Fa unes setmanes escrivíem sobre la necessitat d’entendre que els sentiments d’ira , o sigui quan ens enfadem, no depèn del comportament dels nostres fills i filles, sino d’un mateix.
Això que ja és complexe per si sol d’entendre i acceptar, perquè sempre ens han educat dient que el que fan els altres és el que ens fa enfadar. També ve acompanyat de la pregunta, i com controlo la meva ira? Com puc no enfadar-me? Us donem algunes pistes que us poden ajudar a començar a canviar les vostres reaccions físiques i per tant també els vostres sentiments.
SI sents que actues per impuls, cridar, donar un cop a un objecte o inclús al teu propi fill, pensa en una tècnica que et limiti que el teu ressort intern s’activi. Primer sempre és l’emoció expressada en efectes físics, calor, les galtes vermelles, alguna cosa que et puja de l’estómac cap a la gola, si identifiques aquests elements podràs frenar l’impuls d’immediatesa que ens fa actuar com no volem fer-ho. Per tant observa’t les properes vegades que t’enfadis i intenta descriure els símptomes físics de la teva ira.
Sovint ens enfadem quan no aconseguim que els nostres fills i filles facin el que volem, el que els hi estem demanant, perquè ho repetit 5 vegades i continuen sense fer-te cas. La tècnica més utilitzada és el xantatge, si tu no fas el que jo et demano, jo faré quelcom que a tu no t’agradarà. Aquesta tècnica és molt curtplacista, el dia que vegin que no compleixes les amenaces deixarà de tenir efecte. O bé els haurem acostumat a fer el que volem només sota amenaça, no perquè entén que allò que li estem demanant. A vegades la ira apareix quan sentim que no ens en sortim amb el nostre propòsit, que els nostres fills no ens fan cas. Aquesta és una ira reactiva, ens posa en defensa , amb els nostres fills no hem d’emprendre batalles de guanyador i perdedor, tampoc hem de supeditar el nostre sentiment d’autoritat i per tant d’autoestima a ells. És important expressar el que sents als teus fills i filles, si estàs cansat i per tant amb les bateries descarregades per gestionar els conflictes avisa’ls quan vegis que el conflicte pot anar a més. Pots expressar que estàs trista, enfadada, nerviosa, que a vegades ets sents incapaç de gestionar les baralles entre germans. Sobretot és important parar i pensar, no actuar per impulsos, si ets de les que creus que saltes moltes vegades i et costa, et recomanem fer 10 min de meditació al dia. Practicaràs com relaxar la teva ment i el teu cos i observar-te i et servirà moltíssim per quan ho necessitis amb els teus fills i filles.
Una altra de les tècniques molt útil és l’humor, per gestionar les situacions de tensió , quan tenen malestars i no saben expressar-lo i ens l’acaben mostrant de la pitjor manera i acabem enfadades nosaltres també,. Amb sentit de l’humor, a través d’un joc, imitant veus o personatges, els ajudem a sortir de la situació i prendre distància i l’enuig disminueix com un suflé. Aprendre a respirar, és fonamental, si, a respirar, fer 10 respiracions profundes quan estàs enmig del conflicte, t’ajudarà a destensar el cos, que és el pas previ per les reaccions immediates amb agressivitat, com cridar. Segon et donarà temps per pensar, si cal marxa i torna a la situació, no deixis que sigui l’enuig qui et governi , sigues tu mateix i pren-te el teu temps per saber que has de fer. Pren distància de la situació, a vegades ens sembla que allò que fan els nostres fills és fatal i actuem i com si realment fos molt important , quan en realitat els conflictes acostumen a ser per futileses que no tenen major importància, per tant allunya’t de la situació i valora les conseqüències dels fets, de tots, dels actes de la teva filla i de les teves respostes.
