L’AIGUA COM EXPERIÈNCIA EDUCATIVA

Quan arriba la calor a moltes escoles es realitzen activitats amb aigua amb l’objectiu principal de refrescar-se i gaudir d’una estona de lleure de manera diferent. Ara bé, l’aigua és un element que dóna molt de si i que pot constituir una experiència educativa d’alt nivell si estructurem i planifiquem l’activitat i la vivència d’interacció amb l’aigua. En aquest post voldríem donar algunes idees per treballar amb l’aigua a l’escola amb uns objectius i continguts educatius més enllà del simple entreteniment.

L’aigua ens aporta moltes sensacions a nivell visual i tàctil alhora que, mitjançant l’observació i l’experimentació d’aquest element, ens introduïm en un aprenentatge científic amb un element nou i motivador.

Abans d’introduir l’aigua com a element de joc pròpiament dit és interessant que reflexionem sobre els diferents moments en que els infants usen l’aigua per tal de fer-hi també una aproximació a com hi interaccionen. Per exemple, quan aprenen a obrir l’aixeta i posen les mans a sota el raig i l’aigua els esquitxa o quan fiquen la mà dins del got ple i l’aigua sobresurt estan aprenent. Cal que en el plantejament què fem com a escola en les activitats de la vida quotidiana hi incorporem els components educatius de l’aigua. Ara bé, en aquesta reflexió és molt important preguntar-nos fins a on deixarem arribar en l’experimentació amb l’aigua (o el menjar) en aquestes activitats de la vida diària. Els infants poden entendre molt bé què poden fer en cada moment i què no, però cal també que siguem conscients que aquest límit no els impedeixi gaudir de certs moments on l’aigua fa la seva màgia i dels aprenentatges que s’hi vinculen en cada moment.

A banda de la activitats quotidianes, l’aigua ens obre un ventall d’activitats a realitzar segons el que vulguem treballar en cada moment. Bàsicament el treball amb l’aigua ens pot reportar molts aprenentatges a nivell de conceptes científics i matemàtics, però també a nivell motriu, artístic, creatiu o de relació i, fins i tot, de seguretat emocional. És pertinent que acompanyem sempre l’activitat amb preguntes motivadores i amb interrogants que es poden anar resolent o no a mesura que avanci l’activitat.

Transvasament: L’activitat per excel·lència amb l’aigua és el transvasament. Es tracta de tenir una piscineta o palangana gran i molts recipients i envasos per omplir de diferents mides i formes i alguns amb forats petits i forats més grans com coladors o embuts.

Sura o s’enfonsa: Experimentar la relació de diferents objectes i materials amb l’aigua. Seria bo poder comptar amb material que sapiguem d’avançada que s’enfonsa i material que floti per tal de poder percebre les diferències entre les qualitats dels diferents materials que fan que es comportin de manera diferent quan es posen en contacte amb l’aigua. Podem tenir palanganes grans i diferents materials: pedres, taps de suro, petxines, herbes, gots de plàstic… i combinar-los també amb diferents recipients en un segon moment de joc.

Dissolució: En la línia d’observar la relació de diferents materials amb l’aigua, es tracta d’experimentar si determinats elements o materials es dissolen, es desfan, sedimenten o bé no s’alteren al introduir-los en l’aigua. Els materials poden ser diversos: sal, sucre, papers, farina, sorra, pedretes, herbes… amb elements com culleres i cullerots per a poder fer les barreges i manipular-les.

Regar: Amb aquesta activitat estem regant les plantes del jardí però també estem observant com la terra canvia de color, es formen tolls, es creen arcs de sant Martí amb el rajos de l’aigua… podem explicar perquè els ésser vius necessitem aigua o què passaria si no reguem les plantes i després gaudir del fang i dels tolls que s’han format.

La màgia de l’aigua: omplir bols grans, gots o tubs transparents i observar des de fora com l’aigua fa de lupa i canvia la forma i el tamany dels objectes que hi podem posar a dins o bé podem omplir el tub o una ampolla transparent amb papers de colors, purpurina i observar els seus moviments brillants.

Joc simbòlic: introduir l’aigua en el joc simbòlic provoca més riquesa i aprofundiment del joc. Banyar les nines o rentar la roba o els plats, mullar el cap per a fer pentinats… o crear un mini món amb l’element central de l’aigua: marí, de riu, un llac on hi conviuen diferents animals observant les dues superfícies i profunditats: aigua i terrestre…

Ruixar-se: amb esprais d’aigua, manegues o altres materials, es ruixen entre ells, a algun material per veure’n l’efecte o intenten encertar alguna diana que pot ser de diferents mides i en diferents plans: paret o terra. Aprendre a fer sortir el raig primer i a dirigir-lo després no és tan fàcil!

Pintar amb aigua: palanganes o pots amb aigua i brotxes, pinzells, rodets i la creativitat dels infants per anar creant uns mons efímers sobre el ciment o la paret que poc a poc s’evaporen i desapareixen.

Construccions: Fer construccions a l’aigua, tant a dins com a fora en palanganes grans. Per fer construccions dins de l’aigua escollim peces que s’enfonsen, amb les quals es tracta de fer construccions com les faríem fora de l’aigua però veient com el que ens serveix a fora per mantenir l’equilibri no és el mateix que en aquest nou element. L’altre tipus de construcció seria posant una base que es mantingui surant a l’aigua i fer construccions a sobre amb peces que no siguin molt pesants i intentar també mantenir-hi l’equilibri.

Com veiem l’aigua ens dóna moltes possibilitats educatives i en podem treure molt profit si plantegem les activitats segons els objectius de la programació i els interessos i necessitats vitals dels infants.

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Entrades relacionades

HEM D’ENSENYAR RELIGIÓ A LES ESCOLES? article publicat a Protagonistes ja!

Hem d’ensenyar religió a les escoles? Date: 08/01/2021Author: diomiraprotagonistes La Baula proposa no oblidar les dimensions cultural, històrica i artística de la religió, ni perdre el treball de la dimensió transcendent amb els infants, i aposten per parlar del transcendent a l’escola, com un àmbit més de la persona. https://protagonistesja.wordpress.com/2021/01/08/hem-densenyar-religio-a-les-escoles/

Llegir més →

PROGRAMAR LA VIDA QUOTIDIANA

Sovint, la vida quotidiana a les escoles bressol queda relegada de les programacions educatives, centrant-nos en aquelles activitats més “productives” o més “formals”. Dediquem esforços i energia en pensar objectius i continguts d’aquestes activitats que realitzem de 10 a 11 del matí i ens oblidem de la resta de coses

Llegir més →

COM ORGANITZAR EFICAÇMENT UN SERVEI

En aquest post volíem poder apuntar algunes idees de com organitzar eficaçment i racionalment un servei d’atenció a persones. Sovint ens és complicat tenir una organització que ens ajudi en la seva gestió. Hem de tenir en compte que molt sovint la direcció o coordinació del servei és una professional

Llegir més →

DISSENYAR AMBIENTS D’APRENENTATGE

Maria Montessori entenia l’espai d’aprenentatge com: “un ambient d’aprenentatge segur, estructurat i organitzat basat en un profund respecte pels nens i en la comprensió i l’amor docents com a motor de creixement i desenvolupament infantil ” i per això creia fermament que calia tenir extrema cura dels detalls per tal

Llegir més →

COM IMPLANTAR UNA NOVA METODOLOGIA AL NOSTRE CENTRE

En el serveis d’atenció a les persones existeix un cert debat permanent sobre com millorar i dotar de qualitat les intervencions professionals per tal de poder posar la persona al centre de totes les nostres accions educatives o assistencials. És per això que intentem estar al dia sobre nous mètodes,

Llegir més →

LA MEMÒRIA ANUAL COM A EINA DE MILLORA CONTÍNUA

La memòria anual ens serveix per tenir els espais suficients d’anàlisi i reflexió sobre els fets ocorreguts. Les memòries anuals a les escoles, serveis a la gent gran o centres oberts,  normalment es realitzen al juny/juliol com a acabament de curs, o al desembre com a tancament de l’any. És

Llegir més →