BLOG

ZONA EXTERIOR, PATI I JARDÍ

Comptar amb un espai exterior correctament planificat i organitzat ens garanteix poder oferir als infants experiències educatives de qualitat al fomentar la relació amb l’entorn i la natura, l’expressió corporal i motriu més àmplia i l’experimentació amb materials i espais diferents als habituals.

La concepció del pati i espai exterior és la d’un lloc agradable, estimulant i amb elements que aportin aquest grau de curiositat a l’infant que el convidin a explorar i investigar. Fugir d’un espai gris i generalment de ciment i/o cautxú per crear un espai viu en tots els sentits: que dóna vida i cabuda a l’instint natural de l’infant d’explorar i jugar i alhora que acosti als infants a l’aire lliure reconnectant-los amb la natura.

En la primera infància, l’aprenentatge té un fort component sensoriomotriu: movent-se, sentint, manipulant, investigant … s’assimila la realitat, es fa pròpia i es realitzen avenços en el desenvolupament.

Un espai dotat d’elements adequats, la mateixa necessitat i el plaer que senten els infants en posar en moviment el seu cos a l’aire lliure, en un ambient afectiu adequat, pot ser una bona manera de garantir un equilibrat i sa desenvolupament psicomotor.

Un espai exterior ben estructurat ha de brindar ocasions per estar a prop o lluny dels adults, per jugar en gran grup, petit grup o aïlladament si es prefereix.

També pot oferir elements i experiències que aportaran vivències molt gratificants, com pot ser l’observació d’insectes o altres animals, l’observació de fenòmens naturals (pluja, neu, vent …), el joc amb fang i aigua, i un infinitat més d’experiències que són impossibles o molt complexes a l’interior, a més de produir-se fora del seu context natural.

L’observació sistemàtica, l’experimentació i intervenció sobre els elements i successos de l’espai exterior, afavorirà la formulació d’interrogants i hipòtesis que posen en camí, a nens i nenes, de descobrir les interdependències existents.

El pati pot ser un lloc idoni on comprendre, a petita escala, la relació i dependència constants entre el sistema social i el sistema natural.

Conceptes com a espai-temps, diversitat, canvi, organització i interacció, poden començar-se a elaborar a través d’unes vivències riques en l’espai escolar i la seva corresponent reflexió, intercanvi de punts de vista, representació i reelaboració.

 EL TEMPS DEL PATI

Veiem necessari replantejar-nos el concepte esbarjo amb el seu temps limitat, per arribar a una concepció de pati com a lloc de treball, observació, joc i activitats variades, per tant, amb possibilitats a desenvolupar en el temps d’una manera diversa.Cal partir de certes premisses i criteris a l’hora d’organitzar el temps d’estada a lloc concret, en aquest cas el pati:

  • Cada infant és únic: caldrà respondre a les necessitats i ritmes maduratius de cada edat i grup de nens i nenes en concret.
  • La producció no és el més important sinó el procés: cal sempre un temps per adequar-se, per experimentar de forma autònoma i poder abastar processos que portin a conclusions; és a dir permetre el temps suficient d’estada per començar alguna cosa, acabar-la i poder canviar d’activitat.
  • L’esbarjo no és mitja hora: organitzar el ritme dels diferents grups per treure el major i més equilibrat partit a les possibilitats de què disposem. Fugint de clixés d’horaris estereotipats, podrem donar cabuda a l’ús del pati de forma independent per a un grup, o compartint la seva utilització diferents grups a l’hora.
  • Adequar a les diferents èpoques i situacions climàtiques l’ús d’aquest espai: Escurçant i allargant el temps d’estada, i permetent als nens i nenes la percepció de determinats elements i situacions.
  • Necessiten temps: donar temps a cada activitat i al canvi d’una a una altra. Si observem l’activitat infantil, podem percebre senyals quan decau l’interès, aquest seria el moment d’introduir variants, plantejar la recollida de materials, proposar noves accions … perquè coincideixin majoritàriament amb els seus interessos.
EQUIPAMENTS I MATERIALS

L’equipament i els materials del pati poden ser molt variats, tot i que prioritzant materials naturals per connectar amb l’entorn i la natura de manera global.Convé recordar que tant l’equipament com en la seva instal·lació s’ha de cuidar especialment la seguretat, per la qual cosa caldrà estudiar els materials més adequats per a cada espai, el disseny i l’altura dels mateix. Per exemple, no es pot instal·lar una estructura de moviment si no es compta amb un sòl tou ja que les caigudes dels nens serien molt perilloses. Igualment, encara que els pneumàtics ofereixen una infinitat de possibilitats, és imprescindible que en la seva instal·lació s’ancorin bé a terra.Com a criteris generals apuntem:

  • Han de tenir forma harmoniosa.
  • Han de ser forts i resistents.
  • Han de revestir seguretat, no tenir arestes perilloses, estelles …
  • Han d’estar ben construïdes i conservades.
  • Han de tenir una mida proporcionada a l’espai on està ubicat.
  • No han de tenir racons ni cavitats que comportin perill per als més petits.
CONCEPCIÓ DE L'ESPAI

Primerament, hem de tenir en compte diversos elements en el disseny, organització i distribució de l’espai exterior:

  • Disposar de sòl variat, segons la zona; paviment, suro, sorra, turons.
  • Tenir un espai cobert per a èpoques de pluja.
  • Disposar d’un espai amb sol i ombra.
  • Lloc per emmagatzemar el material de l’exterior.
  • Drenatge suficient per evitar massa bassals.
  • Un espai ampli i amb fàcil accés des de l’aula.

L’espai exterior hauria de poder comptar amb plantes i arbres que puguin servir per delimitar zones, per a crear ombres i racons arrecerats i també per a fomentar la sensació d’un espai natural ple de vida.

Per proporcionar-li un sentit educatiu al pati, establim diferents zones clarament delimitades, on es poden dur a terme diverses activitats amb caràcter dirigit o lliure. Les zones d’activitat són:

  • Zona de moviment: Aquesta zona ha de ser prou àmplia perquè els nens i nenes puguin moure’s de manera lliure i autònoma per l’espai. Ha de disposar de materials que afavoreixin l’aprenentatge i la consolidació de les seves habilitats motrius i de desplaçament. La zona de moviment contindrà: rampes, jocs d’equilibri, materials per grimpar, circuits, túnels, caixes i materials com cordes, cons, pilotes, etc.

  • Zona de relaxació i trobada: Cal que a l’espai exterior es disposi d’un lloc tranquil i relaxat per conversar, descansar, observar i compartir i perquè els infants puguin trobar tranquil·litat i allunyar-se, si així ho desitgen, dels espais més moguts i sorollosos. Aquest espai tindrà bancs o taulons de fusta, gespa natural o artificial, coixins, hamaques, catifes o mantes,…

  • Zona de joc simbòlic: Específicament, tindrem racons de joc simbòlic també al jardí per desenvolupar els objectius i capacitats de l’ambient. Podem tenir elements fixos com una cuineta i / o una caseta i tenir diversos racons que podem disposar al llarg del curs segons interessos i motivació dels nens.

  • Zona dels mini mons: Es tracta de crear mini mons on desenvolupar un joc simbòlic a través de figures d’acció com animals, cotxes, casetes, carreteres, ciutats, etc.

  • Zona musical i de representació: Tindrem materials d’aquest ambient al jardí ja que l’exploració de materials sonors i de representació en un ambient obert facilita la llibertat d’exploració i desenvolupament de la pròpia activitat.

  • Zona científica-matemàtica: L’espai exterior ens permet poder treballar conceptes científics i matemàtics amb elements que no tenen cabuda a l’interior i poder experimentar àmpliament amb ells. Podem incorporar una balança feta amb materials reciclats, pesos de fusta i altres materials, un sorral amb suficient material per a experimentar i jugar amb la sorra, circuits de transvasament d’aigua o materials petits, peces i elements grans de construcció, etc.

  • Zona d’hort: On poder plantar, olorar, observar i recollir plantes i verdures.

Compartir