TREURE ELS BOLQUERS

Treure el bolquer i el control d’esfínters no són el mateix. El primer fa referència a l’acció decidida de no posar el bolquer, en canvi el segon va vinculat al desenvolupament maduratiu de cada infant. Controlar el pipi/caca no és un procés d’ensenyament-aprenentatge on l’adult hagi d’ensenyar a l’infant a fer-ho, sinó que el paper de pares, mares i educadores es basa en observar, acompanyar, proporcionar seguretat i facilitar l’ambient, tot des del respecte.

Algunes consideracions prèvies que podem tenir presents i que ens facilitaran el procés són les següents. Els infants cap als 12-18 mesos comencen a adquirir la consciència entorn el pipi i la caca, però no és fins als 2 anys i mig o 3 que la gran majoria comencen a presentar les senyals bàsiques necessàries per iniciar el procés de la retirada, explicades més endavant.

Quan els adults intentem treure el bolquer abans que l’infant estigui preparat, acabem per ser nosaltres els qui hem de controlar els esfínters del nostre infant: corrent darrera seu amb l’orinal a la mà, preguntant-li constantment si en té ganes, tocant-li els pantalons per veure si va moll, etc. Ja que no és un procés que depengui de nosaltres ni es pugui accelerar segons la nostra conveniència.

SENYALS BÀSIQUES PER PODER INICIAR LA RETIRADA DE BOLQUERS

HI ha algunes senyals que ens poden ajudar a saber si el nostre fill o filla està preparat:

  • Domini del llenguatge i expressió oral.
  • Parla en primera persona: diu “jo” i “meu”.
  • Ens diu quan s’ha fet pipi o caca, ho sap reconèixer i no li agrada portar el bolquer brut.
  • Es treu el bolquer ell sol.
  • Sap desvestir-se sol, sap abaixar-se els pantalons.
  • En general li agrada fer coses per ell/a mateixa, busca l’autonomia amb moltes coses de la vida diària.
  • Major control d’esfínters, que aguanti més hores seguides sense el bolquer tant mullat.
  • S’amaga o busca un racó a l’hora de fer pipi o caca al bolquer.

Hi ha infants que ells mateixos es treuen els bolquers i inclús poden verbalitzar que ja no volen portar-ne més. Per tant aquí ho tindrem fàcil, la senyal serà inequívoca.

D’altres que potser tenen inseguretats i que tot i estar preparats fisiològicament, tenen pors al desconegut, a fer-se pipi a sobre i mullar-se, a perdre el control sobre aquestes accions, etc. Per això és tant important observar als nostres infants, veure quina relació tenen amb els bolquers i amb el pipi i la caca i estar amatents a les possibles senyals que ens mostrin.

El procés de la caca pot ser més dificultós que el del pipí, i això cal tenir-ho en compte i no posar els dos processos per igual. Si t’aguantes el pipí se t’acabarà escapant un moment o altre, però no passa igual amb la caca, ja que si te l’aguantes et restrenys i després encara et costarà més fer-la, com un peix que es mossega la cua. Hi ha teories freudianes que defensen que els infants senten la caca com part d’ell mateix i, per tant, els costa més de deixar anar. Sigui com sigui, cal poder detectar per quin motiu l’infant s’aguanta la caca: vol continuar fent-la en el bolquer, no se sent segur fent-la a l’orinal… i si cal adaptarem les nostres actuacions per tal que l’infant es pugui anar sentin còmode amb el procés. En aquest sentit, és preferible posar-li el bolquer per a fer la caca, si és el que vol, i després treure-li que no pas que se l’aguanti i acabi amb un restrenyiment secundari, que és com s’anomena quan els mateixos infants es retenen la caca. Això no vol dir que no haguem de continuar treballant per tal que l’infant pugui acabar fent la caca a l’orinal o bé a l’inodor.

Cal també poder diferenciar entre la nit i el dia, entenent que durant el son, el control del pipí no s’assoleix de manera fisiològica fins al voltant dels cinc anys. Com dèiem abans, però, cada infant és únic i segurament trobarem nenes i nens que al treure els bolquers de dia es lleven sempre al matí amb els bolquers secs o d’altres que fins més endavant es lleven sempre mullats. No passa res. L’enuresi nocturna que és la micció involuntària durant la nit, no es considera com a tal fins a partir dels sis anys d’edat i depenent del cas particular de cada infant. Per tant, l’ús de bolquers durant la nit o en els moments de migdiada es pot allargar segons anem observant, escoltant l’infant i tenint en compte els seus processos personals.

CREENCES I MITES FALSOS SOBRE TREURE ELS BOLQUERS

  • l’edat de retirada dels bolquers és als dos anys: com qualsevol procés fisiològic que, a més, té un alt component emocional, és individual. És a dir, depèn de cada individu. En aquest sentit podem veure infants que decideixen treure’s els bolquers als 19 mesos i d’altres que fins als tres anys i mig encara els volen portar.
  • S’han de retirar els bolquers: retirar els bolquers implica que som els adults els que decidim treure’ls als infants i que, per tant, qui controlem el procés. El nostre paper ha de ser el d’observar, proposar i acompanyar ja que no depèn de nosaltres.
  • S’han de treure els bolquers pel bon temps: Això es diu pel fet que amb el bon temps es porta menys roba i és més fàcil de treure i posar que a l’hivern. Però sempre es diu pel benefici de l’adult i no perquè els infants amb el bon temps estiguin més i millor preparats que en una altra època.
  • Un cop els traiem ja no podem tornar enrere: Depèn. Pot ser que haguem mal interpretat les senyals i que el nostre fill o filla estigui patint sense el bolquer o que hagi tingut alguna mala experiència. Cal poder reconèixer si ens hem equivocat i fer marxa enrere per un temps fins que veiem que ho podem tornar a provar o la nostra filla o fill ens ho demana. A vegades cal retrocedir per poder avançar!!

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Entrades relacionades

DISSENYAR AMBIENTS D’APRENENTATGE

Maria Montessori entenia l’espai d’aprenentatge com: “un ambient d’aprenentatge segur, estructurat i organitzat basat en un profund respecte pels nens i en la comprensió i l’amor docents com a motor de creixement i desenvolupament infantil ” i per això creia fermament que calia tenir extrema cura dels detalls per tal

Llegir més →

COM IMPLANTAR UNA NOVA METODOLOGIA AL NOSTRE CENTRE

En el serveis d’atenció a les persones existeix un cert debat permanent sobre com millorar i dotar de qualitat les intervencions professionals per tal de poder posar la persona al centre de totes les nostres accions educatives o assistencials. És per això que intentem estar al dia sobre nous mètodes,

Llegir més →

LA MEMÒRIA ANUAL COM A EINA DE MILLORA CONTÍNUA

La memòria anual ens serveix per tenir els espais suficients d’anàlisi i reflexió sobre els fets ocorreguts. Les memòries anuals a les escoles, serveis a la gent gran o centres oberts,  normalment es realitzen al juny/juliol com a acabament de curs, o al desembre com a tancament de l’any. És

Llegir més →

MATERIALS EDUCATIUS A L’ESCOLA BRESSOL

Els infants tenen una necessitat innata d’explorar el seu entorn i el material que els envolta, a partir d’una interacció entre el seu cos i l’entorn, van adquirint coneixements per al seu desenvolupament. En aquest sentit, els materials educatius constitueixen una font d’estímuls per a l’infant, fomentant la seva necessitat

Llegir més →

CLAUSULES SOCIALS

Durant una mentoria a una empresa que intentava canviar la manera com s’estaven oferint els serveis a la gent gran fins aquell moment, va sorgir el tema de com de difícil és fer canviar els paradigmes encara que sigui una evidència que aquest canvi és a millor. Sovint ens trobem

Llegir més →

DOCUMENTAR A L’ESCOLA BRESSOL

Documentar significa visibilitzar i posar en valor la tasca educativa i els processos d’aprenentatge dels infants. Així mateix, és un recurs que ens permet avaluar i repensar la nostra tasca educativa alhora que també en permet comunicar i transmetre una cultura d’escola i una visió determinada d’infant i d’educació. Aquesta

Llegir més →