PROGRAMAR LA VIDA QUOTIDIANA

Sovint, la vida quotidiana a les escoles bressol queda relegada de les programacions educatives, centrant-nos en aquelles activitats més “productives” o més “formals”. Dediquem esforços i energia en pensar objectius i continguts d’aquestes activitats que realitzem de 10 a 11 del matí i ens oblidem de la resta de coses que passen en les altres hores que els infants estan a l’escola.

Afortunadament, aquesta tendència va canviant i cada cop més les escoles estan començant a reivindicar les activitats de vida quotidiana com a element central del projecte educatiu i les estan col·locant en el lloc que els hi pertoca com a recurs educatiu amb gran potencial i significat. Ara bé, passar d’atorgar-los la importància que tenen a programar-les en funció del currículum és un fet que ens costa. Segurament, perquè vulguem o no, tenim el xip d’associar programació a activitats més formals i perquè la dimensió de la vida quotidiana és tan gran que se’ns fa un món posar-nos-hi al davant i començar a desgranar els objectius i els continguts que podem treballar en cada activitat de la vida diària.

Amb aquest post us volem proposar una aproximació a la programació de la vida quotidiana d’una manera més conceptual perquè el que trobem més interessant de poder-la programar és precisament prendre consciència del potencial que tenen aquestes activitats i de com podem enriquir-les i plantejar-les de tal manera que multipliquem per cent les seves possibilitats educatives i d’aprenentatge.

Si pensem en la vida quotidiana com a vida, amb totes les seves dimensions i possibilitats no se’ns acut res més educatiu, ric i significatiu per als infants. I és des d’aquesta idea que us proposem que feu aquesta reflexió i exercici de programació.

Primerament, pensem, què és la vida quotidiana a l’escola bressol? Quines activitats hi englobaríem? Segurament, d’entrada, pensarem en totes aquelles activitats d’higiene, alimentació i cura, però també podríem incloure aquelles activitats relacionals i de vincle com les acollides i els comiats, les converses informals, els rituals o activitats d’endreça i ordre.

El primer doncs, seria poder identificar aquestes activitats que conformen la vida diària a l’escola i que acaben suposant el gran gruix de la jornada dels infants.

Un cop feta aquesta identificació, mirem-les i observem-les una a una, intentant adonar-nos de les seves possibilitats i del què treballem en cadascuna d’elles. Aquesta lectura la podem fer pensant en les tres àrees d’aprenentatge, de tal manera que en puguem globalitzar el contingut. Us posem un exemple per si, a partir del mateix, us animeu a reflexionar sobre totes les dimensions i activitats de la vida quotidiana:

ACTIVITATS VIDA QUOTIDIANA
ÀREA DESCOBERTA D’UN MATEIX I DELS ALTRES
ÀREA DESCOBERTA DE L’ENTORN
ÀREA COMUNICACIÓ I LLENGUATGES
Rentar mans i cara
Parts del cos: mans, dits, parts de la cara
Sensació de brut/net
Reconeixement brut/net en si mateix/a o en l’altre
Coordinació eixugar mans i cara
Desplaçament a l’espai d’higiene
Aigua calenta/freda
Pressió de l’aigua fort/fluix
Propietats de l’aigua
Diferència sec/moll
Tacte tovallola suau/rugós
Coneixement i domini de l’espai d’higiene
Llenguatge específic: net/brut, aigua, aixeta, tovallola, sec, moll, etc.
Conversa sobre l’acte de netejar-se
Conversa sobre l’aigua

Aquest exemple, ens serveix per adonar-nos de totes les possibilitats que tenen les activitats de la vida diària, de com en son de globalitzades i de com l’aprenentatge es pot fer de la manera més significativa possible.

Aquest exercici que us hem proposat també el podem fer a la inversa. És a dir, pensar tots els continguts educatius del currículum i vincular-los a aquestes activitats. Sigui com sigui, el que és important és poder prendre consciència de tot el que estem treballant quan fem les rutines a l’escola i de com podem millorar-les per tal que siguin el màxim de riques i significatives per als infants. Si quan rentem mans i cara no tenim integrades totes aquestes possibilitats, segurament l’activitat resultarà més pobra per a l’infant i l’haurem privat de totes les possibilitats que contenen.

Com hem anat veient, les activitats de vida quotidiana a l’escola, per si soles, ja tenen un alt component educatiu. Però, si ho volguéssim, encara podríem multiplicar les seves possibilitats. Posem per cas que a l’escola us heu proposat treballar més en profunditat les matemàtiques o la música o els elements psicomotrius,… la vida quotidiana és la gran aliada per tal que aquests continguts esdevinguin transversals i es puguin desenvolupar de manera global i significativa al llarg de la jornada a partir d’introduir-los en aquestes activitats (de manera significativa i natural). Per exemple, seguint amb l’activitat de rentat de mans i cara, podem comptar els passos fins a l’espai d’higiene, podem identificar els colors de les tovalloles, podem introduir l’ordre de qui ha estat el primer que s’ha rentat les mans, qui el segon, qui l’últim,… podem marcar l’activitat amb una cançó determinada, podem proposar que els infants segueixin un ritme mentre es freguen les mans, que escoltin el soroll de l’aigua… com veiem les possibilitats són infinites però, com sempre, cal que siguin raonades i reflexionades i responguin al projecte d’escola i a les necessitats i interessos dels infants.

Com hem anat dient, les activitats de la vida quotidiana són globals i significatives, com ho és la vida i, per tant, gairebé totes responen als objectius curriculars i a les àrees d’aprenentatge. Per tant, per nosaltres, programar aquestes activitats passa sobretot per identificar-ne els continguts educatius, els que els hi són propis i els que reflexionadament hi vulguem introduir. D’aquesta manera, podrem definir millor com els treballarem i els unificarem per tal de treballar-los tot l’equip de la mateixa manera. Aquesta reflexió ens ha de portar doncs, a prendre decisions en relació a la metodologia, espais i materials de cada activitat de la vida diària. Aquesta és la documentació que haurem d’elaborar tenint clars els continguts educatius, descriure la metodologia, com realitzarem les activitats, quin paper tindrem nosaltres i com reforçarem els continguts plantejats. Finalment, descriurem la disposició de materials i dels espais utilitzats per tal que tota la nostra intervenció tingui coherència. Podem també decidir documentar gràficament la seqüència de l’activitat amb el que estem afavorint el metaaprenentatge o realitzar alguna documentació més que ens serveixi de suport però, sigui com sigui, un dels elements que caldrà que introduïm sí o sí, és el factor temps. La necessitat de deixar el temps que requereixin els infants per a la realització de les activitats de vida quotidiana perquè haurem pres consciència que estan aprenent molt més intentant posar-se les sabates que no pas enganxant gomets en un paper. Aquest concepte del temps, doncs, també s’haurà de veure reflectit en l’organització diària de l’escola i de l‘estança, intentant que aquesta organització no sigui molt rígida o condensada i permetent que la vida flueixi per tot el centre.

Si voleu aprofundir més en la vida quotidiana a l’escola bressol, incorporant tots aquests elements que hem apuntat en el post, us pot interessar el taller online sobre vida quotidiana que hem preparat i que trobareu en aquest enllaç.

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Entrades relacionades

COM ORGANITZAR EFICAÇMENT UN SERVEI

En aquest post volíem poder apuntar algunes idees de com organitzar eficaçment i racionalment un servei d’atenció a persones. Sovint ens és complicat tenir una organització que ens ajudi en la seva gestió. Hem de tenir en compte que molt sovint la direcció o coordinació del servei és una professional

Llegir més →

DISSENYAR AMBIENTS D’APRENENTATGE

Maria Montessori entenia l’espai d’aprenentatge com: “un ambient d’aprenentatge segur, estructurat i organitzat basat en un profund respecte pels nens i en la comprensió i l’amor docents com a motor de creixement i desenvolupament infantil ” i per això creia fermament que calia tenir extrema cura dels detalls per tal

Llegir més →

COM IMPLANTAR UNA NOVA METODOLOGIA AL NOSTRE CENTRE

En el serveis d’atenció a les persones existeix un cert debat permanent sobre com millorar i dotar de qualitat les intervencions professionals per tal de poder posar la persona al centre de totes les nostres accions educatives o assistencials. És per això que intentem estar al dia sobre nous mètodes,

Llegir més →

LA MEMÒRIA ANUAL COM A EINA DE MILLORA CONTÍNUA

La memòria anual ens serveix per tenir els espais suficients d’anàlisi i reflexió sobre els fets ocorreguts. Les memòries anuals a les escoles, serveis a la gent gran o centres oberts,  normalment es realitzen al juny/juliol com a acabament de curs, o al desembre com a tancament de l’any. És

Llegir més →

TREURE ELS BOLQUERS

Treure el bolquer i el control d’esfínters no són el mateix. El primer fa referència a l’acció decidida de no posar el bolquer, en canvi el segon va vinculat al desenvolupament maduratiu de cada infant. Controlar el pipi/caca no és un procés d’ensenyament-aprenentatge on l’adult hagi d’ensenyar a l’infant a

Llegir més →

MATERIALS EDUCATIUS A L’ESCOLA BRESSOL

Els infants tenen una necessitat innata d’explorar el seu entorn i el material que els envolta, a partir d’una interacció entre el seu cos i l’entorn, van adquirint coneixements per al seu desenvolupament. En aquest sentit, els materials educatius constitueixen una font d’estímuls per a l’infant, fomentant la seva necessitat

Llegir més →