Sovint és una tema que per evident i perquè en sectors com el nostre ens queden lluny del centre d’interès no tractem. Que esperem de cada persona de l’equip? Com els rebem quan s’incorporen per cobrir una baixa, curta, llarga o definitiva? De quina manera garantim que tothom sap què s’espera d’elles?
Disposar de les descripcions de lloc de treball, ens ajudarà moltíssim per poder clarificar i objectivar la nostra feina. Al contrari del que algunes persones pensen disposar DLT’s augmenta l’autonomia en el lloc de treball, ja que les persones disposen d’un marc clar i definit que els permet prendre les seves decisions amb major seguretat.
Les DLT’s han d’estar emmarcades en un trencaclosques en el que coneguem com encaixem nosaltres amb la resta de l’equip, conèixer on acaba la nostra feina i comença la de l’altre ens permet poder ajustar i millorar el que fem per tal que el company pugui treballar millor. Conèixer com contribuïm nosaltres amb la nostra feina a l’assoliment dels objectius comuns, permet dotar de sentit i coherència a la nostra feina. Sovint desenvolupar un seguit de tasques que poden resultar monòtones o buides de sentit, és un caldo de cultiu pels errors, els oblits o simplement per la objecció més o menys conscient de la nostra feina.
Ens agrada molt la faula del picapedrer que il·lustra molt bé això que estem explicant,…
“ Hi havia una vegada un rei que havia encarregat remodelar el seu regne, i estava realitzant diverses obres de construcció per tot el seu territori, un dia va decidir sortir a visitar les obres i saludar als seus treballadors per saber quin d’ells era el millor i s’esforçava més, primer va preguntar a un home que veia picar pedra i li va dir, què fas? I ell li va contestar pico pedra majestat, passejant va trobar un segon home que igual que l’anterior picava pedra i li va tornar a preguntar i tu, què fas? I ell li va contestar treballo per alimentar als meus fills, i va trobar-se’n un tercer que al formular-li la mateixa pregunta li va dir: jo construeixo una catedral… “
La moralina és evident, però voldríem afegir un aspecte que va més enllà, doncs és molt important conèixer a que estàs contribuint a la teva feina ja que la dota de sentit i motivació en la majoria dels casos, però per acabar d’arrodonir-ho, aquesta motivació extrínseca caldria que coincidís o alimentés també una motivació intrínseca o personal. O sigui que la catedral que construeixis sigui la del teu barri on aniràs amb la teva família…
Aquest també és un aspecte poc parlat, i en el que les persones no som valentes en buscar la coherència entre el que pensem i on treballem, sovint aquesta és la font de molts dels problemes
laborals, quan la foto que veiem no ens agrada o no la compartim és molt difícil treballar bé. El més honest és buscar aquest doble encaix entre el què vull fer i crec que he de fer i el què em demanen que faci.
Disposar d’una bona descripció del meu lloc de treball em permet poder seleccionar a les persones que en un moment puntual o permanent hauran de suplir un lloc de treball determinat, amb major rapidesa en la seva adaptació, amb menys dedicació per la seva acollida ja que el traspàs d’informació no és exclusivament oral. I amb un encaix en el conjunt de la organització també major.
Conèixer que s’espera de mi em permet conèixer quins són els factors d’èxit a la meva feina, del conjunt de tasques, que sovint són moltes quines son prioritàries i importants. També em permet poder formar-me per millorar en la meva feina en aquests factors clau.
Per a una organització disposar de DLT’s hauria de ser un element de vital importància i una eina d’acollida de tots els seus membres, ens serviran per poder desenvolupar altres eines com plans de promoció o polítiques salarials a partir d’una base objectiva i compartida per tothom.
Saber que s’espera de mi em permet passar comptes, explicar als altres i a mi mateix fins on he arribat i que m’ha quedat pendent, em permet responsabilitzar-me dels meus propis resultats i m’aporta seguretat ja que les valoracions que se’m facin no seran subjectives i temporals.
També aporta seguretat als responsables d’equips que tenen una pauta clara del què la organització necessita de les persones que hi treballen, i el permet triangular, no has d’estar constantment defensant el teu punt de vista, argumentant perquè creus tu que cal fer o deixar de fer una cosa. És la organització qui després d’un procés de debat participat ha decidit quines son les funcions que té cadascú, això permet un lideratge que acompanya, encoratja i dóna recursos a l’equip i no un lideratge coercitiu o impositiu.
Per tant us animem a que si encara no ho heu fet treballeu per descriure la missió i les funcions dels vostres llocs de treball, us ajudarà molt en la vostra feina i en recollireu de seguida els resultats!
A la Baula us podem ajudar, sino disposeu de temps per fer-ho, podem ser el vostre equip adhoc per desenvolupar-ho.
