PROGRAMAR A L’ESCOLA BRESSOL

En un anterior post, el currículum a l’escola bressol, ja apuntàvem idees per a programar i planificar les activitats i aprenentatges de manera coherent i alineada amb al currículum del primer cicle de l’educació infantil. En aquest post, volem poder aprofundir com programar de manera pràctica a través del currículum d’educació infantil per tal d’incorporar-lo de manera natural en el dia a dia de treball i programació a les escoles bressol.

El currículum consta de les capacitats que cal contribuir a desenvolupar al llarg de l’etapa d’educació infantil (primer i segon cicle), els objectius del cicle i les àrees d’experiència i desenvolupament en què s’agrupen els continguts educatius.

CAPACITATS DEL CURRÍCULUM

Les capacitats són les fites a assolir en acabar l’etapa educativa.

L’educació infantil ha de promoure el desenvolupament integral dels nens i les nenes, és a dir de les seves capacitats:

• Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats.
• Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva de si mateixos i de les altres persones.
• Adquirir progressivament hàbits bàsics d’autonomia en accions quotidianes, per actuar amb seguretat i eficàcia.
• Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques bàsiques.
• Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà de diversos llenguatges.
• Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.
• Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificar-ne els perills i aprendre a actuar-hi en conseqüència.
• Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb les altres persones i iniciant-se en la resolució pacífica de conflictes.
• Comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència que els portin cap a una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.

Com veiem i, concretament, en el primer cicle de l’educació infantil s’han de tenir presents els processos de coneixement i domini del propi cos, així com el procés d’individualització, acompanyats de la construcció de la xarxa de relacions i interaccions envers la vida quotidiana i dels llenguatges expressius i comunicatius que la fan possible, així com del coneixement sobre l’entorn físic i social.

ELS OBJECTIUS DE CICLE

Els objectius de cicle a la llar d’infants expressen les capacitats que els infants han d’haver desenvolupat en acabar aquest període. Així, l’infant haurà de ser capaç de:

• Identificar-se com a persona, assolir el grau de seguretat afectiva i emocional corresponent al seu moment maduratiu, i esforçar-se per manifestar i expressar les pròpies emocions i sentiments.
• Establir relacions afectives positives, comprenent i apreciant progressivament el seu entorn immediat, iniciant-se en l’adquisició de comportaments socials que facilitin la integració en el grup.
• Participar amb iniciativa i constància en les activitats quotidianes d’alimentació, repòs i higiene personal, iniciant-se en la pròpia autonomia i orientant-se en les seqüències temporals quotidianes i en els espais que li són habituals.
• Comprendre el llenguatge adult i dels altres infants, comunicar-se i expressar-se a través del moviment, el gest, el joc i la paraula, amb una progressiva millora del llenguatge oral.
• Dominar progressivament el cos i l’adquisició de noves habilitats motrius, augmentant l’autonomia en els desplaçaments, en l’ús dels objectes i l’orientació en l’espai quotidià.
• Actuar sobre la realitat immediata, descobrir-ne l’organització a partir de les pròpies vivències i establir relacions entre objectes segons les seves característiques perceptives.
• Projectar les pròpies vivències a través de l’activitat lúdica i anar-les representant a través d’un incipient joc simbòlic.
• Iniciar-se en la descoberta i l’ús del llenguatge corporal, verbal, matemàtic, musical i plàstic.

Amb els objectius del primer cicle es posa en evidència la importància de les relacions afectives que estableixen els infants per tal d’afavorir-ne la seguretat, l’autoconeixement i  la formació d’un autoconcepte positiu. Tot això amb el respecte cap a les necessitats de cada infant, el qual aprendrà a respectar els altres i a establir relacions positives dins del grup.

Amb aquests objectius també es busca promoure l’autonomia de l’infant i la seva adquisició d’habilitats comunicatives i psicomotrius associades mitjançant les activitats quotidianes de cura, higiene, alimentació, etc. Tot plegat amb una dimensió social on la comunicació i el llenguatge són imprescindibles per al desenvolupament humà.

El desenvolupament motriu dels primers anys de vida és cabdal en la persona. Confiar en les possibilitats dels infants, juntament amb la llibertat d’acció, tant en la manipulació d’objectes com en l’exploració d’espais i materials diversos, possibilitarà el domini progressiu del propi cos. L’acció dels infants sobre el seu entorn facilita la descoberta de les característiques rellevants dels materials i dels objectes al seu abast, essent el joc un dels elements d’exploració que utilitzen els infants. El joc permet reproduir les vivències quotidianes dels infants i experimentar amb elles, per tant és un valor que cal posar de relleu.

Els objectius del primer cicle també mostren la importància del descobriment de diferents formes d’expressió i comunicació a través de diferents llenguatges manifestant les capacitats expressives de l’infant que permeten l’organització i la representació mental de les seves experiències. També cal tenir especial cura de l’estètica del centre, per ressaltar el valor comunicatiu i cultural dels elements decoratius i dels materials que s’hi exposen.

LES ÀREES CURRICULARS

A l’educació infantil es presenten tres àrees d’experiència i desenvolupament:

• àrea de descoberta d’un mateix i dels altres;
• àrea de descoberta de l’entorn;
• àrea de comunicació i llenguatges.

Aquesta estructura per àrees ha d’ajudar a sistematitzar i planificar l’activitat docent, però en cap cas no ha de suposar presentar la realitat segmentada, sinó que caldrà crear uns espais d’aprenentatge globalitzats, establint relacions entre els continguts de les diferents àrees, a fi que es contribueixi al desenvolupament de les nenes i els nens, acostant-los a la interpretació del món, donant-hi significat i facilitant-los-en la participació activa.

Àrea de descoberta d’un mateix i dels altres

La descoberta d’un mateix va estretament relacionada amb la descoberta de l’altre. Tot i que l’altre forma part de l’entorn, es vol subratllar la importància que té en la construcció d’un mateix, en la seva doble dimensió personal i comunitària, la necessària interiorització de l’altre per construir-se un mateix, i la qualitat del desenvolupament emocional i relacional quan aquest altre se sent com a part d’un mateix.

Els continguts d’aquesta àrea estan explicitats en el currículum i es venen a concretar en: la descoberta del propi cos i de les seves possibilitats (motrius, perceptives, expressives i relacionals); la descoberta de les pròpies necessitats i l’adquisició d’eines per a la seva resolució; l’expressió i la progressiva regulació de les emocions; l’establiment de relacions afectives i segures amb les altres persones, així com la progressiva construcció d’una identitat positiva que integra l’autoconeixement i l’autoestima.

En aquesta àrea d’aprenentatge es posen de relleu els continguts relacionats amb el cos, l’acció motriu i la percepció sensorial per tal d’arribar a un coneixement propi, dels altres i de l’entorn en general. Per tant, se’ns obren un món de possibilitats per tal de programar i desenvolupar propostes que puguin contribuir al desenvolupament del coneixement d’aquesta àrea:

• Experimentació de les possibilitats motrius a través d’espais condicionats i materials que ofereixin el màxim de possibilitats per a exercir les habilitats psicomotrius dels infants.
• Les situacions de la vida quotidiana són molt riques per percebre varietat de sensacions corporals, així com també per identificar-ne les diferents parts i les seves funcions. És fonamental també aprofitar els moments que ofereix la vida quotidiana per reforçar els vincles, tant amb les persones adultes com entre els mateixos infants, així com ajudar-los en la identificació, l’expressió i la regulació de les pròpies sensacions i vivències. Cal donar importància a l’adquisició d’hàbits personals i socials i anar dotant l’activitat de l’infant d’un grau d’autonomia més elevat. L’equip d’educadors seqüencia quins hàbits i quines rutines cal treballar, i de quina manera es durà a terme perquè resulti un procés afectiu, efectiu i significatiu.
• Les activitats de manipulació i d’experimentació d’objectes i de l’espai, adonant-se de les seves possibilitats d’interacció amb l’entorn afavorint el seu autoconeixement.
• Les emocions se situen a la base de la descoberta d’un mateix i del altres, alhora que es relacionen de manera directa en el desenvolupament de les diferents capacitats.
• Tot i que el joc, com a activitat natural dels infants es relaciona amb totes les àrees de coneixement, la intervenció educativa l’ha de propiciar continuadament, en aquesta àrea especialment, pren relleu el joc psicomotor.

Àrea de descoberta de l’entorn

Aquesta àrea posa l’accent en la descoberta de l’entorn a través de l’exploració dels seus elements i de la curiositat per al coneixement. Això implica observació, manipulació, transformació, raonament, representació… d’acord amb les seves possibilitats cognitives, motrius i comunicatives.

Aquesta àrea té uns continguts que es relacionen amb el coneixement de l’entorn físic, social i cultural i de la seva apreciació, així com en l’actuació i participació de l’infant en la seva realitat immediata.

En aquesta àrea prenen especial relleu la matemàtica i les activitats i jocs d’exploració i experimentació.

• En les primeres edats la matemàtica es fonamenta en les possibilitats que ofereix l’entorn i, alhora, n’afavoreix la descoberta en tocar, observar, comparar les característiques i les propietats dels objectes, dels materials, dels elements, dels esdeveniments, tot establint-ne relacions lògiques. Així caldrà afavorir propostes amb materials i objectes que permetin als infants agrupar, seriar, ordenar, comparar, apilar… tot establint els primers atributs que permetran una construcció del coneixement matemàtic posterior.
• La persona adulta ha d’utilitzar el llenguatge verbal per anomenar amb precisió les petites descobertes, fent preguntes i generant interrogants més que no pas oferint respostes davant de les exploracions i manipulacions dels infants.
• Es poden organitzar ambients i racons destinats a activitats exploratòries. Es tracta de posar a l’abast de l’infant elements de l’entorn que incentivin l’exploració sensorial i l’experimentació. Activitats com la panera dels tresors, el joc heurístic o les safates d’experimentació contribueixen a aquesta exploració.
• L’espai exterior amb les seves possibilitats d’aprenentatge de continguts de l’àrea: observació del procés de creixement de les plantes, observació d’insectes, ocells o altres animals, experimentar amb la llum i l’ombra natural, vivenciar els elements meteorològics: vent, pluja, fred i calor, les possibilitats de l’aigua, la terra, les combinacions de diferents elements… i, amb tot, fer-se preguntes, buscar respostes, extreure’n característiques, comparar… En aquest sentit les sortides també poden ser una font d’aprenentatge si es tenen en compte aquests components.
• La descoberta de l’entorn natural es completa amb el coneixement del món social i cultural. El joc simbòlic facilita la vivència i l’experimentació de rols socials. També les sortides i la participació i celebració de diferents actes festius i culturals ajuden a ampliar informació i coneixement sobre el seu món social i cultural.

Àrea de comunicació i llenguatges

L’infant explora i utilitza els diferents llenguatges amb què es pot comunicar: corporal, verbal, plàstic, musical… amb aquests llenguatges integrats, l’infant ha de poder esdevenir una persona capaç de comunicar-se i anar aprenent a modular els diferents llenguatges segons els diferents contextos socials i relacionals.

En aquesta àrea els diferents llenguatges es presenten interrelacionats en uns mateixos blocs de coneixements adreçats a desenvolupar capacitats que són vitals per a l’adquisició de nous coneixements.

Els continguts de l’àrea tenen a veure amb la descoberta, l’exploració, l’expressió i la representació dels diferents llenguatges i la seva comprensió en els diferents contextos comunicatius en els que es donin.

El llenguatge és essencial per al desenvolupament dels infants i com a base i globalitzador de tots els seus aprenentatges.

• L’adquisició i el perfeccionament progressiu del llenguatge oral és la fita principal del desenvolupament dels infants d’aquest cicle, sempre atenent a les condicions naturals del seu aprenentatge.
• Fer propostes d’aproximació als llenguatges musical i plàstic suposa un enriquiment extraordinari per millorar les capacitats expressives i creatives de l’infant.
• En el llenguatge musical es dóna forma al gest per anar-se convertint en moviment i dansa al desenvolupar-se també el control sobre el propi cos i mentre s’avança també en l’experimentació i percepció sensorial dels diferents ritmes i melodies.
• Per acostar els infants al món del llenguatge musical podem realitzar audicions integrades més o menys en les situacions quotidianes i naturals així com possibilitar espais per tal d’explorar el silenci. Tot mentre es posa consciència sobre les sensacions i percepcions que ens transmeten els sons o la seva absència.
• Els llenguatges visual i plàstic donen la possibilitat als infants d’expressar la seva capacitat creativa i comunicativa. Podem potenciar-les mitjançant diverses estratègies, sobretot facilitant i posant a l’abast materials rics que ofereixin possibilitats de transformació i d’expressió d’intencions i impulsos.
• Les eines i materials que es posen a l’abast s’han d’ajustar a les possibilitats motrius dels infants i han de permetre explorar diferents possibilitats tant a nivell gràfic, com de volum, formats, etc.

LA PROGRAMACIÓ GENERAL

La programació ha de tenir en compte les capacitats que els infants han d’assolir en acabar l’etapa d’educació infantil i els objectius del cicle per tal de poder seqüenciar els continguts a treballar al llarg del primer cicle d’educació infantil.

Això ens permetrà donar una abast global a la programació i tenir-ne una visió panoràmica garantint que treballarem tots els continguts els quals donaran resposta als objectius i capacitats del cicle.

El treball fet en la programació general ens servirà de guia i de pauta per a elaborar les programacions periòdiques que s’elaboren al llarg del curs.

Si bé per fer-ho fàcil i coherent amb el currículum podem fer la programació general partint de les capacitats i objectius també podem fer-ho estructurant la programació en funció d’altres paràmetres com les necessitats dels infants. Ara bé, el que no podem obviar és que hem de relacionar els continguts i propostes educatives amb els objectius de cicle i amb com contribuiran a l’assoliment de les capacitats de l’etapa.

Els components de la programació general

Els components de la programació de curs que proposem són:

• Objectius específics, si es vol per edats o nivell, que concretin els assoliments a realitzar de manera més parcial i avaluable.
• Seqüenciació de continguts per edats o nivell fent referència, si es vol, a l’àrea d’aprenentatge.
• Intervencions, activitats, propostes o estratègies per a l’assoliment dels objectius.
• Les capacitats i els objectius de cicle que s’associen als objectius específics i als continguts.

PROGRAMACIÓ PERIÒDICA

La programació periòdica ha de permetre assegurar que es treballen tots els continguts expressats en la programació general, alhora que la dota de la necessària flexibilitat per tal que es vagi adaptant a les necessitats i interessos de l’infant.

És per això que proposem una programació màxim mensual que parteixi de les observacions i avaluacions realitzades en el període anterior per tal d’ajustar la programació en conseqüència. Malgrat això sempre hem de deixar espai per a l’imprevist, per a la incertesa i per a la sorpresa.

La programació periòdica ens ha d’ajudar a concretar els objectius específics i els  continguts que treballarem, les estratègies, activitats, materials i altres que utilitzarem per treballar-los i com serà la seva organització, atenent a l’organització general del centre.

A l’hora de programar també recollirem aquells indicadors observables que ens ajudaran a l’hora d’avaluar el procés educatiu i que ens ajudaran a ajustar les propostes educatives del següent període a les necessitats i interessos mostrats pels infants.

Per tant, doncs, els components de les programacions periòdiques proposem que siguin els següents:

• Objectius específics detallats en el programació general: Es tracta de poder centrar-nos en 3 o 4 objectius específics per tal de poder-hi treballar en el període proposat.
• Continguts: Delimitar els continguts que es relacionen amb els objectius específics.
• Planificació d’estratègies, activitats, materials…: es tracta de concretar què utilitzarem per treballar els objectius específics i planificarem de manera aproximada aquestes propostes.
• Indicadors d’observació sobre el procés d’assoliment dels objectius.

 Què cal tenir en compte a l’hora de concretar la programació de curs

Totes les diferents situacions i vivències quotidianes dels nens i les nenes a la llar d’infants s’han de tenir en compte en la programació i ser considerades com a activitats educatives. No hi ha d’haver diferència sinó continuïtat educativa entre els moments de les rutines diàries, el joc espontani de l’infant i les activitats estructurades per part del personal educador. L’activitat educativa no és només la que té lloc entre les deu i les onze del matí, sinó que els àpats, el canvi dels bolquers, la migdiada, la preparació per a la sortida…, són, igualment, activitats amb una gran potencialitat educativa.

Una bona programació hauria de reflectir tant les propostes de l’educador com el que es deixa a la lliure decisió de l’infant tenint en compte que les activitats lliures comptaran amb materials i objectes els quals tindran una intencionalitat educativa clara vinculada a la programació. Per exemple, posar a disposició objectes que es puguin apilar, seriar i agrupar per afavorir el lliure desenvolupament de l’infant amb aquest material. Per tant, en el moment de programar no només pensarem en les “activitats” dirigides, sinó en tots els moments i possibilitats de l’escola i en com facilitarem els diferents aprenentatges amb determinats materials o amb unes estratègies comunicatives o relacionals, etc.

Activitats, estratègies, materials o altres

Parlem d’estratègies, materials o activitats perquè no tots els objectius i continguts es poden treballar mitjançant una activitat dirigida. Hi hauran continguts que els posarem en joc a través de materials o ambientacions específiques i la lliure interacció dels infants amb les mateixes. D’altres continguts els podem treballar mitjançant estratègies comunicatives, de reforç d’idees, de canvis en el desenvolupament de les activitats quotidianes… I, en aquest sentit, cal que sempre reflexionem sobre el paper de la persona educadora davant l’activitat: si hi intervindrà més o menys i en quins moments, quines seran les consignes, on es situarà, etc.

En qualsevol cas, abans de plantejar-nos quines seran les activitats que programem cal que tinguem en compte el següent:

• Han de donar resposta a la manera natural d’aprendre dels infants.
• Han de donar el protagonisme de l’acció a l’infant.
• Han de potenciar l’autonomia.
• Han de promoure la multiplicitat de potencialitats i capacitats de l’infant.

Avaluació

Tal com hem comentat, l’avaluació ens ha de posar llum a l’adequació de les propostes educatives i, per tant, ens ha d’ajudar a fer els replantejaments i ajustos necessaris per tal que així sigui. Així mateix, ens ajuda a valorar el nivell de desenvolupament dels objectius de cicle i dels objectius específics que hem desenvolupat i programat per al període.

No hauríem de confondre avaluació amb comprovació de resultats, ja que cal que posem l’enfocament en els processos d’aprenentatge, en els progressos i desenvolupaments dels infants i en com podem afavorir l’aprenentatge.

Per a realitzar la valoració del progrés i evolució dels infants ens basarem en les observacions i en la documentació pedagògica. En les programacions anirem establint els elements i indicadors de l’observació, però també és necessari comptar amb altres indicadors de seguiment per tal de realitzar una observació més completa i globalitzada dels infants, atenent també a aspectes més competencials i de desenvolupament. Per altra banda, la documentació pedagògica ens ajuda a deixar constància de les accions dels infants, de com aprenen, de quins son els seus interessos i, per tant, ens ajuda a reflexionar sobre la nostra pràctica educativa.