Passats els primers dies on segurament hem passat per diversos estats anímics, anem intentant crear una rutina amb els més petits, que ens ajudi a estar tots bé. No podem fer altra cosa que quedar-nos a casa amb ells, per responsabilitat i compromís social.
Alguns haureu començat els primers dies amb molta energia i ganes de fer coses, ens han dit que el millor és que estiguin entretinguts, però potser mantenir-se actiu i amb energia per fer mil i una activitats a vegades ha estat incompatible amb teletreballar, o amb sentir por davant del desconegut. Intentaré donar-vos algunes claus que espero us ajudin a estar millor amb els vostres fills i filles. És cert que en general una certa planificació ajuda a als infants a preveure què farem al llarg del dia i això els dona tranquil·litat. També per nosaltres per poder organitzar les diferents tasques que hem de fer com adults i veure com les podrem encaixar millor, quin tipus d’activitats podran ser compatibles amb les d’adults i els infants. També ens permet planificar diferents tipus d’activitats i combinar les que requereixen de concentració i silenci amb les de moviment i soroll. Podem fer quadres i penjar-los a la nevera o bé parlar-ne al matí i decidir-ho plegats. Les xarxes enseguida ens han ofert mil i una idees per fer coses amb els petits, que ni que això anés per llarg ens acabaríem. Per tant la cosa no va tant d’idees com de com estem nosaltres. Sempre arribem al mateix punt quan parlem de maternitat, paternitat i criança, ara a jornada complerta.
Que fer amb els infants és la part senzilla de l’equació, el realment difícil és com fer-ho…?
Vosaltres heu d’estar tranquils, serens i transmetreu la seguretat que “tot anirà bé” que enmarquem als arcs de Sant Martí als vostres fills i filles. Tot anirà bé a casa si som capaços de que vagi bé dins de cadascun. Per tant penseu què necessiteu primer vosaltres per estar bé. Llegir? Fer exercici a casa? 10 minuts de silenci tancats a la vostra habitació. Feu-ho! Prioritzeu-vos perquè és la única eina que teniu perquè els infants també estiguin bé i tranquils. Segon, aïlleu-vos una mica de les xarxes socials i centreu-vos en vosaltres, en casa vostra. Podeu sentir-vos pressionats quan veieu el munt de coses xules, creatives que fan d’altres i vosaltres no sabeu ni per on començar amb el rotllo de paper de vàter que altres han convertit en una obra d’art. Vosaltres heu perdut els nervis, heu cridat cada dia als vostres fills, mentre d’altres pinten mandales amb mirada amorosa i penseu que sou la pitjor mare o pare del món. Si no us ajuden, si us fan sentir malament apagueu les xarxes. Torneu a la cova i penseu en vosaltres i els vostres. Cada família és un món i per això en aquest moment que ens tenim només a nosaltres entre les quatre parets de casa nostra, marquem les nostres regles del joc. Planificar ajuda, però si a nosaltres no ens va bé, no ho hem de fer. Menys regles a complir, menys conflictes assegurats. Siguem laxes amb nosaltres, amb tots, amb les regles que ens hem imposat, si els nens volen anar tot el dia en pijama no és important, ens canviarem de pijama abans d’anar a dormir. Passeu de les 100 regles diàries que segurament tenim a casa, a 10, les bàsiques, les realment importants i relaxem-nos.
Sino t’agrada fer treballs manuals, no en facis, no estàs obligada, no has de demostrar res a ningú, no seràs pitjor mare. Intentar ser qui no ets afegeix tensió a una situació ja de per si prou complicada, trobeu junts allò que us agrada fer junts. Si tu t’ho passes bé, ells estaran bé, sigui amb el que sigui. Ara més que mai som un equip, tampoc cal que els adults carreguem sols el pes de la situació intentant crear un món màgic pels nostres fills pensant que així els protegim de l’exterior. Som un equip i tots hem de col·laborar, participar i ocupar el nostre lloc com a membres de l’equip. Veureu com fins als més petits us sorprenen , confieu en ells i elles. La setmana vinent, lliçons de confinament que ens podem emportar per la vida…
