El procés que s’ha iniciat per gran part de la comunitat educativa buscant nous mètodes d’ensenyament-aprenentatge o bé d’impulsar l’aplicació de noves metodologies dins les escoles ha portat a un boom d’aquests projectes
Per a nosaltres és important que les noves tendències educatives no siguin una finalitat en si mateixes sinó una manera d’arribar als objectius que ens hem proposat.
Si no volem convertir aquest moviment en una moda passatgera i els esforços de molts equips en fugissers o poc fructífers hem de començar la casa pels fonaments i no pas per la teulada.
Nosaltres us proposem que abans de decidir-vos per cap tendència, primer inicieu un procés de planificació estratègica per part de tota la comunitat i us feu preguntes, cap a on voleu anar? que teniu de positiu que voleu reforçar o de negatiu que voleu eliminar? Hem fet un altre post per parlar d’aquest tema amb més profunditat.
Si el procés el feu ben fet, la resposta sobre quina és la millor manera d’arribar als objectius que us heu proposat us vindrà sola, i segur que serà l’elecció encertada!
Les característiques compartides d’aquestes metodologies són:
- Posen al centre l’alumne, com a agent actiu del seu procés d’aprenentatge.
- Són aquelles que entenen que el paper del mestre no és de transmissor sinó de generador de continguts
- Són aquelles en les que el mestre surt de la seva aula i es connecta amb el món
Algunes de les propostes que ens agraden a nosaltres us les presentem a continuació, tenen com a característica que potser no són tant metodologies sinó propostes més globals que poden encaixar molt bé amb metodologies més concretes com el treball per projecte o les agrupacions flexibles o les comunitats d’aprenentatge. Nosaltres som partidàries de no tenir un únic model sinó de primer mirar als nens/es i a l’equip que som i llavors decidir cada any quina metodologia s’adapta millor a nosaltres.
Classe invertida
És la metodologia que es basa en que els alumnes aprenguin els continguts per si mateixos utilitzant les noves tecnologies i l’apliquin a l’aula mitjançant el treball en grup o per projectes.
Aquest sistema permet als mestres un suport molt més individualitzat i un major aprofitament del temps a l’escola.
Les Comunitats d’aprenentatge
Parteixen de l’aprenentatge dialògic, és a dir, aprenem en relació amb els altres.
Els projectes educatius de ciutat haurien de portar vinculats projectes de comunitat d’aprenentatge, és l’aplicació real de la implicació de tota la comunitat per l’educació.
Les comunitats d’aprenentatge posen en valor el coneixement de tots, generen relacions duradores i teixeixien projecte socials a l’entorn de l’escola.
El treball col·laboratiu
S’entén com la sinergia que es duu a terme entre individus o grups d’individus que, mitjançant una dinàmica de treball adequada, assoleixen millor uns objectius determinats, els quals, possiblement, no haurien assolit per separat, o bé que ho fan optimitzant més els propis recursos.
Diferencies del model cooperatiu versus el tradicional:
- Treball en petits grups / Treball amb tot el grup de l’aula
- Aprenentatge individual versus construcció conjunta i aprenentatge dialògic
- El centre de l’aula és el professor versus el centre és el petit grup d’alumnes
Inteligències múltiples
Fins ara només treballàvem un model educatiu que es basava en dues intel·ligències la lingüística i la matemàtica, Gardner n’apunta sis més:
Una manera de saber quin tipus d’intel·ligència predomina en els infants és observar que fa quan ningú li diu el que ha de fer. Si coneixem quina intel·ligència predomina sobre les altres es pot partir d’aquesta per arribar a potenciar les altres.
