tenir present que la primera llengua d’una persona en determina les seves estructures de pensament, per la qual cosa, és a partir d’aquí que es construeixen els següents aprenentatges.
Alguns d’aquests corrents d’ensenyament, entre d’altres principis, neguen la possibilitat de traducció de conceptes a la pròpia llengua i n’eviten i en neguen el seu ús a classe. Vulguem o no, els infants pensen, raonen i s’estructuren el pensament segons la seva llengua materna i negar aquesta evidència en l’aprenentatge de nous idiomes en dificulta el resultat i el poder construir coneixement, significats i ponts d’unió entre ambdós aprenentatges.
Vistes les complexitats de l’aprenentatge d’una llengua estrangera a casa nostra, cal poder pensar en noves estratègies. Una proposta interessant en aquest sentit és poder impartir determinades àrees en anglès per a fer d’aquesta llengua un mitjà i una necessitat per comunicar-nos-hi. Ara bé, per desenvolupar aquests projectes calen, primerament, docents preparats per impartir determinades matèries en anglès d’una manera òptima, dominant ambdues àrees, i també cal estar disposats a afavorir l’anglès en detriment del català a les aules.
